L'Albert va enviar ahir a la tarda aquest mail:

Després de la matxacada d'ahir per poder pujar fins aquí, arrossegant els pesats trineus per una forta pendent amb molta neu verge, i sense saber pràcticament on trepitjàvem perquè no vèiem res, varem haver d'acampar a sota una barrera de gel d'aproximadament 2Km. perquè podíem mig veure un munt d'esquerdes i hauria estat suïcida d'intentar passar amb aquelles condicions de visibilitat.

El problema és que avui la visibilitat no ha millorat gens, i no ens podem moure perquè pensem que estem envoltats d'una zona d'esquerdes que hem de superar amb molt de compte. Només estem a 2Km. d'un punt GPS segur, però per poder-hi arribar hem de pujar fins un coll vorejant aquesta barrera de gel. Les condicions de vent no són molt bones, però si suficients per intentar avançar... només necessitem poder-nos-hi veure una miqueta, caratxo!

Tothom sap que des del mar fins al grau 81 de latitud, hi ha la part més complicada de la travessa. I nosaltres estem fent aquesta part en les pitjors condicions imaginables de vent, visibilitat i neu. Ara entenem perquè els del grup "Al Filo de lo Imposible" deien que en els 100 primers quilòmetres varen estar a punt d'abandonar perquè era duríssim. I ara entenem perquè té tant de valor fer aquesta expedició sense assistència, doncs penseu que ells portaven uns trineus de només 80Kg., perquè tenien diferents avituallaments durant el trajecte. Nosaltres estem fent el mateix amb uns trineus de 135Kg.

Tot i que nosaltres no podem accedir a Internet i veure la web directament, anem rebent cada 3-4 dies tots els missatges que aneu posant a la WEB. Estem al cas de tots: alguns són molt catxondos, uns altres ens toquen la fibra, i tots ens animen molt més del que us penseu. No tindrem assistència de menjar i material durant l'expedició, però tenim moltíssima assistència energètica a través de tots els vostres comentaris.  Moltíssimes gràcies a tots, de veritat!!

Noticies d'última hora després de la trucada de l'Albert i en Carles, la nit del 14 de novembre:

A mitja tarda ha millorat la visibilitat i hem pogut sortir a fer un volt per reconèixer el terreny: Ens hem situat, hem vist clar per on hem de creuar el coll i després d'examinar les esquerdes que trobarem hem vist que eren de l'amplada d'un peu, o sigui que cap problema.

El Nando Gel ens ha fet arribar la informació que el temps millora i es manté els propers cinc dies. A veure si podem dir finalment: Ara es la Nostra!!!