Des de que vaig abandonar el Dakar 2005, no havia fallat en cap dels reptes que havia afrontat.  En aquests cinc anys i pico, he acabat dos Dakars (2006 i 2007) en una bona posició; he completat el projecte dels ‘7 Cims', amb l'Everest com a punt final, assolint totes les muntanyes al primer intent; he fet la Titan Desert, la Marathon des Sables i la Jungla Marathon amb resultats força dignes, i he realitzat un munt de petits projectes o competicions també exigents i sense tenir cap mal final.

Evidentment tot això em satisfà i m'ha aportat molta confiança i energia positiva; però tants bons resultats pot ser li fan oblidar a un que la derrota també forma part del possible guió d'una aventura.

He teoritzat molt sobre aquest aspecte, n'he escrit, ho explico en xerrades, i ara em toca aplicar-ho.  Però quan estàs en un moment de fracàs, aquest crema molt, el condemnat!  He estat un parell de dies amb baixa forma mental després de l'abandonament, però ja començo a remuntar, i espero fer-ho amb molta energia.

Sense voler ara passar-me de positiu, he de reconèixer que li veig una part molt bona a aquest final, i ara vull centrar-me en treure'n el màxim profit de l'abandonament al Dakar 2011.

Per això no vull perdre ni un segon en queixar-me ni en analitzar les possibles "excuses" que em justifiquin, sinó que invertiré les meves energies en analitzar tots els meus errors per no haver gestionat bé un moment crític en el que les circumstancies se'm van complicar molt. El què diferència l'èxit del fracàs, o a les persones que fan coses ambicioses de les que no, radica bàsicament en gestionar bé els moments ‘Clau'. Ho he vist en totes les meves aventures empresarials i esportives; i en general em sento força orgullós de com he gestionat jo mateix aquests moments. Però aquí vaig fallar. I no és que sigui greu fallar; però si que ho seria no aprendre d'aquest fallo, i dedicar-se a buscar motius externs a un mateix (El cotxe, el GPS, el Satèllit, etc...) per a tenir una versió complaent, però també poc enriquidora.

Sempre penso que les meves aventures, a part de fer-m'ho passar bé amb la pràctica de l'esport, i permetre'm conèixer gent i terres noves molt interessants, suposen una inversió per a obtenir-ne un resultat en forma d'enriquiment i aprenentatge personal important, que a la vegada puc compartir també amb molta altre gent.  Per això, encara que esportivament hagi fracassat, espero recollir molts resultats d'aquesta aventura.

Amb tota seguretat, tant a la vida professional com aventurera, em trobaré amb molts altres moments crítics en els que les circumstancies seran complicades.  I per a gestionar-los només comptaré amb la meva actitud en aquell instant clau.  Llavors espero comptar amb l'acumulació de moltes experiències anteriors positives i negatives que m'ajudin a actuar de forma encertada per a superar la situació.  I en aquestes experiències, l'aportació d'un bon anàlisi de derrotes com la que acabo d'encaixar, haurà de ser fonamental.

Amb tot això, d'aquest mal final pel Dakar 2011, no em quedo ni em al mal sabor de boca, ni amb les queixes, ni amb les possibles justificacions de les circumstancies negatives que em varen envoltar; em quedo amb les valuoses lliçons que aquesta derrota em pot aportar.