L'Albert va enviar ahir al vespre aquest mail:

Doncs no ens ha tocat el premi de l'ONCE en forma de tenir el mínim bon temps per poder-nos escapar d'aquí. Estem plenament decidits a sortir amb unes mínimes condicions que no ens suposin congelar-nos al cap de 20 minuts, però el vent no ens dóna respir. És absolutament impossible d'avançar així. Fixeu-vos en la foto que adjuntem, feta quan l'Albert ha entrat a la tenda després d'estar a fora només 4 minuts per treure la neu acumulada a la tenda.

Aquest és un dels problemes més greus. Si no anem treient la neu sovint, ens arrisquem a que se'ns trenqui la tenda. El vent l'està aguantant com una campiona, però un excés de pes o tensió a les lones per culpa de l'enorme quantitat de neu que s'acumula en poca estona, podrien ser un problema greu que arribés a posar en qüestió tota la travessa.

Portem onze dies situats, i encara no li veiem el final. Només ens queda pensar de quina manera serà millor que ens suïcidem... Alguna idea??... ens tallem les venes?, ens deixem congelar en pilotes a fora la tenda?, ens injectem a la vena 10 sobrets de Sopinstant?, ens posem 10 minuts a la boca els calçotets que portem des de fa 13 dies? (intercanviant-nos-els, és clar...). Si no podem sortir d'aquí, al menys que la palmem d'una manera glamourosa o original, no? La millor idea tindrà com a premi dues nits pagades a dins d'una tenda a dalt el coll de la Marrana d'Ull de Ter, quan hi hagi previsions de tempesta, entre l'1 i el 31 de gener.