DAKAR 2011
Del 01 al 16 de gener del 2011
DESPRÉS DE 7 DAKARS, EL PRIMER DAKAR
08 gener 2011
32
ABANDONAMENT
El cotxe a una duna a l'espera de començar
Finalment no ha estat possible. Ahir, tot just a la part inicial de l'etapa 6, vaig abandonar el Dakar.

Vaig tenir problemes a partir de l'etapa 2, i anava de cul cada dia només per anar avançant. A l'etapa 5 varem arribar de nit amb el Pierre Bloom, un company d'equip, a unes dunes que hi havia a només 30 km. de l'arribada, però eren molt difícils per passar de nit, i ens hi varem haver d'esbarallar de valent. El problema va ser que als dos se'ns va fondre la bateria del cotxe i ens varem quedar amb els dos Buggys parats a la sorra. Pel telèfon satèl·lit (el del meu company, doncs el meu no tenia bateria tot i haver-lo carregat a Buenos Aires abans de sortir... veureu perquè ho comento), vàrem parlar amb el camió nostre que venia al darrera, però tampoc podia passar les dunes de nit, i no va aconseguir arribar on estàvem. A prop hi havia un parell més de camions bolcats; era tot un espectacle.

Varem agafar el seu punt GPS, i varem anar caminant amb les dues bateries dels cotxes fins el camió. Allà les varem carregar, i ens hi varem quedar a dormir fins abans de que sortís el sol, doncs així podíem aprofitar la llum per veure el pas per les dunes, doncs si ens quedàvem de nou enganxats, la bateria (amb les llums potents de nit que portàvem), es tornaria a morir.

Finalment al matí del dia 7 varem arribar bé al campament. El meu company va dir que no sortia perquè es trobava malament, li feia mal l'esquena, i no es veia en cor de fer la dura etapa següent. Jo em vaig fer revisar el cotxe ràpidament, vaig preparar el Roadbook, vaig menjar una miqueta i vaig anar per sortir pràcticament el darrer de tots els cotxes i camions... Quan anava a sortir, vaig veure que el GPS m'havia quedat bloquejat per un codi que la organització em va fer entrar el dia abans (per no creuar-nos amb els vehicles que ja sortien de l'etapa 6). Vaig anar a que me'l desbloquejessin, però amb tot el procés vaig perdre una altre hora. O sigui, que vaig sortir molt més tard que tots els últims. Darrera només hi quedava algun camió, entre ells, per sort, el nostre d'assistència en pista.

Vaig començar a tirar, i a l'arribar a les primeres dunes més sol que la una, no podia pujar per on era evident que havia pujat la majoria de gent de la cursa, doncs era un pas entre dunes molt llarg i vertical, i la sorra estava trillada de tots els cotxes i camions que ja hi havien passat. Vaig desviar-me per buscar un pas alternatiu, però em vaig anar complicant entre dunes per a intentar trobar de nou el camí correcte, i mentre intentava trobar-lo, mirant el meu Road Book, em vaig distreure un moment, i vaig fotre'm en una olla de sorra, quedant-me atrapat totalment. No m'allargaré explicant-vos el què em va costar treure el cotxe d'allà, doncs estava tot sol, apartat de la ruta i no passava ni s'escoltava cap altre vehicle... era complicadíssim. Vaig estar-hi més de 2h30, i vaig tenir de parar una estona a descansar a sota del cotxe, perquè notava que estava a punt del collapse físic per el calor, la falta de dormir, i no haver menjat gairebé res durant moltes hores.

A la poca estona d'estar encallat, vaig intentar trucar al meu camió d'assistència que hauria de passar per a prop al cap de poc temps, perquè em vingués a ajudar, però el telèfon satèl·lit no funcionava (Ja havia tingut problemes el dia abans, però l'havíem carregat de nou al campament durant el matí, abans de sortir). En aquesta estona també em vaig quedar sense corrent al cotxe, i ja em pensava que no tornava a tenir bateria, però ara no anava res i vaig pensar que amb la canya que li estava donant al cotxe per intentar sortir de la trampa on em trobava, s'hauria fos algun fusible. Vaig anar provant els fusibles fins que en vaig veure un de fos. No tenia fusible de recanvi, però vaig fer un pont directament amb una mica de cable elèctric.

Amb tot plegat, quan vaig aconseguir treure el Buggy d'allà, no sabia ben bé on estava i cap on tirar, i ja sabia que per darrera meu no quedava ni el meu camió d'assistència. Llavors, amb la intenció d'avançar jugant-me-la corrent sol a darrera de tot, i forçant la velocitat per a atrapar, com a mínim al meu camió i fer junts l'etapa, vaig intentar trobar la pista adequada. Em vaig fer un fart de voltar per aquelles dunes, i vaig trobar traces cap a tots costats, sense saber ben bé si les que seguia eren les correctes, doncs el Road Book no em coincidia per res, i el GPS no m'indicava cap punt concret (Està bloquejat per la organització, i només n'indica algun de tant en tant).

