Patrocinadors
Volta motorbikes
Patrocinadors Tècnics
WAA Ultra Equipment
PowerBar
Altra Running
Blog
Facebook
Twitter
Menéame
digg
del.icio.us
Technorati
Yahoo! My Web
Descansant en el Bàltic
UNA ALTRE TRAVESSA POLAR AL POT
05 març 2017

ACABADA LA TRAVESSSA DEL GOLF DE BOTNIA (MAR BÀLTIC)

Al final només han estat 4 jornades, però han estat molt intenses i, les dues darreres, especialment dures.

Inicialment havíem pensat d'anar des d'Oulu (Finlàndia), fins a Nikkala a Suècia; però justament a la frontera hi ha una línia per on passa un trencagels en aquesta època, i era impossible de passar.  Per això, al final vàrem entrar abans cap a la costa, acabant a Kemi (també Finlàndia).

Les dues primeres etapes no van ser massa dures per les hores i les distàncies recorregudes, degut a diferents pèrdues de temps per motius logístics o d'errades de planificació. Després ens va tocar apretar de valent a la tercera etapa, per tal de recuperar la distància prevista de mitjana, i també perquè teníem l'objectiu d'arribar a una illa on sabíem que hi havia una cabana, i ho preferíem a dormir en una tenda massa petita i incòmode per tres persones.

Aquest dia vaig fer el record de kilòmetres en una jornada polar: 42Km en un total de 12 hores i mitja, amb uns 40 minuts acumulats de descans. El meu problema és que em vaig equivocar amb les botes escollides, i em van fer molt mal als peus... i patejar 12 hores sense parar amb els peus bullint de mal, és un veritable infern! M'ho vaig agafar com un entrenament mental per properes expedicions, doncs en aquests temes, com que una vegada hi estàs posat no pots pas abandonar, és millor aprofitar per curtir-se.

Aquesta tercera nit vàrem poder recuperar molt bé en una cabana on hi havia llenya, i vam fer un bon foc i una bona xerrada mentre menjàvem i descansàvem d'un dia etern. I al dia següent estàvem a tope d'energies per a fer la darrera jornada. I la vàrem necessitar tota (l'energia), doncs va estar nevant tota la nit, i va continuar nevant durant tota la ruta, i això va provocar que el gel estigués cobert per un bon gruix de neu que ens dificultava molt la marxa... a més, excepte pel vent que bufava, no feia massa fred, i la neu estava extremadament humida, i se'ns enganxava a la base dels skis, multiplicant la dificultat encara més. Total unes nou hores d'etapa que ens van deixar triturats.

He fet travesses més llargues i molt menys dures que aquesta. Mai pots menystenir cap repte, doncs cada aventura té la seva dificultat i no et permet relaxar ni confiar-te excessivament.

Aquesta travessa és excel·lent per qui vulgui fer una prova real del què suposa una expedició polar de gran abast. Et permet gaudir de la immensitat del paisatge àrtic, de les grans distàncies i de la duresa de viure sobre el gel, però fer-ho en pocs dies i en unes condicions més agradables que quan estàs totalment aïllat de la civilització.

Apart de conèixer un nou racó d'aquest planeta, i apart de gaudir com un animal d'aquesta aventura, un dels premis d'aquest projecte ha estat el bon rotllo i compenetració que hem tingut amb els companys. El Pako Crestas i el Pepe Ivars són uns paios collonuts, i com us podeu imaginar, aquest repte ens ha servit per empescar-nos un nou projecte plegats, en el que començarem a treballar ben aviat.

Finalment, vull agrair especialment l'excel·lent suport organitzatiu que ens ha aportat Àlex Simón i Casanovas, responsable de "Polarguide & Logistics", amb base permanent a Rovaniemi, i a qui us aconsello molt per a qualsevol necessitat logística que tingueu tant en activitats més aventureres com més turístiques.

 

EL QUE PASSA A L'ÀRTIC "NO" ES QUEDA A L'ÀRTIC

És una broma comú utilitzar una expressió semblant però en sentit invers quan un grup es dona llibertat per fer o dir el que vol sense que hagi de transcendir res a la resta del món: "El que passa per sobre els 5.000m, es queda allà"... "El que passa a la muntanya es queda a la muntanya".... "El que passa al Camp Base es queda en el Camp Base"... Etc.

Això està molt bé per fer una conya, però el cert és que quan un veu i experimenta de prop problemes mediambientals greus, se'n adona de que el que passa a un lloc del món, no es queda mai només en aquell lloc. I concretament, el què passa a l'àrtic amb les conseqüències d'un canvi climàtic extremadament accelerat, no es queden només a l'àrtic.

