POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
19 novembre 2011
45
DIA VINT: PRIMER DIA SOL
Trineu per anar sol

L'Albert va enviar ahir a la nit aquest mail:

"Avui ha estat la meva primera jornada totalment en solitari després de l'abandonament forçat del Carles.

Aquesta vegada el clima antàrtic m'ha respectat, suposo que donant-me un petit respir abans de clavar-me alguna altre garrotada. El dia ha estat magnífic... amb sol i molt poquet vent. Ha estat especialment afortunat el moment de desmuntar i muntar la tenda, doncs no hi havia gens de vent, i aquest és un dels punts que més em preocupava de fer tot sol, doncs portem una tenda molt bona i resistent, però una mica complicadeta de muntar.

He estat en marxa 8 hores i mitja sense aturar-me més que en 5 ocasions a beure i menjar una miqueta. De veritat que li he fotut molta canya, doncs en tenia ganes, el dia era bo i em trobava molt bé. Però tot i així, només he pogut fer 17,5 Km. A la base de Union Glacier em diuen que per la zona que estic, està molt bé aquesta distància, però a mi m'ha decebut força. Però el fet és que el trineu és molt pesat i el terra és molt irregular, amb trams molt freqüents de neu força tova.

A la foto adjunta, podeu veure com el "Nen" m'ha fet una bona crescudeta. Quan he tingut el trineu muntat aquest matí, m'he quedat "acollonit" de la mida que tenia, i de com pesava el condemnat. Això és degut, lògicament, a que he agafat tot el material comú que teníem repartit entre jo i el Carles, i que és absolutament necessari per fer aquesta travessa. I a més de fer-ho en solitari, em cau algun ‘extra', doncs algunes coses, com per exemple la tenda, és més gran i pesada del que hagués triat per anar tot sol. Però tot plegat és el què hi ha, i són les circumstancies que tinc per intentar avançar. Sigui com sigui, estic molt content de poder continuar i de veure fins on sóc capaç d'arribar.

Com que el tema de carregar les bateries em funciona massa bé, i estic més sol que un mussol, intentaré enviar jo mateix la crònica cada dia (abans ho feia de tant en quant, i els demés dies per telèfon parlant amb la Maria). I com que durant les hores de marxa, tinc moltíssim temps per donar-li a la neurona, i és normal que em vagi concentrant en temes o persones determinades, he pensat que cada dia dedicaré la jornada a algú o a quelcom concret. Aviso: Sempre faré primer l'explicació de l'etapa, i llavors la dedicatòria... ho dic per qui segueixi aquest Blog, i ja en tingui de sobres amb el rotllo que casco a la primera part (Es pot saltar la dedicatòria si ja en té prou).

Que no us passi res... si normalment ja m'enrotllo, imagineu-vos estant tot el dia sol, què pot passar quan agafi l'ordinador!!!

 

DEDICO LA JORNADA A:

Evidentment avui ha estat un dia de moltes contradiccions. Per un costat molt content de continuar endavant amb el projecte, però per altre molt trist per què el Carles hagi hagut d'abandonar. Per això he estat tot el dia pensant molt amb ell, i li dedico a ell la marxa d'avui.

Carles: Intentaré arribar el més lluny possible dins aquest projecte que havíem "parit" entre els dos. I allà a on arribi, sigui el Pol Sud, o sigui algun punt entre mig, anirà per tu el primer pensament, doncs hauries d'haver estat també allà amb mi.

El Carles ha estat un bon company, i ha fet uns esforços molt grans per superar les dificultats tant extremes que varem trobar al principi. I ho va fer, malgrat que va tenir algun problema que ni havíem comentat a la web (per no preocupar a la família), com són uns petits principis de congelacions en un dit de cada ma. 

Ara només et desitjo que encaixis bé aquest abandonament, i que només sigui una mala experiència en el teu camí cap a la realització dels teus projectes. No fracassa el que no assoleix l'objectiu final, sinó que fracassa el que no ho intenta. I si un creu que ha donat el millor de si mateix en un projecte, això ja és un èxit, sigui quin sigui el resultat final.

En aquesta dedicatòria hi incloc també a tota la família del Carles, i molt especialment a la seva parella Judit, i al seu germà Nando, que li han donat un suport intens, apassionat, incondicional en tot el procés, i especialment en els moments més durs dels darrers dies. Carles: És un luxe tenir gent que t'estima tant.

Per cert: Avui al parlar amb la Base de Union Glacier, m'han dit que el Carles volava aquesta mateixa nit cap a Punta Arenas. Per tant, demà ja estarà a la civilització de nou, i podrà contactar amb tot el seu entorn directament. Ho dic especialment perquè com ell no té telèfon satèl·lit, no haurà pogut avisar a la seva família. Demà el tindreu al telèfon ja a terra Xilena.

Carles: Ens veiem molt aviat pel Ripollès. Una forta abraçada!!"

Comentaris
john diplock
22 novembre 2011
09:14 H
Carles, you don't know me but i know how you feel, what a tough decision, but, im sure, the right one. I'm sure Albert will continue knowing the it was a joint effort from both of you.

Albert, your a brave man, enjoy and keep that sledge moving x
JOAN CANAL
22 novembre 2011
00:08 H
S'ha de tenir molt valor i el cap molt ben amoblat o potser tot al contrari, jo que sé peró si que t'entenc i t'animo a continuar amb aquesta experiencia que ja passa totes les expectatives que tenies al principi.

Pit i collons Albert. Anims
Anna i Xavi
21 novembre 2011
20:52 H
Que xerres de "primer dia sol"???
Aquí no estaràs cap dia sol!!! Estem tots amb tu.
Una abraçada calorosa i molts ànims!!
Ens veiem per Nadal a casa.
Anna Penadès i Xavi
Alberto Martínez
21 novembre 2011
09:51 H
Uf, menos mal... Ya estás de vuelta en Punta Arenas, Carles... Imagino que lamentando ese tiempo de perros (antárticos) y la lesión en el pie que se han confabulado para acortar tu aventura... Pero seguro que por estos lares, muchos suspiran con alivio al saberte a salvo... Con la mochila bien repleta de sensaciones (alguna de ellas, incluso buena, a pesar de esa mala suerte que os ha golpeado día tras día), como muchos de nosotros no degustaremos jamás... Y con nuevos proyectos, desde luego...
Antoniuuuuuu
21 novembre 2011
00:40 H
Hi Albert,
Tens un parell de collons ben grans !!! llastima que no tens lloc en el sled i tendras arastrarlos contigo. We are all following your adventures very closely. As I have told you before: perseverentia palmam obtinebit - perseverance will gain the crown of victory - my father, Professor Waterhouse s life long slogan.
Good luck
1
2
...
9
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info