Patrocinadors
factor energia
Saunier Duval
Patrocinadors Tècnics
Grifone
Suunto
PowerBar
Blog
Facebook
Twitter
Menéame
digg
del.icio.us
Technorati
Yahoo! My Web
Bon & Petit
EMPRENDRE O NO EMPRENDRE... AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ
04 maig 2014

Si un fill arriba a casa i li diu al seus pares que ha trobat feina fixe a una empresa de prestigi, o ha guanyat una plaça de funcionari o alguna cosa similar, serà un dia de celebració i felicitat per tota la família. Però si un fill arriba a casa i explica que ha decidit deixar la feina, o no buscar feina perquè vol muntar una empresa serà un dia trist, de preocupació i desil·lusió per a tots.

La idea de que la felicitat està en la seguretat i el minimitzar la incertesa està molt present a la nostra societat, i per això tothom desitja estabilitat i comoditat pels seus cadells. Aquesta és la cultura dominant i en la que hem educat als nostres joves.

Jo he explicat aquest raonament desenes de vegades en conferències d'emprenedoria, i estava convençut que jo era diferent, però vaig descobrir fa poc que l'epidèmia del conformisme i l'aversió al risc com a modus vivendi és una plaga tremendament estesa en la nostra societat, i que es cola fins i tot en els que, com jo, som apòstols talibans de l'emprenedoria.

A finals d'any, la meva neboda Marta, amb qui mantinc una relació excel·lent, amb qui he compartit moltes coses, i a qui estimo i considero com si fos una filla meva, em va demanar de parlar per demanar-me una opinió. Ens vàrem asseure tranquil·lament i em va exposar el seu pla de muntar una empresa on donarien un servei novedós de menús seleccionats tipus cistelles de productes a domicili, amb els ingredients exactament seleccionats en qualitat i quantitat, perquè l'usuari es podés preparar fàcilment el seu àpat. Per això deixava una bona feina, en una reconeguda consultoria de formació, on estava molt ben considerada i hi tenia una projecció força clara.

Ho reconec: Em vaig quedar bloquejat. Només vaig poder respondre que m'hi deixés pensar i que li diria la meva opinió en uns dies perquè necessitava madurar-ho. Però en realitat, m'havia passat exactament allò que tantes vegades havia denunciat a les meves xerrades.

No podia evitar de pensar per què dimonis la meva neboda es volia embarcar en una aventura tant incerta, amb una base tant poc sòlida i amb un cos d'oportunitat tant alt a la seva edat i amb la seva formació.  Tenia 24 anys, una carrera de prestigi (ESADE), parlava 4 idiomes, bona presència, gran capacitat de comunicació i lideratge (delegada de classe durant tota la carrera), i unes claríssimes oportunitats per treballar en una gran empresa i fer una carrera prestigiosa i/o internacional.  I ara volia tirar a la bassa tots aquests actius per muntar un xiringuito on seria la presidenta, directora de marketing, venedora, community manager, jefa de informàtica, responsable de producció i de distribució, experta en administració i fiscalitat, dona de la neteja, i no sé quants carrecs més...

Em va costar reaccionar, però al final, vaig arribar a la conclusió que era el tiet més afortunat del món, que volia que els meus fills fossin valents com ella, que li havia de donar tot el meu suport i que era d'admirar que algú qui podia triar un tipus de vida molt més fàcil en el curt termini, amb una targeta de visita ben xula d'una empresa guai, amb un sou molt correcte i una certa seguretat que li permetés viure a tope aquesta etapa de la joventut, hagués escollit el camí de fer el seu propi projecte i pagar el preu de tirar endavant la seva pròpia empresa.

No sé si li acabarà sortint bé o no aquest tema, però el que si que sé segur és que està demostrant una gran capacitat de lideratge personal, i que està posant les bases per tenir un caràcter i una actitud potent per encarar l'èxit tant en la vida personal com a la professional. El què aprendrà en aquesta etapa serà molt millor que tot el que pot aprendre en qualsevol altre feina i el què ha après a la universitat, i vagi bé o no vagi bé, constituirà una plataforma de llançament cap a un futur que ella ha decidit crear i descobrir, sense resignar-se a llogar a uns altres totes les seves energies, il·lusions i esforços per a tirar endavant els projectes que no són seus.

I si ara té por d'intentar lluitar pels seus somnis, estant soltera i tenint uns costos d'estructura personal molt ajustats, imagineu la por que tindrà si arriba a tenir una família i unes obligacions econòmiques molt superiors.  Si ho té clar i no s'hi atreveix ara, sempre més viurà amb por i farà de la covardia l'estratègia troncal de la seva vida... i quan estigui fins el cul de treballar en aquella multinacional que explota les seves capacitats, o estigui en una situació de precarietat laboral per problemes amb l'empresa contractant, o vegi directament que no és feliç amb la seva feina, li costarà deu i ajuda decidir-ser per un gran canvi o per arriscar-se a muntar el seu propi projecte.  I llavors, segurament podria pensar: "¿perquè no vaig ser valenta als 24 anys i em vaig llençar a provar de tirar endavant aquella idea boja que tenia?"

El mes de gener, la Marta i la seva sòcia Rochelle van posar en marxa el seu projecte emprenedor: BON & PETIT ... Jo mai faig publicitat de cap empresa concreta en els meus POSTS, però en aquest cas ho faig descaradament i us demano que visiteu la seva web (www.bonandpetit.es ) i, si ho creieu oportú, proveu els seus productes.  Són molt bons i responen a una necessitat molt concreta i clara, coberta d'una manera molt pràctica i novedosa.

La Marta és un de tants exemples d'un col·lectiu cada vegada més nombrós de joves amb talent i formació, que veuen que emprendre també és una alternativa, com a mínim tant vàlida com posar les pròpies capacitats al servei dels projectes professionals dels altres. Al cap i a la fi, encara que els riscos assumits són alts, són molt petits davant del risc enorme de no viure la vida que un vol realment.

Felicitats nebodeta, t'estimo i t'admiro...

Tags:
Comentaris
Sergi Corbeto
05 maig 2014
12:28 H
Yo fui jefe de Marta en esa consultoría... y doy fé de que pocas veces he tenido sentimientos tan contradictorios: enorme tristeza y anticipada melancolía por una colaboradora que se iba, una amiga que nos dejaba y un tremendo orgullo por verla empezar "con-dos" la aventura en Bon & Petit... aunque con Tíos así lo normal es que nos saliera aventurera y exploradora... y como mola cocinar y comerse lo que te traen a casa... todos a probarlo!
Alex
05 maig 2014
10:03 H
Boníssim!
Marisol
05 maig 2014
01:36 H
Ho has expressat "perfecte" Albert, comparteixo totes las teves paraules.

Marisol
Marta
05 maig 2014
00:01 H
Wooouuu!! Sin palabras Albert! Cuando te tiran estos piropos, y más alguien a quien admiras, te entran aun más ganas de luchar y seguir hacia delante para hacer de esta aventura un éxito.

¡GRACIAS!

M.
1
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
Últimes entrades
Entrades per dates
2014
2013
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2012
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2011
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2010
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol