L'Antàrtida es pot considerar el continent més especial i extrem del món per molts motius.  És el més fred, ventós, fosc i àrid de tots els continents.
 
L'Antàrtida també és màgica per motius geopolítics. Tot hi haver-hi reclamacions territorials per part de diversos països, realment no pertany a cap estat; cap nació governa aquesta terra. L'any 1959 es va signar el ‘Tractat Antàrtic', com a pacte multinacional segons el qual només pot ser utilitzada per fins exclusivament pacífics i pel lliure intercanvi d'informació científica. Això comporta la total prohibició de fer activitats militars i de les explotacions mineres. Hi ha nacions que mantenen bases pròpies fixes, però els projectes d'investigació als que donen suport, inclouen normalment collaboradors de diferents països, i totes les dades enregistrades per les estacions meteorològiques existents, es comparteixen lliurement.
 
Només per aquest fet, és una zona màgica del nostre planeta, i un gran exemple de que l'home també sap collaborar i no deixar-se portar sempre per l'avarícia i l'instí depredador. Així doncs, tot i que els geòlegs són plenament coneixedors de l'existència d'importants recursos naturals com Carbó, Petroli, or, platí i coure, en una conferència internacional celebrada el 1991, tots els països firmants del tractat varen acordar prohibir l'extracció de minerals fins, com a mínim, l'any 2048. Entre tant, la principal activitat a desenvolupar a l'Antàrtida serà la científica.
 
El continent antàrtic està cobert totalment per una capa de gel de 2,5 Km. de gruix mitjà.  Suposa la major reserva de gel del món, calculant-se que té el 80% de l'aigua dolça del planeta. És una terra més àrida que el Sàhara (el major desert sec del món), i tant freda i inhabitada com Mart. Només hi ha vida en el primer quilòmetre del costat de la costa on hi ha animals marins (Pingüins, Foques, etc.); i a partir d'allà no hi viu absolutament res.
 
En el mes càlid la temperatura mai supera els 0ºC, i en el més fred és habitual fregar els -70/-80ºC. La temperatura més freda mai enregistrada a la terra, fou mesurada a la base russa de Vostok l'any 1983, amb -89,3ºC. Les precipitacions anuals (en forma de neu), són molt escasses, però el poc que cau mai arriba a fondre's.
 
Però això no ens ha de fer pensar de que és una terra avorrida i sense interès. Ja no queden llocs com l'Antàrtida, un lloc verge que ofereix als científics i exploradors imatges inigualables del funcionament de la terra: Volcans actius; glaceres que es mouen a velocitats excepcionals; plaques de gel que es desplacen inexorablement cap a la costa; els vents catabàtics que bufen des de l'altiplà polar a velocitats de fins a 300 Km./h; les tempestes més violentes del planeta colpegen els arxipèlags propers a la península antàrtica. En canvi, tot i que l'interior és un buit absolutament estèril, les aigües glacials que el voregen estan entre les més riques i amb major biodiversitat del planeta.
 
La massa continental de l'Antàrtida té 14 milions de quilòmetres quadrats, que es més que doblen a l'hivern amb la congelació de les aigües litorals. Al reduir l'absorció del diòxid de carboni atmosfèric que fa l'oceà i interrompre l'intercanvi tèrmic entre l'oceà i l'atmosfera, la banquisa desenvolupa un paper fonamental en la configuració del clima de la regió, que a la vegada exerceix un important impacte en gran part del planeta.