POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
14 novembre 2011
18
DIA QUINZE: “DEL FOC A LES BRASES”

Trucada de l'Albert i en Carles, nit del 13 de novembre:

"Estàvem decidits a sortir a la que es presentés una oportunitat, i aquesta nit el vent ha deixat de bufar. A les 06.00 hores ens hem posat a desenterrar les pulkes, i preparar-nos , ens ha costat Déu i ajuda!

Hem iniciat la marxa molt animats i just quan acabàvem de fer el primer quilòmetre el vent a tornat a pujar, això sumat a la neu verge que ens dificultava el pas i la poca visibilitat han convertit aquest dia en un altre petit infern, per fer 10 metres hem necessitat en algun tram 15 minuts.

Teníem per objectiu un coll on semblava que el vent no bufaria tant, però la ruta era molt empinada i la travessava una glacera, és a dir, que l'hem començat a vorejar, teníem marcat al GPS diverses esquerdes però la poca visibilitat ens impedia veure res i finalment hem decidit acampar i esperar si demà aquest temps que no ens acompanya gens, millora. Dormirem una nit més, acompanyats de les "fuetades" catabàtiques."

Comentaris
H.R.-K.
16 novembre 2011
00:03 H
Tengo el alma salvaje y lo que más he amado de la naturaleza es el desierto. Siempre lo he buscado: en las montañas, siempre he esperado salir con impaciencia de los valles habitados, de los prados con flores e incluso de los bosques vírgenes, para llegar al país blanco, estéril y solitario de la nieve, el sol y el viento. A partir de los 2.000 metros es cuando comienza mi felicidad: va aumentando a medida que me acerco a la nieve, y alcanza su apogeo cuando ya no veo otra cosa que las pirámides negras y áridas sobre las que el sol de los Pirineos irradia destellos y brillos sobre el mar agitado de los glaciares. Así es como entiendo la felicidad. ¡No la encuentro en las ciudades!

Henry Russell, 1908
Antoniuuuu ozzie
15 novembre 2011
10:45 H
Hi Albert,

apologies for the question marks that appear - we don't know why this happens......and remembr that it is ok to stop if this is what your gut feeling says.
Antoniuuuuu
Claudia i Anthony
15 novembre 2011
10:10 H
Quan es tracta d una activitat en la que l èxit o el fracàs es mesuren amb la pròpia vida, té molta importància la intuïció especial per saber quan un s ha d arriscar i quan un s ha de retirar d un projecte. El principal mèrit és estar viu! Us desitgem que aquest sentit comú us ajudi per avançar en aquestes situacions tan critiques o que us ajudi a tenir la sang freda i la valentia de renunciar. ?Esperit d?Aventura? per Albert Bosch.

Un èxit serà molt dur d?aconseguir i un fracàs molt dur d?acceptar. Tant si és un com l?altre segur que serà la decisió encertada. Esteu molt sols però sapigueu que hi ha molta gent que pensa en vosaltres, que us segueix i que us desitja bona sort!
Una abraçada molt forta, Claudia i Anthony
Nando G
15 novembre 2011
00:14 H
Hola a tots els que escribiu missatges d'ànims als nostres dos bèsties pardes. Es nota que és dilluns perque hi ha pocs missatges que animin als dos catalans tosuts!
Bé, sembla que la meteo els propers dies serà més favorable...
Vinga Carles i Albert, fins ara heu fet la "pole position". A veure si demà comença la cursa del race tracker!!
Esteu creant una veritable adicció fins el punt que quan demano una cocacola la vull amb glassons, cosa normal oi? doncs mireu que quan demano una voll damm ja la vull granitzada... quan obro la nevera veig el congelador i foto el cap a dins...! ho sento però ho visc amb intensitat fins el punt que dormo amb el sac de dormir en el balcó després de veure la meteo per tv3 per assegurar-me una nit "toledana"...
Bé, deixo de comentar begenades perque fa dies que dormo poc i aquestes hores solament tinc una neurona de guàrdia...

Marta Iturralde Navarro
14 novembre 2011
23:53 H
Eso es, Carles: me ha dado envidieta ver por aquí a Alberto deseándoos lo mejor, y me apetece enviaros un irintxi baztanés en plan de ánimo. No, no, tranquilo, que el grito me lo guardo y en su lugar te mando un par de besos: uno para ti y el otro para tu compañero Albert. No viajo tan lejos como tú, pero cuando desde algún lugar alto veo el pico de Ballibierna, me acuerdo mucho de ti. ¡Suerte!
1
2
...
4
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info