POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
06 desembre 2011
30
DIA 37: LA VIDA A LA TENDA (1)

Hores de marxa: 9h30' - Acumulades Totals: 181h45
Km./Dia: 22 - Acumulats Totals: 356,4Km. Falten fins Pol Sud: 788,6Km.
Dies avançant: 22 (18 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 37

Avui se m'ha fet un dia dur i pesat. La superfície era força plana, però el 80% tenia la neu força tova i costava horrors d'estirar el trineu. Entre això i, m'imagino, el cansament de l'etapa d'ahir (o el fet de portar 18 dies sense parar), el fet és que m'ha agafat un ‘Pajarón' impressionant. He estat més de 4 hores amb la intenció de parar allà mateix i muntar la tenda, però anava continuant a tranques i barranques, i fins i tot notava com me'n anava de tort. M'he aturat el doble de vegades del normal a beure i menjar, i m'he pres el doble de productes energètics Power Bar del que acostumo a fer cada dia. Al final, gràcies a això, he anat tirant, i les darreres dues hores fins i tot m'he trobat força bé.

Estic al llindar del paral·lel 83 (hi passaré demà durant la primera o segona hora), per tant, pràcticament aconseguit l'objectiu de fer aquest grau en 5 dies. El que tinc clar és que, mal temps a banda, no puc tardar més de 5 dies en fer cada grau. Això voldria dir 35 dies des d'ara fins el Pol Sud.... i a partir d'aquí, a millorar-ho tot el què es pugui.

--------------------------------------------------------------------------------

Fa dies que vull explicar alguna cosa més genèrica de l'expedició, fora del com ha anat concretament l'etapa. Però per poder dir què ha passat durant el dia i no voler-me enrotllar més, ho vaig deixant passar. I a més, veig que hi ha algun comentari a la Web, que demana aquest tipus d'explicacions. Així que de tant en tant, aniré parlant d'algun tema més genèric (no concret del dia), una vegada feta la crònica de la jornada. Així els que ja en tinguin prou amb veure què ha passat durant el dia, que s'aturin a la ratlla... i els que volen més informació, que continuïn llegint.

LA VIDA A LA TENDA (PART 1)

Avui parlaré de com és la vida a la tenda des que deixo els esquís fins que me'ls torno a posar. Ho faré en dues parts (entre avui i demà), perquè seria massa llarg, i penso que és prou curiós com per explicar-ho una mica bé. Així doncs avui anirem fins el moment de dormir:

Amb tants de dies, un desenvolupa una rutina que el porta a fer gairebé exactament el mateix cada dia. Per tant, l'ordre del que us explico és gairebé exacte o amb poquíssimes variacions.

Aproximadament cap a les 18h, tot just fetes les hores de marxa o quilòmetres del dia, i escollit un lloc adequat per acampar, poso el trineu en perpendicular a on anirà la tenda perquè talli una mica el vent, i em disposo a muntar la caseta.
La tasca de muntatge era un dels temes que més em preocupava anant sol, però després de 18 dies ja hi tinc tanta pràctica, que fins i tot amb un vent intens, me'n surto molt bé i cada dia ho faig amb menys temps. Una vegada ben falcada, cobreixo de neu tots els voltants per aïllar-la més del vent, faig un foradet a l'avancer per poder entrar i sortir millor, i omplo de neu mig avancer per poder fondre-la tant per sopar, per esmorzar, com per omplir les garrafes.

Ja muntada la tenda, hi trasllado totes les coses que necessito del trineu. Normalment son unes tres bosses petites, la garrafa de combustible i un petate gros on porto lo més necessari. Amb tot a dins, reviso que no m'oblidi res i, sobre tot que tingui el menjar necessari, doncs una vegada posat a la caseta, no en vull sortir fins l'hora de marxar del dia següent.

Abans d'entrar definitivament a dins, i si no fa una tempesta horrorosa, intento fer alguns estiraments a fora. I si fa un fred excessiu, els faig a dins tot just abans de posar-me al sac.

Des que arribo a lloc, fins que entro a la tenda, acostuma a passar una horeta entre totes les tasques.

