POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
25 novembre 2011
26
DÍA 26: TOT ÉS SEMPRE RELATIU
Després de muntar tenda

Hores de marxa: 9h - Acumulades Totals: 81h
Km./Dia: 18 - Acumulats Totals: 143,6Km.

Al menys he pujat una mica els Km. realitzats, tot i que hi he invertit mitja hora més que els darrers dies. En general ha estat un dia profitós. Els talons fan mal, però puc anar tirant; però ara estic tenint alguns problemes amb els pals de la tenda, doncs la goma bé per l'ús, bé pel fred, s'ha donat, i ara no queden encaixats. No és un tema tremendament greu, però avui m'ha fet perdre mitja hora extra per muntar la tenda (i feia molt fred, mireu la foto de com he quedat després de muntar-la); i si ho he de reparar, és delicat, doncs és una operació que, al haver d'estar la tenda desmuntada, forçosament s'ha de fer a fora, i requereix treballar sense guants.

Tot això m'ha fet pensar en que el dolor i els problemes, sempre son relatius.

El primer any que vaig participar al ralli Dakar, va ser en moto el 1.998, i el nostre cap d'equip era el conegut ex-pilot Carles Mas. A la segona etapa de Marroc, quan vaig arribar al campament, el Carles em va rebre i em va preguntar que tal. Jo li vaig dir que m'havia donat un cop amb una pedra al peu, i tenia el dit gros molt inflat, adolorit i amb l'ungla ben negre, i que em feia molt de mal i em preocupava per si anava a pitjor. Ell em va dir que li semblava que no era greu, que anés a dormir, i que si demà podia posar-me la bota i arrancar, tot canviaria. I recordo una frase que sempre m'ha quedat gravada. Em va dir: "Pensa que al Dakar, una cosa fa mal, fins que en tens una altre que en fa més". Quanta raó tenia. Al dia següent vaig fer l'etapa, i a l'arribar em va preguntar pel dit del peu. Jo li vaig dir que ja ni el notava, doncs em feia un mal terrible l'espatlla d'una caiguda que havia patit a mitja etapa.

Avui pensava que ja no noto mal d'esquena. Per una part deu ser perquè m'estic adaptant, per altre perquè he provat una nova posició de força tunejant una mica l'arnès, i segur que també, perquè estic tant concentrat en el mal dels talons (especialment el dret), que ja me'n he oblidat de l'esquena. Però si ara em passés quelcom més greu, segur que me'n despreocuparia del mal dels talons, o desitjaria de tenir només mal als talons i no tenir el problema nou més important. Espero que solucioni el mal als peus sense que sigui per substitució per un tema més gros, però sigui com sigui, un ha de ser conscient de que tot és relatiu. Si puc caminar, tot més o menys rutlla, i els problemes que vaig tenint son solucionables (com el de la tenda comentat), no m'he d'atabalar, i he de continuant fent quilòmetres amb la moral ben alta.


DEDICO LA JORNADA A:

"FACTOR ENERGÍA", el nostre patrocinador principal. I molt especialment a l'Emili Rousaud, soci fundador i director general de la companyia, qui va apostar pel projecte des del primer moment en què li varem presentar.

FACTOR ENERGÍA és una empresa de venda d'electricitat i serveis energètics, bàsicament enfocada a empreses. És relativament jove, i no és que sigui petita, però si que s'ho pot considerar si es compara amb els monstres amb qui competeix, com son Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc... És d'admirar que una empresa d'origen totalment privat (no com els xanxullos dels que han gaudit les altres més grans), s'està obrint camí en un mercat molt competitiu, però amb molt de futur. De veritat que us aconsello, sobre tot, als que sigueu empresaris o treballeu en empreses, que mireu els seus serveis, doncs a banda de tenir preus més competitius, per fi trobareu un servei on notareu que sou realment respectats com "els clients".

Però sobre tot li dedico el dia, perquè aquest matí he parlat amb l'Emili Rousaud pel satèl·lit. Ell havia demanat que volia parlar amb mi. Al contactar amb ell, com a patrocinador principal que és, de seguida li he volgut donar confiança en el projecte, i li he parlat dels molts contactes de comunicació que estem tenint. Ell m'ha tallat de seguida, quasi esbroncant-me, i m'ha dit que això era secundari, i que només volia parlar amb mi per desitjar-me molts d'ànims, i per dir-me que faci tot el què pugui i jo cregui convenient, però que vagi molt en compte, i que no pensi que tinc cap compromís amb els patrocinadors, que el més important és la meva seguretat i la meva salut.

