El vent ha tornat a acompanyar als participants avui, durant els primers 12 quilòmetres, a partir de llavors, per sort, ha baixat una mica d'intensitat.

Segueixen corrent per les dunes i pistes de pedres i d'herba de camell (boles de sorra compactada on hi creix herba molt seca).

L'Albert i en Quim han fet el recorregut en cinc hores aproximadament, en Jordi Vila, en José i en David en sis hores i en Jordi Font i la Cristina han trigat uns tres quarts d'hora mes. Tots van agafant el seu ritme i es reserven, el mes dur encara no ha arribat!!!

A continuació us detallem l'ordre de la segona etapa i de la classificació general:

- Quim Tribó:             128 Etapa 2 - 143 General

- Albert Bosch:           129 Etapa 2 - 144 General 

- José Arimany:          329 Etapa 2 - 354 General

- David Saporta:         358 Etapa 2 - 366 General

- Jordi Vila:                359 Etapa 2 - 377 General

- Cristina Sans:          492 Etapa 2 - 452 General

- Jordi Font:               464 Etapa 2 - 468 General

‘BOCATA CALAMARES'

Aquesta cursa és tant coneguda i mítica pels amants dels grans reptes, perquè conté una sèrie d'ingredients que la fan especialment dura i especial.

Un d'ells, sense cap mena de dubte, és el fet d'haver de ser totalment autònom durant la setmana que dura la prova. Des del primer al darrer dia has d'espavilar-te amb el que tu portis a sobre, doncs l'organització ni et trasllada res, ni et dona res més que aigua.

A partir d'aquí la llista de material es converteix en un factor crític, i dins de tot això, el menjar en un aspecte fonamental. Elaborar el menú que a cadascú li pugui anar bé, que tingui les calories i proteïnes necessàries i que tingui el mínim pes possible, és tot un altre repte dins d'aquest embolic.

A partir d'aquí, veus solucions de molts tipus per als diferents participants. N'hi ha que porten bastant d'embotit; un altre ho basa quasi bé tot en barretes energètiques; un fenomen que fa nou anys que corre en comptes de barretes porta panellets; i així, i com diuen els castellans, "cada maestrillo con su librillo".

Nosaltres hem optat per una solució més estàndard i hem basat la nostra dieta d'aquesta setmana en aliments liofilitzats d'alt valor energètic i calòric, i del mínim pes i volum possible.

Espagueti a la Bolonyesa, a la Milanesa, Puré de patates amb pernil, sopes i, pel dijous: Paella, com mana la tradició. A part, també portem una mica d'embotit envasat al buit per a alegrar el paladar cada dia; barretes energètiques per a menjar durant les etapes; muesli per esmorzar; i iogurt i compota de poma liofilitzats de postres. Tot plegat ens pesa poc més de 5 Quilos i ens dona la benzina suficient per a fer anar el motor cada dia.

Per a cuinar tot això, només portem un petit bol d'alumini de 300cl. i unes pastilles d'alcohol sòlid. A cada àpat fem un petit forat al terra que serveix com a fogonet fent-hi cremar les pastilles d'alcohol, i amb això escalfem l'aigua dins el bol per a preparar llavors el menjar liofilitzat. En pocs minuts ho tenim tot a punt i ja ens ho podem menjar amb la única cullera que portem, que evidentment, és de plàstic perquè sigui súper lleugera.

Quan ja portes uns dies alimentant-te d'això, t'acostumes i fins i tot ho arribes a trobar bo. Però tot i així, no vull saber què passarà quan arribem tots afamats el dissabte a sopar al Bufet lliure de l'Hotel de Ouarzazate.

                                          ________________________________________

Tot seguit podeu veure una entrevista de la Televisió del Ripollès que li varen fer al José Arimany uns dies abans de marxar a la Marathon Des Sables:  http://televisiodelripolles.xiptv.cat/video/44226?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562