POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
29 novembre 2011
24
DIA 30: EL NÚMERO DOS

Hores de marxa: 9h45 - Acumulades Totals: 116h45
Km./Dia: 20 - Acumulats Totals: 209,6Km.
Dies avançant: 15 (11 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 30

Visca el número "2"... el dos de la vintena. Per fi he pogut arribar als 20Km.

No és que siguin massa quilòmetres, però per mi és molt important. Fins i tot diria que ho necessitava.

He començat la marxa a molt bon ritme, amb una superfície força acceptable, i no m'he aturat per res fins que portava 4 hores avançant... Resultat: havia fet 9,6Km. Un boníssim parcial comparat amb els anteriors dies. Per això he vist clar que podia arribar als 20, i ja m'ho he posat com a objectiu d'avui.

Després de l'aturada, he trobat de nou un terreny força complicat, però he intentat avançar al màxim ritme que podia. Una altre aturada a repostar a les 6h de marxa, i arranco disposat a apretar de valent. El terreny es converteix en el millor que he vist en tots els dies. Començo a agafar un ritme que em fa gaudir, per fi, de l'esquí (fins a on es pot gaudir arrossegant un "mort" de molts Kg. al darrere), i a recuperar temps per intentar arribar a la xifra objectiu. Però al cap d'una hora, el terreny em torna a decebre, i es fa dolent com el pitjor lloc que hagi passat fins ara.

Al final si que he arribat als 20Km. però a base de posar-hi gairebé 10 hores. De totes maneres és un fet que sempre anima, encara que he vist clar que el màxim d'hores diàries de marxa ha d'estar entre les 8 i les 9 hores, doncs fer-ne més suposa forçar molt els peus, l'esquena, la musculatura en general, i la pròpia energia. Queden moltíssimes etapes, i s'ha d'anar dosificant.

Però com a mínim ha servit per veure si les vintenes també existeixen en el compte quilòmetres d'aquesta punyetera terra permanentment gelada.


DEDICO LA JORNADA A:

Rafael Galán. Gran amic, gran soci, i gran company de totes les meves aventures des de fa 10 anys, encara que sempre des de la reraguarda.

A banda de la relació d'amistat i de negocis que ens uneix, val a dir que gairebé tots els projectes d'aventura importants que he fet en els darrers 10 anys, han estat possibles, en grandíssima part, gràcies a l'incondicional suport del Rafael. Ell m'hi ha animat quan tenia algun dubte sobre si embolicar-me o no; i ell m'ha ajudat en tots els factors que hagin convingut: des de temes de logística senzills o complicadíssims, fins a esbarallar-se amb patrocinadors, o aconseguir solucions on ja no les veiem.

El Rafael és una persona valenta, ètica, lluitadora i molt noble. D'aquelles persones que saben el què és aixecar-se després d'una caiguda a la vida, i que sempre estan disposades a donar el millor de si mateix en els moments més complicats.

Si l'altre dia deia quant d'important és tenir una parella que t'ajudi a créixer a la vida, doncs tenir amics d'aquesta qualitat, és una garantia d'expansió personal i professional que sempre intento que sigui recíproca.

Rafael, tenim moltes coses en comú, i ara em preocupa que quan acabi aquesta aventura, en tindrem una altra: una esquena torta i feta caldo com la teva, doncs estar cada dia tibant del trineu dels nassos, em sembla que me la deixarà destrossada.

Gràcies per tot amic!

Comentaris
lluis mata
30 novembre 2011
10:33 H
ets lo puto amo. has passat dels 20/dia i has atravessat la barrera dels 200 km!
Aquesta setmana vaig estar ensinistrant les burres perquè m'ajudessin a pujar la llenya de les feixes de més avall. La meva mare va dissenyar unes alforges casolanes aprofitant un vell cobrellit. Impresionant. La bleda, la burra savia i ponderada, estava preciosa amb les alforges naïf - res a envejar a Custo Barcelona - Amb dedicació i perseverancia li vaig fer entendre que hi havia premi cada vegada que fes un viatge amb la llenya: ració de pinso i alguna pastanaga. Les pastanagues li xiflen. Al quat intent ja gairebé era una portejadora experta i vaig assumir, orgullós, que tenia una burra molt inteligent. Al següent dia, però, vaig haver d'admetre que la seva inteligència superava de molt els meus pronóstics: Així que em va veure amb les alforges... va fotre el camp! i la molt malparida em va semblar que reia! De lluny em mirava i per la posició de les orelles, crec que m'indicava que em posés les alforges jo.
Ara he optat per tenir-hi llargues converses. Intentaré valorar-li la feina, que se senti important, no sé, ja t'aniré informant.
Apa, campió, cuida't molt
JOAN CANAL CASOLIVA
30 novembre 2011
10:28 H
Hola maxacón,

Tú dius que els correus que t'arriven et donen forçes per anar endevant i et son necessaris, doncs be, sàpigues que per mi llegir les teves "cròniques" i les teves vivències també em donen força per veure que el que semblen problemes en alguns moments, realment son miseries que no ens han d'enfonsar ni fer trontollar ni un moment.

Gràcies Albert i molta força per anar tivant del teu carro particular. Ets un crack.
Laia
30 novembre 2011
09:29 H
Albert,

Avui t'envio un poema:

Un home anhela els teixits del cel

Si tingués els teixits brodats del cel,
obrats amb llum d'or i de plata,
les blaves i tèrboles i les obscures teles
de la nit i del dia i de la mitja llum,
estendria les teles als teus peus:
però jo, que sóc pobre, només tinc els meus somnis;
he escampat els meus somnis als teus peus;
trepitja blanament, perquè trepitges els meus somnis.

W. B. Yeats, Trenta-quatre poemes (traducció de M. Villangómez Llobet)
Miquel
29 novembre 2011
23:29 H
Va, Albert, que la teva fama es va incrementant dia a dia. La veritat és que no crec que passi dia, des que fas la travessa, que no surtis en alguna conversa o tertúlia amb amics, coneguts o saludats fent tota mena de comentaris, a saber : Has vist..., Quins cu.., Quins pebrots... És molt valent..., Quan l'hi falta..., Per quan en té...., És boig...., Qui el va pa..., Es un putu ós..., Quin paio..., Aquest ho acaba..., No deixa de sorpendre'm..., És un caparrut...., Segur que ho farà...
Total, ja veus com has esbalotat el galliner amb la teva gesta. Jo, si fos tu, ja em començaria a plantejar de viure de les conferències perquè tindràs tanta feina com vulguis...
Afegeixo una frase mítica del meu ídol "chiquito de la calzada" perquè puguis riure una miqueta.
Apa, petó al front i bona nit super-heroi!!!
LA FRASE DEL DIA : "tienes más mala cara que Marco en el dia de la madre"
David Tormos
29 novembre 2011
23:03 H
Felicitats per el nou repte. Ara que ja vas "a ritme" saps aquell que diu;

Un cargol és atropellat per una tortuga a l?intentar creuar el carrer. Arriba el policia i diu:
-Què ha passat?
I contesta la tortuga -
No ho sé, ha anat tot tant ràpid?

Manten-te ferm, i com diem als amic que fan un viatge llarg, no corris, l'important és arribar.
Petons i força.
1
2
...
5
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info