A més d'un gran emprenedor, un excellent gestor i un lluitador nat en un mercat molt competitiu, l'Emili m'ha demostrat també la seva gran qualitat humana, i que com a bon empresari que és, entén que les persones estan pel davant dels resultats.

Gràcies pel vostre suport com empresa, i per les teves paraules d'avui.

Comentaris
Gerard Freixa
26 novembre 2011
17:01 H
Hola amic,

Vinga, vaig a filosofar-te una mica!! Com ja saps hi ha alguns llibres que m'agraden molt. Ja t'he parlat de l'Anthony de Mello i dels seus llibres "La pregària de la granota".

Mira, com que avui és dissabte i els nanos estan tranquils mirant la tele, podré escriure't dues històries d'aquest meravellós llibre. No tenen, en concret, res que veure amb l'aventura que estàs duent a terme, però tenen molt a veure amb l'aventura de la vida de tots nosaltres.


PRIMERA HISTÒRIA

En certa ocasió, Buda es veié amenaçat de mort per un bandoler anomenat Angulimal.

"Sigues bo", li digué Buda, "i ajuda'm a complir el meu darrer desig. Talla una branca d'aquest arbre".

Amb un cop d'espasa, el bandoler va fer el que Buda li demanava. "I ara què?", li preguntà a continuació.

"Posa-la altre vegada al seu lloc", digué Buda.

El bandoler va arrencar a riure. "Deus ser boig si penses que algú pot fer una cosa semblant!!"

"Ben al contrari", li digué Buda. "El boig ets tu en pensar que ets poderós perquè pots ferir i destruir. Això és una cosa de nens. El poderós és el qui sap crear i guarir."


SEGONA HISTORIA

Una vegada hi havia un home molt auster que no menjava ni bevia fins que el sol no s'amagava. Un bon dia s'escaigué una cosa que li va fer l'efecte que era un senyal pel qual el cel aprovava les seves austeritats: per damunt d'una muntanya que hi havia a la vora, una estrella singularment brillant es deixava veure a plena llum del dia, encara que ningú no sabia qui l'havia posada.

L'home va decidir de pujar la muntanya, i una nena del poble insistí en acompanyar-lo. El dia era calorós, i no trigaren tots dos a tenir set. Ell animà la nena perquè begués aigua, però ella li va dir que no ho faria si no bevia també ell. El pobre home es veié en un dilema: no volia per res del món trencar el seu dejuni, però tampoc no suportava que la nena patís set. A la fi, es decidí a beure, i la nena feu el mateix.

Durant una bona estona, no s'atreví a aixecar els ulls al cel, perquè temia que l'estrella hagués desaparegut. Imagineu-vos la seva sorpresa quan, en decidir-se per fi a mirar enlaire, va veure que hi havia dues estrelles resplendint al damunt de la muntanya.


Molta sort Albert en el teu viatge i que t'acompanyin totes les estrelles en forma de missatges que t'anem enviant els que t'estimem.

Una abraçada molt forta!

Gerard
Gori
26 novembre 2011
16:22 H
ÀNIMS ÀNIMS ÀNIMS!

NO ET CONEC PERÒ CREC QUE ESTÀS FENT UNA COSA QUE ÉS UNA PASSADA!

ESPERO JO PODER FER UNA COSA AIXÍ D'AQUÍ UNS ANYETS...

ÀNIMS ÀNIMS ÀNIMS!

JL Garcia
26 novembre 2011
15:40 H
Atenció, no estàs "sol":

http://www.kasperskyonetransantarcticexpedition.com/

Sort que la Maria no és gelosa....

AAAAAAbraçades i petons!
Teresa Lozano
26 novembre 2011
11:18 H
Hola Albert,
Del que dius dedueixo que si camines una estona d'esquena et descansen els talons? segur que és una tonteria, però si t'ha fet somriure imaginar-t'ho.. has vist l'esquirol de Ice Age? Fixa't de quantes maneres empenta aquella gla! Ves una estona de cada manera, et cansaràs menys, et distreuràs, dones temps a que descansin els muscles que fas servir més... si no arribes de peu, pots arribar de genolls, i no hi ha cap pressa! Em preocupa també el tema de la tenda, tens un pla B per si arriba un punt en que no pots muntar-la? Ets fort, però ja saps que diuen: "Más vale maña que fuerza"!! Una abraçada.
JL Garcia
26 novembre 2011
10:15 H
A tope nano!

Aquí no hi tens ossos, oi? L'únic animal en 100 km a la rodona ets tu, llamp de capgrós!!!

Abraçades i rialles!!
1
2
...
6
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info