POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
02 novembre 2011
30
TERCER DIA

Avui és el tercer dia des que varem iniciar formalment la travessa... i diem ‘formalment' perquè encara no estem del tot segurs de que l'haguem iniciat.

De moment només hem pogut avançar uns 20 Km. i hem pringat com uns desgraciats.

El primer dia l'avioneta ens va acompanyar a la costa a la tarda perquè pel matí no hi havia prou visibilitat. Llavors varem caminar tres hores i mitja a bon ritme, amb bon temps i en un terreny força fàcil. A les 20h va començar a bufar el vent i ens varem veure forçats a muntar la tenda i protegir-nos. Total: 9,25Km.

El segon dia volíem sortir a les 11h, però la falta de pràctica amb tot el lio de la tenda, trineu i material, ens varen demorar fins a les 12h. Llavors varem afrontar una etapa de 6 hores duríssima en molts sentits:

- Tota l'estona feia pujada (varem fer 300m de desnivell), però amb alguna rampa molt pronunciada que, amb 133 kg. de trineu, se'ns va fer realment complicada. Fins i tot ens varem haver d'ajudar l'un a l'altre en algun punt.

- El terreny era impracticable en gran part del recorregut. Estava ple del que els russos n'anomenen ‘Sastruguis', que són formacions d'ones de neu congelades i trencades, que fan molt difícil de trobar el pas. I ens van fer bolcar el trineu en nombroses ocasions.

- Un vent catabàtic de cara constant i fortíssim durant tota la jornada, que feia que la sensació tèrmica ens arribés fins els -35/-40ºC.

- I una zona d'aproximadament 1Km. plena d'esquerdes que intentàvem anar esquivant com podíem.

Tot plegat, una etapa de 6 hores, curta de quilometratge, però que ens va deixar triturats.  El Carles afirmava que mai havia patit tant en cap de les seves travesses polars anteriors... ni creuant el mar Bàltic, ni creuant Grenlàndia, ni enlloc...

I la tercera jornada l'hem passat a la tenda, doncs el vent catabàtic no ha parat de bufar intensament en tota la nit, i ens hem llevat veient que era el doble de fort del dia anterior. Hem vist massa risc de possibles congelacions i hem decidit esperar una estona... i aquesta demora s'ha allargat fins a les 16h, quan ha amainat el vent una miqueta, per arribar a ser com el del dia anterior. Llavors ja hem decidit no moure'ns perquè entre desmuntar i muntar el campament haguéssim perdut molt de temps per fer molt pocs quilòmetres. Per això hem aprofitat per escriure una crònica i enviar unes fotos, doncs veiem que en els dies normals això ens serà força complicat.

En aquests moments és difícil dir que estem molt animats, doncs hem tingut un inici de travessa molt dur i complicat, i se'ns fa difícil extrapolar el que hem viscut aquests dos dies, a tot el que suposarà la travessa complerta.

Ara entenem perfectament perquè mai cap expedició espanyola ha aconseguit creuar fins el Pol Sud sense rebre cap tipus d'assistència. Realment no és el mateix portar 70 o 90 kg. al trineu, que portar-ne 130.

Ara entenem perquè té tant de valor sortir des de la costa, doncs la primera part deu ser de les més dures de tot el recorregut.

Ara entenem perquè molta gent que vol experimentar la sensació d'arribar al Pol Sud caminant, ho fa des del darrer grau de la terra (89º), doncs allò només son 112Km., en un terreny molt pla i suau, i no requereix portar massa material.

Ara entenem perquè aquesta travessa és considerada una de les més exigents a nivell físic i mental, doncs aquí l'esforç diari serà màxim, el patiment pel fred també, i la incomoditat de la vida en aquestes condicions serà realment extrema.

Ara esperem que demà al matí el vent calmi una mica i puguem reprendre la marxa, doncs si continuem a aquest ritme arrisquem de desmoralitzar-nos abans d'hora.

De totes maneres, no patiu, que tot i que puguem estar transmetent una sensació negativa en aquesta crònica, estem molt contents d'estar aquí, i poder viure i experimentar una sensació tant intensa d'aïllament i adaptació a una natura tant adversa.

Anirem escrivint sempre que puguem, però no podem garantir una freqüència determinada. Però cada dia parlem pel telèfon satèllit amb la Maria o la Montse, i elles van actualitzant la Web amb el més destacat del què ens va passant.

 

Comentaris
Jud
03 novembre 2011
17:03 H
Són molt pocs els que arrisquen, però teniu la força física i mental, la fè a que pari el vent dels ous, i l´experiència; això ho és tot.

No decaiguis, si us plau.



nin prat
03 novembre 2011
13:21 H
Albertuuuuuuuuuuu..................aniiiiiiim..........collons kin fred
Núria
03 novembre 2011
12:11 H
Molts anims nois!!
Gerard Freixa
03 novembre 2011
00:52 H
Hola amic,

He estat llegint aquesta tarda el vostre relat. Ara ja de vespre, no volia anar-me'n a dormir sense unes paraules. Però no sabia massa que escriure-us. Finalment he optat per una cosa que mai falla. He buscat un dels llibres que sempre m'agrada fullejar, "la pregaria de la granota" de l'Anthony de Mello. Es un llibre on recull histories curtes i ell hi escriu alhora alguna reflexió.

En aquest cas la reflexió és:

" Un factor fonamental per a assolir la llibertat és el coneixement ocasionat per l'adversitat"

... i la historia és:

Un home, completament perdut en el desert, es desesperava per a trobar aigua. Amb penes i treballs anà remuntant una duna rere l'altre. Però tot fou inútil. Finalment es va estirar a la sorra, derrotat i abatut. De sobte, va ser conscient del silenci del desert. Arreu regnava una majestuosa tranquil.litat que no era pertorbada pel més mínim so. Intuitivament, alçà el cap. Havia sentit alguna cosa. Una cosa tant tenue que només l'orella més aguda i el més pregon silenci podien arribar a detectar: el so de l'aigua quan flueix.

Encoratjat per l'esperança que aquell so havia produit en ell, s'aixecà i no parà de caminar fins que arribà a un rierol de netes i refrescants aigües.
Arcadi
03 novembre 2011
00:01 H
Molta sort!
1
2
...
6
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info