POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
18 novembre 2011
53
DIA DINOU
Carles escrivint carta de comiat

L'Albert va enviar ahir a la tarda aquest mail:

"El peu del Carles no ha millorat i li impedeix poder avançar amb una mínima normalitat. A primera hora del matí hem activat el seu rescat, i sembla que en poques hores l'avioneta vindrà a recollir-lo, doncs les condicions de vent i de visibilitat són molt bones, i per sort estem en un lloc perfecte perquè pugui aterrar. L'Albert ha optat per intentar continuar sol fins on pugui arribar. El projecte "POL SUD 1911-2011" continua, encara que ja mai serà el mateix...

Mentre esperàvem l'avioneta, el Carles ha escrit aquesta carta de comiat":

 

ADÉU A UN SOMNI

"Avui dia 17 de novembre del 2011 em veig obligat a escriure aquesta carta de comiat. Un comiat que intentaré que sigui breu, intens i mínimament emotiu.

He viscut les tres setmanes -emocionalment- més intenses de la meva vida.

Amb l'amic Albert hem viscut al límit i fins i tot crec que em trescat una mica més enllà de les seves fronteres. Ha estat una experiència molt dura, intensa, gratificant i que -indubtablement- m'ajudarà en molts aspectes de la meva vida, fins i tot a millorar com a persona i a continuar buscant la perfecció que no existeix.

Una inoportuna lesió en el peu esquerra, deixant de banda unes congelacions no gaire importants en un dit de la mà, fan que abandoni aquest SOMNI BLANC I INFINIT. No puc seguir caminant sense sentir dolor, i tot té un límit. Sé que si vaig més enllà i segueixo amb aquesta aventura, la lesió és pot agreujar i les conseqüències poden arribar a ser molt més greus. Amb la temporada d'hivern a les portes, ni em puc permetre ni tinc ganes de que això vagi més enllà. Suposo que m'enteneu.

Renuncio DEFINITIVAMENT al que ha estat el meu somni durant aquests darrers 10 anys. Persegueix els somnis fins el final... és el meu lema, ho ha estat sempre, i sempre ho serà. Hi ha però, somnis de tota mena i aquest és un més.

Des de l'Antàrtida i esperant el rescat per aire, vull agrair-vos a TOTS, especialment als éssers més estimats, tot el suport que ens heu donat dia a dia a través del blog i del telèfon. Sense vosaltres, la vida al bell mig del gel hagués estat molt més dura del que ha estat. Tant l'Albert com jo no ho oblidarem mai.

Gràcies per tot, us portaré al cor per sempre més!!!"

CARLES GEL    

Comentaris
Mariona
21 novembre 2011
09:31 H
Has pres una bona decisió Carles. Tot té un límit. La victòria és tornar sa a la teva vall i amb la gent que t'estima. Una forta abraçada
Jordi Munell
20 novembre 2011
08:08 H
Ànims Carles !
oriol floriach puig
19 novembre 2011
13:30 H
moltes felicitats per a carles gel.
i molts anims i forces per a alber bosch.
anims....oriol
Dani Planas
19 novembre 2011
11:44 H
El més important sempre és tornar sa i estalvi, els somnis sempre són allà per tornar-ho a intentar. Però això ja ho saps, per tant, malgrat tot, ànims i endavant.
I per tu Albert, doncs exactament el mateix.
jaume palau
19 novembre 2011
10:33 H
A vegades les coses no van com un esperava... cal saber dir prou... una retirada a temps és una victòria !
ALBERT... fot-li gas i fins al final, que jo se que pots. Ànims
1
2
...
11
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info