POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
17 novembre 2011
14
DIA DIVUIT: DELS ÀNIMS A LA DECEPCIÓ

L'Albert va enviar ahir a la nit aquest mail:

Ahir varem tenir, finalment, un bon dia, i varem acabar molt motivats i amb ganes de començar a estrènyer de veritat. Però els darrers 2 Km. el Carles va començar a notar un mal intens en un taló. Per això, tot i que volíem continuar avançant més estona, varem decidir acampar i no forçar més el seu peu.

Avui ens hem aixecat amb una mica de vent, però que ha anat calmant i ha acabat regalant-nos un dia excellent (poquíssim vent, sol intens i visibilitat total). Un dia perfecte per fer una bona tirada que confirmés que anem endavant al màxim. Però el peu del Carles no va bé. Al posar-se les botes aquest matí, gairebé no podia caminar, tot i que abans se l'ha curat i l'ha protegit molt bé. No es veia capaç ni de fer 2 Km. Per això hem optat per tornar-nos a quedar a la tenda, deixar passar el dia, i veure com evoluciona aquest mal estrany que té. No se li veu ferida, però li fa un mal intens amb la bota, que també nota sense la bota, i li dóna mal estar en general... imagineu-vos doncs fent 8 hores de marxa arrossegant tants quilos.

Ens donem com a màxim fins demà al matí, per decidir què carai fem. Doncs en el punt en què estem i amb el retard que acumulem, no podem avançar a trompicons. O ens i posem a fons, o ens serà del tot impossible mantenir un mínim d'opcions per arribar al Pol Sud.

Comentaris
Galina
17 novembre 2011
19:43 H
Maybe there is an opportunity to raise the heel of the boot, so it will be less pressure on your heels when walking.

I hope the best for you! Health and good luck!
Believe in intuition.
H.R.-K.
17 novembre 2011
17:26 H
Enseguida, lo blanco nos rodeó y pude reencontrar los encantos y esplendores de una aurora siberiana. Rocas, barrancos y morrenas de glaciar: todo dormía bajo la nieve como en el fondo de un sepulcro y, en este blanco ilimitado que fulminaba nuestros ojos, solo éramos tres manchitas errantes. Avanzábamos sin ruido, como fantasmas, en un silencio extraño, universal y absoluto: nada en el mundo es tan mudo como una soledad de nieve.

Henry Russell, 1908
juju
17 novembre 2011
17:14 H
El peu dels...!!! em sap greu Carles,la opció seria posar-lo dins el "gel" un segon si aguantas, potser et millora encara que sigui molt dur...tu ets fort i o soportas tot,espero que et millori!

paciència i molts ànims als dos :))
Solana Gel
17 novembre 2011
16:39 H
Chicos que duro les ha tocado
Carles más que nunca estoy a tu lado apoyandote en la dificultad
De corazón que mejores
Será un largo día alerta, de las novedades de mañana pero con mucha esperanza que todo mejore
Beso grande
jaume tolosa
17 novembre 2011
16:38 H
Hòstia quina mala llet, va que no serà res!!!

Demà peus a terra i a fondo. GASSSSSSS!!!!!!
1
2
...
3
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info