Hores de marxa: 8h45 - Acumulades Totals: 98h15h
Km./Dia: 15,5 - Acumulats Totals: 173,6Km.
Dies avançant: 13 (9 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 28

El segon dia de bon temps que tinc... amb sol i molt poc ventet. Hagués estat un dia perfecte i agradable, si no hagués estat per un problema amb la fixació d'un esquí.

Ja fa dos dies em va donar problemes per poder treure la bota de la fixació. Ahir ja costava moltíssim de poder-la treure. I avui ha estat impossible. M'he posat l'esquí aquest matí, i ja no l'he pogut treure més en tot el dia. Normalment me'ls trec un moment quan faig una parada a menjar i beure, així m'assento al trineu i em relaxo un moment.

Arribant al final d'etapa he intentat forçar-ho al màxim per treure'l, però tampoc ha estat possible. No podia fer més força perquè arriscava de trencar la fixació o l'aplic de la bota per enganxar-s'hi. De fixacions en porto un joc de recanvi, però si trenco la bota, s'ha acabat el Pol Sud.

He intentat desmuntar la fixació a fora, però entre que feia molt de fred per treballar, i que al tenir l'esquí posat no veia bé el què feia, he optat per muntar la tenda i instal·lar-hi les coses tot treballant amb l'esquí sempre posat.

Una vegada tot muntat, m'he tret la bota i he entrat jo i l'esquí (ell amb la bota encara posada) a dins la tenda. Després de sopar m'he dedicat a intentar reparar-ho. Primer de tot he aconseguit treure, per fi, la bota. I després he desmuntat la fixació del tot. No es veia res estrany, comparant-la amb l'altre fixació de recanvi que tinc per comparar. Per això, ho he netejat tot bé, i la he tornat a muntar. I el més curiós de tot, és que llavors funcionava perfectament.

Així doncs, al final ha estat una operació d'urgència que ha acabat essent només un mal de ventre. Ara tinc el pacient de nou a fora la tenda fent el post-operatori, i esperem que demà estigui del tot recuperat i de nou a punt per empassar-nos uns quilòmetres més.

Com a mínim l'ensurt d'avui ha servit per dues coses:

1) Ara ja sé que tot i pensar-me que muntar la tenda sol era molt complicat, veig que encara ho puc fer amb un peu lligat a l'esquí. Si mai s'organitza un Campionat del món de muntar tendes amb un esquí posat, m'hi presento segur, perquè m'ha anat prou bé.
2) Confirmar el què dèiem fa dos dies: Que tot és relatiu. Mentre patia tant per la punyetera fixació, gairebé no me'n adonava del mal que em feia el taló dre

DEDICO LA JORNADA A:

A la meva Mare, amb qui vaig poder parlar ahir al vespre, doncs era el premi que m'havia assignat per acabar el meu segon grup de quatres dies d'objectiu.

Realment, si no fos per ella, no seria aquí (en aquest món); i si per ella fos tampoc seria aquí (a l'Antàrtida). És una mala passada que per una dona tant patidora com és, li surti un fill animalassarro com jo. De petit sempre estava preocupada perquè no tornés amb el cap obert a casa. De jove, amb la moto, sempre estava fent animalades, i deuria pensar que al estudiar a la universitat pararia, però no va ser així. Llavors va pensar que em calmaria al tenir una feina seriosa, però tampoc. N'estava segura que canviaria quan em casés; però no. I al final, per fi, no tenia cap dubte de que seria quan tingués fills... però també va fallar. Cada vegada les he anat liant més grosses, i ella, suposo que no perd la fe en que algun dia frenaré!

Tranquil·la Mare, que ja m'estic pensant de deixar aquest tipus d'activitats d'aquí a uns 45 o 50 anys. Entre tant, em sap greu si et faig patir, però sàpigues que estigui on estigui, sempre t'estimo molt i penso molt en tu!