Precisament pot ser hauríem de deixar d'utilitzar la imatge d'un os polar aïllat i desesperat a sobre d'un Iceberg a la deriva, per començar a connectar el canvi climàtic amb imatges més properes a nosaltres; doncs sembla que som d'una manera que mentre no ens afecti directament un problema, preferim parlar-ne i semblar que som bones persones per les intencions i reflexions, però en canvi no incorporem cap canvi d'actitud real. Donar uns euros per uns nens que es moren de fam, o per una campanya per salvar un animal en perill d'extinció és absolutament necessari, però és la part més fàcil i menys eficient del que podem fer. I de fet, molta gent amb donar una ajuda econòmica (necessària però del tot insuficient), ja es pensa que s'ha guanyat el títol de bona persona. Però en canvi, si ha d'actuar, dedicar temps, fer renúncies o modificar els hàbits per salvar milions de nens de fam, o infinitat d'espècies animals i vegetals de la terra, no mou ni un dit. 

Amics i amigues: és molt greu que cada any es superi el record de reducció de superfície gelada al gel de l'Àrtic; és molt greu que l'ecosistema àrtic s'escalfi el doble de ràpid del resta de les superfícies de la resta del món; és molt greu que el cercle polar àrtic no compti amb cap protecció internacional legalment vinculant; és molt greu que alguns països emborratxats de creixement industrial i comercial estiguin eufòrics amb la possibilitat d'explotar les reserves petrolieres de l'àrtic i les noves rutes marítimes obertes gràcies al desgel. Tot el què està passant allà a dalt és molt greu, i ens afecta a tots de ple.

Pujada del nivell del mar a tot el món; canvis en els patrons de circulació atmosfèrica mundial; reducció dràstica del fitoplàncton que és la base de la cadena tròfica de la majoria d'espècies marines, i de retruc dels humans; etc, etc, etc....

Disculpeu-me si dono mal rotllo amb aquestes reflexions, però és que penso que tots els que estimem aquest planeta amb la seva diversitat biològica, i tots els que estimem la humanitat en si mateixa, no podem posar aquesta informació objectiva i realista a sota la catifa per adaptar-nos a ignorància o cinisme que ens permeti ser feliços amb un benestar basat en l'egoisme. 

Jo em considero un gran optimista, i crec que encara estem a temps de solucionar tot o gran part del problema. Però estic convençut de que un optimista no és el que ho veu tot sempre positiu... això és un il·lús. Un optimista és el que reconeix els problemes i les parts negatives d'una realitat, creu que val la pena lluitar i confia en les nostres possibilitats de sortir-nos-en.

La vida s'ha de viure amb intensitat i, sempre que es pugui, connectats amb les nostres passions; però també tenim una gran responsabilitat: la d'entendre que l'important a la vida no és estar i passar-s'ho bé, sinó estar i passar-s'ho bé sense putejar als demés, siguin humans, no humans, plantes, paisatges o ecosistemes en general.

El propòsit del projecte WORLD NATURE EXPLORING en que està emmarcada aquesta travessa, i també de les altres aventures que vaig fent, és aquest doble objectiu de fer d'ambaixadors de la natura i la sostenibilitat, i ajudar a informar i divulgar sobre aquests valors des de la pròpia activitat

Als que seguiu les meves cròniques i, sobre tot, als que sou valents d'arribar fins aquí, gràcies per fer-ho i gràcies per compartir una petita o gran part d'aquesta visió, preocupació, optimisme i compromís del que suposen les nostres accions individuals cap l'equilibri global del planeta en el que tots vivim.

 

Posta de sol a l'Àrtic
La cabana de la darrera nit
Darrera etapa nevant
Interior cabana
Esperant que ens recollissin a l'arribada
Comentaris
marta albrich serra
07 març 2017
18:29 H
Moltes felicitats per haver-ho aconseguit per arrivar sans i estalvis i gracies per poder deixar-nos compartir les vostres experiencies.
Patricia
06 març 2017
17:53 H
Moltes Felicitats als tres, m'ha encantat llegir-te i a part de l'experiència que heu fet m'ha encantat saber molt més sobre el deteriorament del medi ambient i les seves repercusions.Una salutació des de Nova Zelanda
Josep Lluís Garcia
06 març 2017
00:23 H
Felicitats als tres!

Tinc moltes ganes de veure't i parlar amb tu. Una abraçada ben gran.
Felip Boixareu
05 març 2017
22:59 H
Moltes Felicitats !!! No pareu i gracies per obrir-nos els ulls respecte al canvi climàtic: Forta abraçada
Josep Mª. Guitart Hernández
05 març 2017
12:34 H
Felicitats !!! Sou admirables !!!. Salud i bona sort
1
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
Últimes entrades
Entrades per dates
2017
2016
2015
2014
novembre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2013
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2012
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2011
setembre
agost
juliol
juny
maig
abril
març
febrer
gener
2010
desembre
novembre
octubre
setembre
agost
juliol