POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
L'ANTĀRTIDA
La Antārtida
L'Antàrtida es pot considerar el continent més especial i extrem del món per molts motius.  És el més fred, ventós, fosc i àrid de tots els continents.
 
L'Antàrtida també és màgica per motius geopolítics. Tot hi haver-hi reclamacions territorials per part de diversos països, realment no pertany a cap estat; cap nació governa aquesta terra. L'any 1959 es va signar el ‘Tractat Antàrtic', com a pacte multinacional segons el qual només pot ser utilitzada per fins exclusivament pacífics i pel lliure intercanvi d'informació científica. Això comporta la total prohibició de fer activitats militars i de les explotacions mineres. Hi ha nacions que mantenen bases pròpies fixes, però els projectes d'investigació als que donen suport, inclouen normalment collaboradors de diferents països, i totes les dades enregistrades per les estacions meteorològiques existents, es comparteixen lliurement.
 
Només per aquest fet, és una zona màgica del nostre planeta, i un gran exemple de que l'home també sap collaborar i no deixar-se portar sempre per l'avarícia i l'instí depredador. Així doncs, tot i que els geòlegs són plenament coneixedors de l'existència d'importants recursos naturals com Carbó, Petroli, or, platí i coure, en una conferència internacional celebrada el 1991, tots els països firmants del tractat varen acordar prohibir l'extracció de minerals fins, com a mínim, l'any 2048. Entre tant, la principal activitat a desenvolupar a l'Antàrtida serà la científica.
 
El continent antàrtic està cobert totalment per una capa de gel de 2,5 Km. de gruix mitjà.  Suposa la major reserva de gel del món, calculant-se que té el 80% de l'aigua dolça del planeta. És una terra més àrida que el Sàhara (el major desert sec del món), i tant freda i inhabitada com Mart. Només hi ha vida en el primer quilòmetre del costat de la costa on hi ha animals marins (Pingüins, Foques, etc.); i a partir d'allà no hi viu absolutament res.
 
En el mes càlid la temperatura mai supera els 0ºC, i en el més fred és habitual fregar els -70/-80ºC. La temperatura més freda mai enregistrada a la terra, fou mesurada a la base russa de Vostok l'any 1983, amb -89,3ºC. Les precipitacions anuals (en forma de neu), són molt escasses, però el poc que cau mai arriba a fondre's.
 
Però això no ens ha de fer pensar de que és una terra avorrida i sense interès. Ja no queden llocs com l'Antàrtida, un lloc verge que ofereix als científics i exploradors imatges inigualables del funcionament de la terra: Volcans actius; glaceres que es mouen a velocitats excepcionals; plaques de gel que es desplacen inexorablement cap a la costa; els vents catabàtics que bufen des de l'altiplà polar a velocitats de fins a 300 Km./h; les tempestes més violentes del planeta colpegen els arxipèlags propers a la península antàrtica. En canvi, tot i que l'interior és un buit absolutament estèril, les aigües glacials que el voregen estan entre les més riques i amb major biodiversitat del planeta.
 
La massa continental de l'Antàrtida té 14 milions de quilòmetres quadrats, que es més que doblen a l'hivern amb la congelació de les aigües litorals. Al reduir l'absorció del diòxid de carboni atmosfèric que fa l'oceà i interrompre l'intercanvi tèrmic entre l'oceà i l'atmosfera, la banquisa desenvolupa un paper fonamental en la configuració del clima de la regió, que a la vegada exerceix un important impacte en gran part del planeta.
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info