Dic ‘Mosquit' perquè la veritat és que avui m'he quedat flipat al veure'm, per primera vegada, al costat dels altres cotxes de la cursa a les verificacions, i constatar que realment anem amb un bitxo molt petit comparat amb qualsevol dels altres vehicles... i ja no dic res si ens posem al costat d'un camió/monstre dels que participen al Dakar.

Arribar a superar aquesta etapa no ha estat gens fàcil, i hem estat treballant a tope durant dos dies per a poder deixar tota la mecànica en condicions d'afrontar la cursa de motor més dura del món.  Val a dir que estic molt satisfet de formar part de l'equip "Mc.Rae - Pro Dakar", doncs son un grup molt entusiasta amb la seva feina, altament eficient, i d'una facilitat de tracte impressionant.

És una situació curiosa, que ja he experimentat en moltes altres aventures, el fet de trobar-se envoltat de molta gent que acabo de conèixer, i que durant un pilot de dies, seran fonamentals per mi i perquè pugui superar el repte que tinc pel davant.  A part del Chris Leyds, el cap de l'equip, al qui conec del Dakar 2001, i del meu mecànic Shack que vaig conèixer fa 3 mesos a Amsterdam, a la resta de l'equip tot just l'he vist per primera vegada fa dos dies aquí a la capital argentina.  El grup es divideix en dos parts molt clares:  Una gran majoria d'holandesos (Mecànics, Camioners i cap d'equip), i una altra banda argentina (els tres pilots, alguns assistents i gent de comunicació que els segueix a totes hores).  I entre mig de tots, hi ha un catalanet solet, que va al seu rotllo, es fa amb tothom, i li toca fer de traductor tot sovint.

Avui tanco un any intens i apassionant en quant al balanç d'aventures vitals; i demà n'inicio un altre participant al Dakar afrontant-hi una sèrie de reptes nous i que em motiven moltíssim.

Aprofito doncs per a desitjar a tothom qui em segueixi d'una manera o altre, que tinguin un nou any ric en experiències.  En aquestes dates sempre s'acostuma a fer una mica de balanç i a establir uns certs propòsits pel següent exercici.  Però de vegades passa que el dia a dia se'ns menja, i després de reis, ens en hem oblidat de que érem nosaltres els principals i primers causants dels propòsits que ens havíem fet.  Per molts problemes que hi hagi, per molta incertesa que ens envolti, i per molt complicades que siguin les circumstancies de cada ú, el cert és que el nostre futur encara no està escrit; i tots disposem d'una llibreta en blanc per a redactar-lo segons volem que segui.  Així doncs, des d'Argentina, i a punt d'endinsar-me en una apassionant aventura, us desitjo que gaudiu escrivint el vostre quadern d'història personal dia a dia.  Que tingueu un feliç 2011.