Estava fet pols i, la veritat, desbordat. A les 17h tenia 450Km. duríssims pel davant, sense ni tant sols estar a la pista correcte, i sabent que al més mínim problema em quedaria tirat del tot, sense que ningú per darrera em pogués ajudar. Vaig pujar a un punt elevat per parar una estona a reflexionar i veure si em situava, i vaig escoltar un soroll de motor no massa lluny. Eren dues motos que voltaven per allà, i vaig anar a trobar-les. Els dos motoristes estaven fent una excursió per allà. No tenien ni idea de per on podia estar la ruta correcte del Dakar, però si que em podien acompanyar fins a una carretera propera. Havia de prendre una decisió, i vaig tirar la tovallola. Vaig seguir als dos motoristes fins aquella carretera, per assegurar que no em quedava tirat i que no perdria el Vehicle al desert. Des d'allà vaig tornar fàcilment al punt de sortida del campament, i vaig anar a comunicar que estava bé i fora de cursa. Encara abans de fer-ho vaig pensar de tornar a enfilar la ruta, doncs des d'allà si que estava novament situat i podia començar l'etapa de nou.  Però la veritat és que no em vaig atrevir... ho veia impossible i massa arriscat.

Normalment apuro tant com puc, i intento no desistir per tonteries. Evidentment no sé que hagués passat si m'hi hagués tornat a posar. Igual me'n hagués sortit i tindria una història èpica amb final feliç al sarró, o pot ser m'hagués posat en un problema greu. Quan un fa aventuretes per aquests mons, no sap mai on ha de posar els límits, i sovint assolir o no assolir l'èxit està precisament en saber gestionar aquest equilibri.  Si hagués abandonat per veure les coses complicades no hagués pogut fer cim en moltes de les muntanyes que he fet, o no hagués acabat molts Dakars. Però aquesta vegada  sí que he hagut de desistir, i per això haurà estat un fracàs. Ara a pair-lo i a intentar aprendre tot el que un mal final em pot ensenyar.

Abans d'acabar vull deixar molt clar que aquest abandonament no ha estat motivat en cap cas per problemes amb el Vehicle. La situació que m'ha portat a estar fora de cursa, ha vingut provocada per una acumulació de circumstàncies, entre les que també hi ha, com és evident en aquetes proves tant dures, alguns petits problemes mecànics; però he de ser sincer, i reconèixer que el motiu bàsic del gruix de problemes que vaig patir per arribar a abandonar, van estar provocats bàsicament per errors meus. Vaig ser jo el que em vaig desviar de la ruta, vaig ser jo el que em vaig complicar la vida al posar-me en aquella trampa de sorra d'on no en podia sortir, vaig ser jo el que no va saber trobar el camí correcte després de tot plegat, i vaig ser jo el que va desistir de continuar avançant. Pot ser si que si el telèfon satèl·lit hagués funcionat, la bateria del cotxe no hagués fallat la nit abans, i el GPS no hagués quedat bloquejat abans de la sortida, tot hagués pres una altre direcció, però al final només van ser uns elements afegits que es van sumar als meus propis errors. El Buggy Mc.Rae Pro Dakar és un Vehicle molt bo, moltíssim més fiable i eficient del que em podia imaginar, i espectacularment divertit. Com la majoria de vehicles en aquesta cursa tant dura, sí que té alguns detalls a polir per fer-lo encara millor, però jo tot i haver tingut algun problema inesperat, només en puc parlar bé, o com a mínim, no vull buscar excuses en el cotxe pel meu mal resultat.

Agraeixo especialment a tots els components de l'equip Mc.Rae Pro Dakar la seva dedicació, passió, eficàcia i excel·lent tracte en tot plegat. De veritat que em sap molt greu per ells i la feinada que han fet, el que no me'n hagi sortit.

Gràcies a tots per seguir-me, pels vostres missatges de suport (que podia llegir gairebé cada dia), i espero que la propera aventura tingui millor final. Ara m'hauré d'aplicar allò mateix que sempre dic jo i que he escrit en moltes ocasions, que l'únic fracàs està en no intentar-ho... però quan un s'hi troba, en aquell moment, la veritat és que el deixa a un molt fet caldo...

Reparant les Bateries
Amb el camió llest per dormir en el desert
Un dels camions a les dunes
Pierre treballant a les dunes
Comentaris
fede i assumpcio
11 gener 2011
21:40 H
anim Albert, la moral molt alta, ets molt valent i
has sabut deixar-ho a temps un altre any será
Ferran villoria
10 gener 2011
23:12 H
Hola albert, he seguido la aventura atraves de tus comentarios, y me han impresionado. Creo que es un exito el poder encontrarte en esta situacion, y solo una gran persona es la capaz de tomar esas decisiones. Me alegro que estes bien, y ya sera otro ano.
Un fuerte abrazo,
Sandro
10 gener 2011
10:45 H
El que és realment extraordinari és participar de l'aventura, divertir-se i sortir-ne ilés.
Abandonar, també forma part de l'aventura perquè el Dakar és així!

Una forta abraçada i espero seguir-te en els propers Dakars!
pep i trini
10 gener 2011
10:28 H
bon viatge de tornada. Pensa que un pas enrera sovint serveix per agafar més força per arribar més lluny. No ho fan així els atletes???
Ànims i ens veiem.
Teresa Benet
10 gener 2011
10:25 H
Ei Albert. No t'he pogut escriure fins ara, però t'he
anat seguint. Sé que no és fàcil pendre una decisió com aquesta i que hi hauràs donat moltes voltes abans de plegar; però saps, a vegades les coses no passen perquè sí. Crec que has près la millor decisió.
Les situacions límits sempre t'ajuden a superar-te i sortir-ne reforçat per una altre propera. De ben segur
que ja estàs pensant en el Dakar 2012.
Ets el meu ídol, de gran vull ser com tú!!!
1
2
...
7
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
DAKAR 2011 Powered by: www.albertbosch.info