POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
27 novembre 2011
12
DIA 28: OPERACIÓ D'URGÈNCIA
Fixació KO

Hores de marxa: 8h45 - Acumulades Totals: 98h15h
Km./Dia: 15,5 - Acumulats Totals: 173,6Km.
Dies avançant: 13 (9 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 28

El segon dia de bon temps que tinc... amb sol i molt poc ventet. Hagués estat un dia perfecte i agradable, si no hagués estat per un problema amb la fixació d'un esquí.

Ja fa dos dies em va donar problemes per poder treure la bota de la fixació. Ahir ja costava moltíssim de poder-la treure. I avui ha estat impossible. M'he posat l'esquí aquest matí, i ja no l'he pogut treure més en tot el dia. Normalment me'ls trec un moment quan faig una parada a menjar i beure, així m'assento al trineu i em relaxo un moment.

Arribant al final d'etapa he intentat forçar-ho al màxim per treure'l, però tampoc ha estat possible. No podia fer més força perquè arriscava de trencar la fixació o l'aplic de la bota per enganxar-s'hi. De fixacions en porto un joc de recanvi, però si trenco la bota, s'ha acabat el Pol Sud.

He intentat desmuntar la fixació a fora, però entre que feia molt de fred per treballar, i que al tenir l'esquí posat no veia bé el què feia, he optat per muntar la tenda i instal·lar-hi les coses tot treballant amb l'esquí sempre posat.

Una vegada tot muntat, m'he tret la bota i he entrat jo i l'esquí (ell amb la bota encara posada) a dins la tenda. Després de sopar m'he dedicat a intentar reparar-ho. Primer de tot he aconseguit treure, per fi, la bota. I després he desmuntat la fixació del tot. No es veia res estrany, comparant-la amb l'altre fixació de recanvi que tinc per comparar. Per això, ho he netejat tot bé, i la he tornat a muntar. I el més curiós de tot, és que llavors funcionava perfectament.

Així doncs, al final ha estat una operació d'urgència que ha acabat essent només un mal de ventre. Ara tinc el pacient de nou a fora la tenda fent el post-operatori, i esperem que demà estigui del tot recuperat i de nou a punt per empassar-nos uns quilòmetres més.

Com a mínim l'ensurt d'avui ha servit per dues coses:

1) Ara ja sé que tot i pensar-me que muntar la tenda sol era molt complicat, veig que encara ho puc fer amb un peu lligat a l'esquí. Si mai s'organitza un Campionat del món de muntar tendes amb un esquí posat, m'hi presento segur, perquè m'ha anat prou bé.
2) Confirmar el què dèiem fa dos dies: Que tot és relatiu. Mentre patia tant per la punyetera fixació, gairebé no me'n adonava del mal que em feia el taló dre


DEDICO LA JORNADA A:

A la meva Mare, amb qui vaig poder parlar ahir al vespre, doncs era el premi que m'havia assignat per acabar el meu segon grup de quatres dies d'objectiu.

Realment, si no fos per ella, no seria aquí (en aquest món); i si per ella fos tampoc seria aquí (a l'Antàrtida). És una mala passada que per una dona tant patidora com és, li surti un fill animalassarro com jo. De petit sempre estava preocupada perquè no tornés amb el cap obert a casa. De jove, amb la moto, sempre estava fent animalades, i deuria pensar que al estudiar a la universitat pararia, però no va ser així. Llavors va pensar que em calmaria al tenir una feina seriosa, però tampoc. N'estava segura que canviaria quan em casés; però no. I al final, per fi, no tenia cap dubte de que seria quan tingués fills... però també va fallar. Cada vegada les he anat liant més grosses, i ella, suposo que no perd la fe en que algun dia frenaré!

Tranquil·la Mare, que ja m'estic pensant de deixar aquest tipus d'activitats d'aquí a uns 45 o 50 anys. Entre tant, em sap greu si et faig patir, però sàpigues que estigui on estigui, sempre t'estimo molt i penso molt en tu!

Comentaris
David Tormos
28 novembre 2011
22:24 H
Com que la tecnologia és important en les expedicions, aquí va l'acudit d'avui.
Van dos borrachos a entrar en el coche despúes de una noche de fiesta y el conductor le dice al acompañante
-Oye, ¿tu eres de vomitar?
-No, no, yo soy de Vodafone.
Força i fins demà.
Rafael i Anna
28 novembre 2011
13:51 H
Hola Albert,

Un afer curios per una travessa singular, de vegades les coses s'encallen i no sabem ven bè per que ?
Salut, força i endavant.
Gran abraçada.
Rafael, Anna i tot Instalgroup.
Pere Mateu Sancho
28 novembre 2011
10:24 H
En cada reunión semanal del Rotary Club de Barcelona, el macero continúa leyendo un resumen de tus aventuras. Personalmente creo que tienes suerte pues las condiciones que describes son muy duras.
Ánimo una vez más.
El próximo día 20 dedicaremos un aplauso que llegará a los casi 90º de latitud que son tu objetivo, que ya es el nuestro.
Laia
28 novembre 2011
10:07 H
Albert,

Seguir el teu bloc em dóna la possibilitat de relativitzar certes coses que passen a la vida. N'hi ha de més greus i de menys greus, però, en definitiva, m'ajudes a veure que cada entrebanc es pot superar amb la força mental necessària i la il·lusió com a bandera.

Molts ànims i força!

Laia
jaume tolosa
28 novembre 2011
07:39 H
Va burricàs, demà ho proves amb un esquí posa't, el gorro encasquetat que et tapi els ulls i fent la vertical, a veure si te'n surts!!!!

Espero que avancis cada dia una miqueta i així fins al pol sud, però que no puguis fer-ho gaire ràpid (que cabron que soc....) Ja que quan acabis perderem una distracció boníssima i una bona estona de lectura diària.

Apa, gas a fondo i sort i molt seny!!!
1
2
...
3
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info