L'Albert va enviar ahir al vespre aquest mail:

"Portem 3 dies bloquejats a la tenda. Fot un mal temps infernal... tempesta de vent els dos darrers dies, que avui s'ha vist agreujada amb una nul·la visibilitat i la caiguda de neu. Impossible de moure's... fent una matxada haguéssim aconseguint avançar 4 o 5 Km. quedant totalment congelats i arriscant-nos a patir congelacions. Hem preferit tenir paciència, esperant que algun dia comenci una finestra de suficient bon temps com per poder avançar. Les previsions per demà (segons els de la base), no son massa millor que avui, per tant, tenim altes probabilitats de tornar a passar el dia asseguts o estirats en els 2x0,6m que ens correspon a cada un a la tenda.

No és que estem desmoralitzats, doncs això ja entrava en els possibles càlculs, i estem acostumats a pringar dins d'una tenda, però la veritat és que si això ens hagués agafat després de recórrer 200 o 300 km, la percepció seria diferent, doncs com a mínim tindríem la mida presa a les nostres possibilitats en unes condicions acceptables. Ara, tant a prop de l'inici, i sense poder avançar, ens fa patir molt, i començar a estar seriosament preocupats per les possibilitats de complir amb un calendari mínimament viable per la nostra expedició.

Ara mateix desconeixem totalment el desenllaç final possible d'aquesta aventura. Però us assegurem que l'experiència d'haver patit aquest bloqueig tot just a l'inici, ho farà tot molt més complex, molt més incert, i pot ser (si acaba bé), molt més interessant. Però sigui com sigui, és un inici que ens estarà condicionant fortament durant tota la nostra travessa."