Patrocinadors
acciona
Patrocinadors Tècnics
Grifone
Suunto
PowerBar
Blog
Facebook
Twitter
Menéame
digg
del.icio.us
Technorati
Yahoo! My Web
El dia de Nadal a la taula del Pepe Luis
EL BLOG D'UN SEGUIDOR
16 febrer 2012

Un petit homenatge a tots els seguidors de la web del Pol Sud durant la recent expedició que em va portar a creuar l'Antàrtida des de la costa.

Un dels que més actius va estar seguint-me i deixant missatges molt emotius, catxondos i realment de qualitat fou el Josep LLuis Garcia (Pepe Luis pels amics).

Ell em va dir que havia posat l'ordinador amb una foto meva a la taula familiar el dia de Nadal, i ara m'ho confirma amb la foto que encapçala aquesta crònica. Ahir em va enviar un mail dient el següent: "Arrel d'escriure tant al teu blog i veure que hi havia una resposta positiva en vers els meus posts (sense mi estaves perdut xaval, qui vols que s'interessi per un paio que estira un trineu tot sol per l'immensitat de l'Antàrtida? Dels 48.000 usuaris del teu web, 1000 per tu i 47000 per mi...), m'he llençat a escriure al meu blog (que fins ara era de música bàsicament)."

L'adreça és: http://iamtipet.blogspot.com/2012/02/fets-reals-histories-ficticies-final.html , i us animo a seguir-lo perquè el Josep LLuis escriu molt bé, amb un humor fi i intelligent que no té desperdici.

Per tant, serveixi aquest text per agraïr-li a ell personalment, en representació de tots els que em van deixar centenars de missatges de suport durant l'aventura al continent gelat.  Que content estic que algú s'hagi animat a fer un blog a partir d'haver experimentat el plaer d'escriure a la web del Pol Sud 1911-2011...!

Tags:
Comentaris
JL Garcia
17 febrer 2012
09:19 H
Em trec el barret que no porto, Albert. No em mereixo tant, però t'ho agraeixo moltíssim, ja ho saps.

AAAAAaaaabraçades i comunicació!
alex duque
17 febrer 2012
00:51 H
Albert, te vi cuando apareciste en el programa Para Todos La 2. Nunca había visto ese programa, y creo que fue una predestinación que fueras tú el invitado especial justo el día en que lo descubrí. Ese día necesitaba que alguien me hablara, necesitaba ánimos, aliento. Soy un joven inmigrante colombiano de 22 años y en este momento de mi vida me encuentro en una especie "proceso espiritual", alejado de mis amigos, intentando averiguar qué es lo que podría dar sentido a mi vida y enfrentándome a mis miedos, a la vez que emprendo un negocio con mi padre. Qué difícil es esto de "elegir" vivir en la incertidumbre (entre comillas porque creo que esto no lo eliges del todo, creo que son las cosas que acaecen en tu vida las que te dan el espaldarazo), de no saber qué pasará en los meses siguientes, de si realmente todo el esfuerzo y el sacrificio servirá para algo! Verás, aún no tengo formado un concepto propio sobre Dios (ahora mismo esto es lo que más me desespera), no sé si creo que hay algo o nada después de la vida, veo el mundo demasiado contradictorio, pero aunque resulte oscuro, lo que me mantiene con fuerzas a pesar de todas las adversidades que van apareciendo es haber tomado conciencia del concepto de la muerte, que es el suceso más esencial e inevitable en la vida de todos.

Bueno, Albert, me despido. Te doy las gracias por ser como eres, ojalá algún día pudiera tener la oportunidad de charlar con una persona como tú. No veo la hora de leer tu libro, pronto lo haré. Un saludo y un enorme abrazo!


Alex
1
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
Últimes entrades
Entrades per dates
2014
novembre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2013
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2012
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2011
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2010
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol