Patrocinadors
factor energia
Saunier Duval
Patrocinadors Tècnics
Grifone
Suunto
PowerBar
Blog
Facebook
Twitter
Menéame
digg
del.icio.us
Technorati
Yahoo! My Web
Zombie
NIVELLS DE FRACÀS... I FRACASSATS ZOMBIE
06 juliol 2014

Darrerament (i afortunadament), s'ha posat de moda parlar de la cultura del fracàs com a camí necessari cap a l'èxit. Encara que malauradament, com passa sovint amb les modes, queda molt bé parlar-ne, però continua essent un concepte incòmode per molta gent, i un aspecte que es tracta molt de cara a la galeria, sense profunditzar-hi massa pel què afecta a l'abast i impacte real que hauria de tenir en la nostra actitud personal.

Hi ha molt poca gent que reconeix haver fracassat en algun projecte a la seva vida, perquè encara és un tema que comporta el perill de quedar estigmatitzat com a persona de mala sort, poc eficient, o poc exitosa.  Jo incorporo sovint exemples de fracassos personals a les meves conferències, però noto que no tenen un efecte massa bo en l'audiència, i a tothom els hi agraden molt més les histories amb final feliç.  Inspiren molt més els casos d'èxit, perquè això és el que tothom acostuma a desitjar, i molt sovint, sense estar disposat a passar per un camí ple d'esforços, sacrificis, errors i experiències de fracassos.

Fa temps que vaig incorporar al meu currículum un apartat inicial que anomeno "Errors Positius", en referència a un munt de fracassos que he tingut durant la meva trajectòria; dels quals n'estic molt orgullós perquè sense aquells, mai hauria assolit alguns dels èxits que formen part del meu palmarès.

Tindré molts defectes i moltes coses criticables, però segur que el què està fora de dubte és el meu caràcter emprenedor i proactiu en tota mena de projectes personals, professionals o aventurers.  I des d'aquesta convicció d'haver ‘activat' molts projectes de diferents àmbits, penso que hi ha molts nivells diferents de fracassos, que caldria tenir en compte, doncs no tot pot anar a parar al mateix sac, i no tot ens aporta el mateix tipus de valoració, conclusió o aprenentatge.  A grans trets, definiria les següents categories de fracàs:

1)     NO ASSOLIR L'OBJECTIU:  Aquest és el fracàs menys important si un està convençut de que ha fet tot el que podia per intentar assolir-lo. Quan un ha estat realment compromès en un projecte i ha donat tot el què estava a la seva mà per atrapar l'objectiu final, el resultat és tot un èxit encara que no s'hagi arribat a la meta.  Un pot estar tranquil i confiat, doncs el més important és haver-ho lluitat al màxim encara que les circumstàncies no hagin estat prou bones per poder tenir el premi final.

2)     NO LLUITAR A FONS PER L'OBJECTIU: Aquest és un fracàs més dur, doncs a banda de no aconseguir assolir la meta proposada, un se'n adona que realment no estava molt compromès en el projecte, i que no s'ha esforçat o no ha lluitat a fons pel què, en teoria, era el seu propòsit.  Els aprenentatges d'aquest tipus de fracàs haurien de ser molt potents, doncs no ens deuríem permetre de repetir aquesta actitud de posar-nos en projectes potents (de vegades arriscats), si no estem disposats a donar-ho tot i a anar fins el final.  O estem de veritat compromesos amb el projecte, o millor ja no haver-s'hi posat.

3)     L'ÈXIT EGOISTA: De vegades haver aconseguit l'objectiu també pot resultar un gran fracàs, doncs pot ser hem atrapat allò que perseguíem, però sense respectar cap dels límits que haurien d'haver marcat un mínim marc d'actuació en el camí: respecte al nostre equip, a les nostres relacions personals, a la societat en general, al medi ambient o a uns valors ètics globals.

4) EL FRACASSAT ‘ZOMBIE': En dic així a l'exèrcit de fracassats que van pel món com si mai haguessin fracassat perquè realment els hi sembla que no ho han fet... i els hi sembla que mai han fracassat perquè mai han intentat activar aquell projecte que els portaria a ser conseqüents amb el què pensen i el què desitgen; però com que té el risc de que surti malament i no estan disposats a assumir aquest extrem, doncs ja ni donen el primer pas. I això els porta a un enorme fracàs que, en realitat, no computa, doncs no poden dir que l'han espifiat, perquè no han fet res. Van pel món amb el perfil de "No fracassats", però en realitat son uns "Fracassats Zombie" que en algun moment de balanç vital, reconeixeran que son uns éssers que mai han tingut la mínima valentia per intentar fer allò que els seus somnis, el seu propòsit vital o les seves il·lusions els indicaven que haurien d'haver fet. Aquest és el pitjor dels fracassos, encara que no computi, doncs és el fracàs que ens fa reconèixer en el nostre interior com uns covards davant de la vida.

Pot ser hi ha encara moltes més categories de fracassos, però amb aquestes quatre en podem tenir prou per classificar moltes de les decisions que hem d'anar prenent cada dia per a liderar els nostres projectes.

Al cap i a la fi, hem d'entendre que tant l'èxit com el fracàs són dos conceptes molt propers, gairebé bessons, dues cares de la mateixa moneda... una moneda que és essencial per pagar el preu d'avançar a la nostra vida. 

Comentaris
Rafel
06 juliol 2014
22:01 H
Osties de fracàs...
T'has deixat un de molt actual, " El fracàs per traiduria ", el que desprès de fer-lo tot bè, respectant tot el que es te que respectar, superat els primers anys d'engoixa i patiment, tot encaminat cap a l'èxit..., van i patam, un govern que no mira mès enllà del seu nas, tatatachan..., TE LA FOTEN CANVIAN LES RECLES DEL JOC i ARRUINANT UN MUNT DE FAMILIES, i tot per què tenen majoría absoluta; Que es en democracia la pitjor arma que pots entregar a uns incompetens.
1
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
Últimes entrades
Entrades per dates
2014
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2013
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2012
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2011
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2010
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol