Acabem d'arribar a Er Rachidia (Marroc). Immediatament ens han traslladat amb autocar fins el primer campament de la ‘Marathon des Sables', on hi dormirem dos nits abans de prendre la sortida definitiva de la cursa.

Aquests dos dies ens han de servir tant d'aclimatació física com mental. Començar a dormir a terra, sense les comoditats d'una casa o un hotel, a les temperatures pròpies de ple desert, amb tots els participants de la MDS, i amb el crono del compte enrere en marxa, suposa un mètode d'adaptació infalible per a afrontar el què ens espera.

Hauran de ser dos dies que se'ns faran llargs per la situació i el neguit d'encetar aquesta gran aventura; però que també ens passaran volant perquè haurem de fer les verificacions administratives i tècniques, mentre acabem de preparar tot el material que ens emportarem durant la prova.

Avui i demà els àpats encara van per compte de l'organització. El seu servei de càtering ens donarà ‘pinso' fins el dissabte al vespre. Després, des de que ens despertem el diumenge al matí i ja fins el dissabte següent a la tarda, haurem de ser totalment autònoms tant en el menjar com en tot el material que puguem necessitar. La organització ja només ens subministrarà aigua i es dedicarà a controlar la part esportiva de la cursa i a verificar que ningú rep cap tipus d'ajuda externa.

Aquests francesos de la organització són bastant ‘Talibans' del seu concepte d'aventura. Això no és una prova d'aquelles que es ven com a molt extrema i llavors per dintre està muntada com a dura en la part esportiva, però molt còmode en la part logística. Aquí tot és radical i són molt estrictes en aplicar una filosofia que, al cap i a la fi, és la que ha convertit la "Marathon des Sables" en una de les proves més emblemàtiques de la ultra resistència a nivell mundial.

Nosaltres estem molt il·lusionats, una mica nerviosos i també ansiosos ja per a posar-nos de cap al mig de la sorra i començar a xuclar el munt d'experiències que, de ben segur, que ens esperen durant aquest intensos dies en que estarem exprimint els nostres cossos en total contacte amb un magnífic desert i amb molts altres esportistes amb qui compartim plenament el fet de ser conscients de que estem fent quelcom important a les nostres vides.

Intentarem connectar cada dia amb les persones que ens ajuden a mantenir la nostra web actualitzada, per tal de transmetre'ls la crònica del dia i poder així, compartir una mica aquesta experiència amb tots vosaltres.

Igualment us recordem que podeu seguir constantment la nostra evolució real i al instant sobre el terreny, gràcies al sistema de seguiment per satèl·lit del nostre patrocinador "Race Tracker ", que permet visualitzar el nostre moviment sobre Google Maps . És molt senzill de visualitzar-ho a través del mòdul que hi ha en aquesta mateixa web, i us permetrà gaudir d'una veritable sensació i visió del desert gràcies a aquesta tecnologia pionera que només portem 150 d'entre els més de 900 participants a la cursa.

També ens podeu enviar missatges de suport que ens arribaran al campament cada dia gràcies a un servei que té per això l'organització. Per enviar-nos missatges podeu fer-ho bé com a comentari als textos que cada dia publicarem (Indicant per a qui és el missatge), els gestors de la Web ens els reenviaran a la cursa; o també podeu deixar missatges directament al link habilitat per això per la pròpia organització:http://www.nlmt.com/index.php?mmod=newsv2b&file=details&iN=62

Amics, amigues i seguidors en general: Gràcies pel vostre seguiment i suport virtual. A partir d'aquí sigueu conscients de que el que escrivim estarà impregnat d'una emoció i sensibleria pròpies dels moments que estarem vivint, doncs l'experiència ens diu que quan vius experiències tant apassionants, les sensacions i pensaments són tant intensos que impossibiliten d'expressar-se amb la serenitat i responsabilitat que acostumem a tenir a la vida normal de cada dia.

Y para muestra, un botón: Ens agradaria acomiadar aquest primer text de tret de sortida amb l'expressió que sortia fa un temps a l'anunci de Coca-Cola on el Sr.Josep Mascaró, de 102 anys, ens deia que per molt complicada i dura que sigui la vida, al final, l'únic que no ens haurà agradat d'ella és que hagi estat massa curta!

Vinga: Correu amb nosaltres!!!