La etapa d'ahir va estar molt dura, perquè les temperatures van elevar-se fins al  40 graus a l'ombra i 50 graus al sol.

L'Albert i en Quim van completar el recorregut en  cinc hores i van entrar en les posicions 96 i 97 respectivament. Realment van fer un esforç titànic, tenint en compte que el terreny segueix sent molt dur i feia moltíssim calor.

La Cristina, en José i el Jordi Font van fer el tram plegats en unes sis hores i van acabar a les posicions 298,299 i 300 respectivament.

En Jordi Vila i en David van anar una mica més lents, arribant uns 20 minuts més tard aproximadament.

Hem de destacar el gran resultat que està fent la Cristina "Doctora" Sans, va al número 346 de la general i el 28 en la classificació de les dones.

L'equip segueix estan molt animat i ara mateix corren la última etapa.

EL REPTE D'ACABAR

En Lance Armstrong, el set vegades guanyador del Tour de França i segurament el millor ciclista de la història d'un esport on el patiment és un tret fonamental, té una frase que avui ens ha rondat pel cap:

"El dolor pot durar 5 minuts, 1 dia, 1 setmana, 1 mes o 1 any; però al final passarà i alguna altre cosa ocuparà el seu lloc. En canvi l'abandonament dura per sempre"

La MDS és un clar exemple de que l'esperit de superació de les persones ens pot portar sempre molt més enllà dels límits que normalment pensem que tenim.

Aquí tots els participants depenen bàsicament d'ells mateixos per a anar sobrevivint a la prova i superant cadascuna de les etapes. No hi ha cap element, apart d'ells mateixos, que els pugui ajudar a avançar o fer abandonar.  No és com al Dakar on la mecànica hi té molt a dir, o fins i tot com en curses del tipus Titan Desert, on la bicicleta pot jugar una mala passada en un moment donat.

Aquí tothom té bàsicament dos elements claus per a superar aquest enorme repte personal: El seu cos i el seu cap.

El cos tothom el porta bastant ben entrenat i, tot i que mai és una garantia per a fer una bona cursa o per a poder arribar al final, no acostuma a ser ni el principal motiu per a assegurar l'èxit, ni per a fer abandonar els corredors.

Un aquí, més que mai, se'n adona que la veritable força està a dalt de tot del terrat: Al cap. Aquest sí que és el factor clau per a poder superar els límits que cadascú acostuma a pensar que té. Aquest és el veritable motor i la força per a fer coses  importants.

Nosaltres set i, encara més, molts dels altres corredors, estan pràcticament destruïts a nivell físic, però si mentalment es té clar quin és l'objectiu i un s'hi sent capaç, ni es planteja l'abandonament; i acabaran o acabarem (esperem!) el  gran repte de concloure la "Marathon des Sables".