D'etapa d'aclimatació res de res!!! Aquest primer dia ha estat molt dur: feia una bona temperatura i han començat fent un tram que passava per camins practicables i un oued (riu sec).

Quan s'han endinsat a l'Erg Chebbi, la temperatura ha pujat de cop, aquest tram són les anomenades dunes de Merzouga: turons altíssims de fina sorra que van succeint-se un darrera l'altre. L'han creuat de cap a cap.

Seguidament han tornat a tenir un terreny rodador, però s'ha aixecat un vent molt fort, que dificultava l'avanç.

En Quim i l'Albert han fet l'etapa en 5 hores, la Cristina, en José, en David i en Jordi Vila han arribat una hora més tard aproximadament, i en Jordi Font vint minuts després.

Estan tots molt bé físicament, i animats.

 

A continuació us detallem l'ordre de la classificació general, i de la primera etapa:

- Albert Bosch:     159 Etapa 1 - 155 General 

- Quim Tribó:       160 Etapa 1 - 156 General  

- Cristina Sans:    399 Etapa 1 - 393 General

- José Arimany:    400 Etapa 1 - 394 General

- David Saporta:   401 Etapa 1 - 395 General

- Jordi Vila:          420 Etapa 1 - 414 General

- Jordi Font:         464 Etapa 1 - 457 General

 

AQUÍ PINTEN BASTOS

Primera etapa completada. Comparat amb el què ha de venir, ha estat una etapa relativament curta, amb 30 Km. Però no ens enganyem, això ja "apunta maneres"... 

Ha estat la primera etapa, però també ha suposat desvirgar-nos en aquesta prova, haver de pair els nervis de l'inici i passar, per la majoria de nosaltres, la novatada en una gran prova de referència mundial. I a més, ha estat el dia que anirem més carregats, doncs portem el màxim de pes necessari que anirem reduint de mica en mica cada jornada. Apart de tot això, hem pogut constatar la duresa del terreny, el desgast que suposa avançar per zones de sorra amb tant de pes a l'esquena, intentant córrer a un cert ritme sense que suposi quedar-nos ja rostits a la primera de canvi.

Només amb aquesta etapa, el cos ja avisa de que està o estarà al llindar del límit de la resistència i que requerirà el màxim de respecte durant els propers dies.  Però qui també dona senyals de que ha d'estar preparat per a suportar una bona pallissa, és el cap; doncs està clar que l'esforç mental que comportarà anar superant cadascuna de les propers fites serà clau pel bon fi de la nostra participació i també per a poder-ho gaudir amb la intensitat que la ocasió mereix.

La part millor d'estar ja posats de ple a la cursa és que un té la sensació d'haver entrat ja en una espècie de rutina; d'un tipus de vida extrema en que moltes coses del nostre dia a dia habitual deixen de preocupar-nos massa (o gens), i només ens cal concentrar-nos en anar avançant i en aprofitar al màxim el moment i la gran oportunitat que suposa estar vivint un gran repte personal.

Ara a sopar el menú que hem preparat i que tenim perfectament mesurat per a cada dia, basat bàsicament en aliments liofilitzats, i assegurant-nos, sobre tot, de que ingerim les calories necessàries per a recuperar les forces.

És curiós que, tot i ser més de 900 corredors apilats al campament, i passar-nos l'estona comentant la jugada i compartint batalletes amb tots els altres, un no deixa de tenir la sensació de que, al cap i a la fi, està totalment sol en mig del desert; doncs per molts que siguem i per molt que parlem, cadascú de nosaltres serà al final el que s'haurà d'espavilar per a poder sobreviure cada dia.