POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
21 novembre 2011
26
DIA 22: ODÍO ELS “SASTRUGUIS”
Trineu Astruguis

Dia molt ventós però amb bona visibilitat. He fet només 13,5 Km., però ja els dono per bons per dos motius:

1) El recorregut estava farcit de sastruguis durant tot el dia. Recordem que això són les acumulacions de neu gelada formada pel vent. És impossible avançar a un bon ritme així, i a més, et queda l'esquena rebentada de tant tibar. Adjunto una foto que li he fet al trineu en una de les moltes encallades. El terreny va fent pujada constant, però suau, però amb aquests relleus de neu gelada, constantment has de fer la màxima força possible per poder fer que el trineu ho superi. És absolutament esgotador tant física com mentalment.

2) Només he caminat 7 hores i mitja avui. El motiu és, senzillament, que m'he adormit.  A les 6h (10h a Barcelona) m'ha trucat Catalunya Radio, i llavors he esperat una mica per llevar-me, però m'he quedat clapadíssim. De fet a les 7h15 ja estava despert de nou, però fins les 7h45 no he sortit del sac, perquè s'escoltava una tangana de vent a fora, que feia por. Sortir del sac és el moment de tot el dia que requereix més voluntat. Per un costat un està encara esgotat del dia anterior, per l'altre està calentó com un torronet a dins el súper sac que porto, i darrerament, un sap que a l'incorporar-se, comença una nova jornada de molta feina i de passar molt fred. I el cas és especialment complicat quan això mateix passa mentre estàs a dins el sac escoltant com el vent bufa amb força contra la tenda.

Avui he decidit organitzar-me mentalment per seccionar la bestiesa que tinc pel davant. Calculo que des que em vaig quedar sol, si no passa res greu, podria arribar al Pol Sud entre uns 40 dies (anant súper ràpid), i 50 dies (si no em quedo bloquejat molts de dies de nou). Per això, apunto a la xifra de 40 dies de marxa efectiva. Si en 40 dies no hi he arribat, doncs com a mínim estaré molt enllà i amb expectatives certes d'arribar. Per tant, el meu objectiu és aguantar caminant al millor ritme que pugui, durant 40 jornades. Llavors, per fer-ho més assequible, les divideixo en grups de 4 dies efectius de marxa, que composaran un 10% del total una vegada completades. Així ho veig molt més fàcil. Demà si puc pencar, ja seria la darrera del primer grup de 4 dies de marxa, i això voldria dir que ja he completat el 10% del meu objectiu. I a partir de demà, a pel 20%.... Tampoc faltarà tant per arribar al 90%, veritat?

 

DEDICO LA JORNADA A:

La Camila Vargas. Ahir i avui he estat pensant molt amb ella. Ens varem connectar per fer plegats un gran repte, que suposava que jo pujava al cim del món, i ella superava la situació crítica que tenia quan la vaig conèixer a l'Hospital de la Vall d'Hebrón, mentre esperava un trasplantament de pulmó. Els dos varem assolir el nostre objectiu compartit, i jo em vaig fer una súper foto amb ella a tots els llocs més emblemàtics de l'expedició a l'Everest, i també, lògicament, al cim.

Arrel de tot això, ens varem liar, juntament amb la Mònica Sans i el Luis Morate, i varem gravar la primera cançó de la Camila, que ella mateixa havia escrit. Si la voleu escoltar, clickeu el link. Ella me la va dedicar a mi per haver pujat a l'Everest amb ella, i com veureu, és brutal.

La gent com la Camila són un exemple de que sempre s'ha de tirar endavant, encara que de vegades passem per moments difícils o veritablement crítics. Ara ja està trasplantada del pulmó, i va recuperant una vida normal de nou, però encara està delicada i ha de cuidar-se molt.

Camila: Com que segurament llegiràs això, et vull dir que no podem aturar-nos aquí... hem de treure un disc sencer, i fer-ho ja. Ho dic al Blog perquè així ho llegeix molta més gent, i quedo més retratat. Em comprometo a buscar com sigui el finançament mínim necessari per poder composar, gravar totes les cançons, i editar un disc sencer. Si he trobat la pasta per poder fer aquesta expedició, com no hauria de ser capaç de trobar-ne per poder fer això? Rascaré o rascarem d'on puguem: fundacions, gent particular que vulgui ser coproductor amb petites aportacions, muntar algun acte, patrocinadors, etc... Tu no pateixis, que sortirà. Posa't a treballar a tope en les cançons que ja tens i que hi vols incloure, dona canya a la Mònica i al Luis, i fem un pla de treball seriós i que ens porti a tenir el teu disc publicat ben aviat (dins del 2012, pot ser?). A la meva tornada ens posem en contacte, i ho posem en marxa... però no perdeu temps des de JA!!

Comentaris
john diplock
29 novembre 2011
14:28 H
Albert, keep that head thinking and in order, your body is strong, this journey can only be completed with your head. Just received your email, thank you for your kind thoughts, it is a long time but often think of you guys and the kindness you gave me. Your journey has reminded me of those times, so thank you. Each step is closer to your challenge, and 40 days no problem is it?
Laia
22 novembre 2011
10:12 H
Albert,

Quan arribo a la feina, el primer que faig cada dia és obrir el teu bloc. És un autèntic luxe poder seguir de prop la teva gesta i també seguir els teus pensaments per aconseguir la teva fita.
Com que sóc de lletres, t'envio un poema del poeta i pintor Perejaume que parla del vent:

Oh absoluta escaiença!
El llebeig com una cançó cenyidora sonant pertot.
I els oïstes parant l'orella a aquell cordill tremolós
amb què el vent, ell mateix, es rubrica.

Molts ànims i força.
JL Garcia
22 novembre 2011
09:51 H
Albert!

Jo seguint-te per La Vanguardia i tens aquest peazo web! De fet, la teva web és proporcional a la mida dels teus pebrots, em trec el barret i tot el que calgui (vostè dirà...).

Que sàpiguis que els santjoanins a Osona t'esperem per a fer el sopar anual. Tu tries el restaurant, ok?

Abraçades moltes!!!

emma roca
22 novembre 2011
08:17 H
Dia a dia, pas a pas, hora a hora. Tot compta, tot suma. La teva ment no té barreres i el teu cos aguanta estoicament. Cada crònica que envies es veu clar la duresa de tot plegat. Endavant Albert, que com tú n'hi ha pocs!! i gràcies per fer-nos partíceps d'un petit trocet de la teva gran aventura!! FORÇA!!!
Monica S.
22 novembre 2011
03:18 H
Hola Albert,

Poc em podia imaginar que el mail que et vaig enviar la setmana passada tingués uns efectes tan immediats i positius!!! Per ser-te sincera, no em pensava pas que l'haguessis pogut llegir, veient tot el percal que teníeu muntat aquí baix.... era perfectament comprensible.

Però resulta que no només el vas llegir, sino que el respons al blog, i a més a més, t'hi involucres a tope: és senzillament FANTASTIC!!!!!! Jo tampoc tinc paraules, estic igual que la Camila: no sé què dir!! ;-)

Com pots imaginar, tots tres estem encantats amb la idea, però sobretot la Camila. Ja veus que no cap en si mateixa de la il.lusió que li ha fet la notícia. Aquesta tarda xerrava una estona amb ella i m'ha dit que es feia creus de tal com havia començat l'any i de com l'acabaria (va començar encara amb el transplantament pendent i ara ja està trasplantada, i a més, té un projecte de CD en ferm).
Realment, l'any 2011 ha estat un any super-positiu per ella, esperem que el 2012 ho sigui encara més!! ;-)

Una abraçada molt forta i endavant!!! Aqui t'anem seguint tots de ben aprop, es increíble tot el que estas fent!!!! Tampoc tinc paraules...

Ho pots aconseguir, ho podem aconseguir!!!!

Mil petons xxx


1
2
...
6
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info