Patrocinadors
factor energia
Saunier Duval
Patrocinadors Tècnics
Grifone
Suunto
PowerBar
Blog
Facebook
Twitter
Menéame
digg
del.icio.us
Technorati
Yahoo! My Web
Jordi Vila i Jo el dia previ a la Marató
MARATÓ D'ATENES: UNA CITA AMB LA HISTÒRIA
30 octubre 2010

Diumenge dia 31 d'octubre de 2010: Començarem a córrer a l'esplanada de Marató i farem 42 Km. i 195 metres per arribar al centre de la ciutat d'Atentes, igual que ve fer el soldat Filípides 2.500 anys enrere.

Correrem unes hores absolutament connectats amb la història, celebrant un aniversari impossible d'igualar en qualsevol altre esport.  Fa 2.500 anys que es va produir 2.500 anys d'aquell fet, que va originar i donar nom molts segles més tard la més mítica de les curses: La Marató.

Hi ha diverses llegendes que envolten la història de la batalla de Marató.  Una de les que té més sentit i que més m'agrada, diu que, a Atenes, les dones estaven esperant a saber si els seus marits guanyaven o perdien la batalla que es feia a l'esplanada de Marató, perquè els seus enemics perses havien jurat que després de vèncer als grecs, anirien a Atenes a saquejar la ciutat, violar a les dones i sacrificar els nens.  Els atenencs van decidir llavors una cosa tremendament radical:  Si les dones no rebien les noticies de la victòria abans d'una hora determinada del dia assenyalat, serien elles mateixes les que es suïcidarien per evitar la humiliació dels seus enemics.  Varen guanyar els grecs, però més tard del què estava previst.  Si no enviaven notícies immediates a Atenes, tornarien i no trobarien vives les seves dones.  Per això el màxim general grec va decidir enviar urgentment un missatger, el Filípides.  Va córrer sense parar durant hores, va arribar abans de l'hora límit, i abans de caure mort de cansament, només va poder pronunciar una paraula: NIKÉ (Victòria).

Tot corredor de fons aspira a fer una vegada a la vida la Marató d'Atenes, i el meu amic Jordi i jo farem realitat aquest somni, justament l'any en que es celebra un aniversari màgic per aquest i per a qualsevol altre esport.

Tot just fa dues setmanes que vaig acabar la JUNGLE MARATHON (222 Km. en 6 etapes per la selva amazònica).  Muscularment em trobo força bé, però l'estat dels meus peus encara acusa el càstig extrem al que els vaig sotmetre a la selva, corrent sempre moll i brut.  Les butllofes encara no estan cicatritzades del tot.  Si fos qualsevol altre cursa, ni em plantejaria de participar-hi.  Però aquí tinc la plaça reservada des de fa 10 mesos, i no em penso perdre aquesta ocasió per molt mal que em facin els peuets durant la prova.  Si el Filípides va morir per poder comunicar la Victòria a la seva gent, bé podré aguantar jo una estona de dolor per a fer-li honor a la seva gesta i gaudir moltíssim celebrant un moment tant especial envoltat de milers de corredors de tot el món. Serà una magnífica ocasió per aplicar aquella màxima que diu: "El dolor serà inevitable, el patiment una opció".

En Jordi i jo tenim la nostra particular cita amb la història.

Acrópolis d'Atenes al fons
Comentaris
Margarita (estate_bg)
03 novembre 2010
14:36 H
Bravo Albert, You are great!
Anna Puig
31 octubre 2010
10:16 H
Bonica llegenda, Albert!
A hores d'ara ja deveu estar en plena marató. Endavant Filípides!!
Cuida't els peuets!!!
1
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
Últimes entrades
Entrades per dates
2014
2013
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2012
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2011
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2010
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol