Hores de marxa: 8h30
Km./Dia: 15,5 - Acumulats Totals: 125,6Km.
Avui estic una mica moix. Fa 4 dies que em passo més de 8 hores tirant al màxim, fent un esforç molt gran, suportant un vent constant i fort, i aguantant força mal d'uns peus mal curats (especialment el taló dret); i no aconsegueixo gairebé arribar o passar dels 15 Km. al dia. Em dona la sensació de que no avanço.
La zona on estic fa una pujadeta constant que amb el meu trineu sembla molt més forta, i la superfície continua farcida de forats, irregularitats, sastruguis i neu tova a trossos. És com si estiguéssim al Dakar o a la Marathon des Sables, i sempre es corregués per dunes amb la sorra molt tova!
A més, avui m'ha passat una tonteria, però súper incòmode: No sé com portava el Buff i la mascareta que porto sempre a la cara per mica de vent que faci, que se m'han congelat, enganxant tota la barba pel mig. I no podia gairebé ni abaixar el Buff, ni la mascareta per veure. Al arribar a la tenda, he hagut d'esperar a que es descongelés, per treure-m'ho, doncs feia un mal increïble. Ja ho deia l'Amundsen, que al Pol no es pot portar barba!!
Ja estic molt posat en aquesta rutina, però un no s'hi acaba d'acostumar mai. Avui és d'aquells dies que no puc mirar quan lluny està el final, i quan llarga serà aquesta aventura si aconsegueixo anar tirant endavant. Avui és d'aquells dies en que em va de conya saber que hi ha molta gent que em segueix, perquè això anima molt i a més fa que un no es senti tant sol per aquestes terres remotes.
La bona notícia és que demà, sempre si el temps ho permet, superaré el grau de latitud 81. Encara en faltaran 9, però em fa molta il·lusió haver superat, com a mínim un grau, i canviar de paral·lel.
DEDICO LA JORNADA:
A tots vosaltres. Als qui aneu seguint aquesta expedició per la web, i molt especialment als qui aneu deixant algun missatge de tant en tant.
Sempre que he fet alguna activitat i la gent m'anima per la web, és una passada. Però aquesta vegada, estant com estic, en la més absoluta sollitud aquí a baix al mig del gel antàrtic, la vostra companyia no tant sols motiva, sinó que jo diria que arriba a esser necessària.
Jo no puc connectar-me a Internet des d'aquí, i no veig la web directament. Però els missatges em van arribant cada 3 dies, i no imagineu la festa que es munta a dins la tenda! L'esforç, el fred, la monotonia, la distància de casa, les incomoditats, els mals diversos, etc... es gestionen molt millor sabent que vosaltres esteu a l'altre cantó de la pantalla.
125 Km. de gràcies... que espero que arribin a ser 1.180 gràcies al final!!
01:53 H
No me conoces, pero soy muy amigo de Jose Arimany de Barcelona, y soy un gran admirador de la gente que como tú, tiene la gran "fuerza de voluntad", y "los cojones" de intentar retos como el que que estás haciendo ahora, con un sacrificio, para mí, por encima de lo terrenal.
Tan solo te mando muchos ánimos para que llegues hasta el final, y espero algún día tener el privilegio de conocerte en persona y escuchar las muchas anécdotas de este gran viaje, en solitario, a los confines de la tierra.
No desfallezcas.
Te sigo a dirio en el blog.
ALVARO
12:26 H
11:51 H
Bien xaval, que això per a tu és una primicia del que està per arribar: màquina total !!!. Les grans gestes es realitcen amb petites accions, i cada dia (encara que siguin 15 km) van sumant a favor teu. No dubtis que estàs fent història, ja que el fet d'estar tot sol en una aventura com aquesta, es quelcom impensable per la majoria dels que et seguim fa molts anys: aquesta si que és gorda !!!! Ànims i força.
11:05 H
Has comentat, que, "ara que estas "sol", els missatges de la gent t'ajuden a tirar endavant...." SOOOOL ???? nano, no pots imaginar la quantitat de gent que estem seguin i animant la teva/nostra aventura, no crec que mai, hagis estat tant acompanyat a la teva vida.
Potser no pots veure, però creu-me, si et dic, que som moltíssims els qui som amb tu, si mires erera, podràs sentir-nos a tots i cada un de nosaltres.
Ànims i endavant!!! (ara que.... també s'ha de sapiger dir prou si les coses es torcen, no fotis, nosaltres estarem amb tu, igualment, saps de sobres)
pd. Va fer molta llussio el mail de la Montse, vaig passar a tots els Trikis, moltes gracies
09:52 H
Com a la Teresa Lozano, a mi tampoc no em coneixes, però sàpigues que segueixo amb emoció cadascun dels teus passos (els que descrius i els que m'imagino). Sàpigues que l'esforç i la teva lluita del dia a dia té l'alè dels qui t'empenyem amb la força del pensament. Sàpigues que aquí, a la meva taula de feina, en el meu ordinador, la pestanya POL SUD 1911-2011 és el primer que obro quan engego la màquina a les vuit del matí. En fi... Una gran abraçada,