Ja posat al cau, el primer és treure's tota la roba d'abric i els estris que porto penjats sempre del coll: brúixola, GPS i càmera de fotos. Seguidament, un gran moment del dia, doncs toca treure's les botes (Quin gust!!). I llavors em trec els mitjons amb molt de compte per no desmuntar els embolics que porto fets artesanalment amb cinta americana, doncs si van aguantant, no els toco per res. Al treure'm el mitjó li dono la volta i el poso a assecar, i a la part de dins veig una capa natural (Made by la suor i la merda), que segur que és la que m'està curant les butllofes dels peus, i que m'ajuda a cuidar-los perquè no empitjorin. Val a dir que, de moment, només estic utilitzant de forma alterna, dos parells de mitjons, doncs em van tant bé que vull apurar al màxim amb aquests fins que se m'escapin sols corrent cap a la brossa!

Una vegada desvestit i guarit amb roba d'abric nova (folre polar pel cos, barret, botins de plomes pels peus, etc...), em disposo a preparar i ordenar mínimament la tenda. És una operació molt ràpida, doncs ja tinc el costum de posar cada cosa concreta en un lloc. També poso tota la roba molla o congelada estesa en una goma que tinc al sostre, de manera que s'eixugui mentre escalfo l'aigua. Tot això s'acaba inflant la màrfega i estant ja preparat per viure algunes horetes de confort dins l'expedició.

Com tot això acostuma a passar al voltant de les 19h30, llavors aprofito per a trucar a la meva dona, la Maria, i tenir la única conversa de tot el dia. Intentem no passar dels 15 minuts, ja que això del satèl·lit és car, però poques vegades ho aconseguim. Tinc la sort de que els de "Fibertel-Iridium" m'han cedit els dos telèfons que porto, i m'han posat en una tarifa súper rebaixada sobre el preu normal de les trucades de satèl·lit. A la meva dona li explico com ha anat per si hagués de fer ella la crònica de la web, i llavors ella m'explica coses de la vida real a casa nostra. Parlem dels típics temes... com per exemple dels nens: Que si a un l'han expulsat de l'escola, que si l'altre ha tirat un test al cap d'una Iaia des de la finestra, que si el tercer s'ha escapat de casa... ja se sap, cosetes de crios! O de vegades parlem d'amor: Que si la meva dona em diu que ha empaquetat totes les coses i les ha enviat a casa la meva Mare, que si ha canviat el pany de la porta de casa, que si acaba de presentar una demanda de divorci al jutjat... res d'importància... coses de parelles! O de vegades m'informa de la realitat quotidiana: Que si el Rubalcaba ha guanyat les eleccions, que si Espanya va com una moto i torna a créixer el 10% i les borses estan pujant al màxim, etc... coses de la vida!

A les 20h en punt truco cada dia a la base de Union Glacier per a donar-los-hi les meves coordenades. És un seguiment de seguretat obligatori que tenim pactat, doncs si en dos dies no rebessin la meva trucada, posarien en marxa una operació de rescat de forma immediata.

Després d'això, em preparo el sopar. Mentre començo a fondre neu, enceto un paquetet d'embotit de 100 o 150 grams, i un tall de formatge. Me'n menjo la meitat de cada com aperitiu, i guardo l'altre meitat per l'endemà a esmorzar. Després em toca sempre un sopinstant que ben calentet entra de meravella. I llavors el plat principal. Un dia menjo pasta i un altre, una altre cosa. Com a pasta porto fideus a la milanesa, a la bolonyesa i a la carbonara; i com a altre cosa puc triar entre puré de patates amb carn, llenties estofades amb pernil, o arròs amb carn i ceba. Tot això son productes que venen ja preparats i liofilitzats, i que estan llestos en un moment amb una miqueta d'aigua bullint, i no requereixen embrutar cap estri de cuina. Al final, sempre cau alguna cosa de postres. Vaig alternant cada dia altern entre postres més senzills com son fruits secs, orellanes o un tallet de torró; amb un postre liofilitzat, que estan boníssims. D'aquests en tinc de tres tipus: Compota de poma, Iogurt de fruites silvestres o Mousse de xocolata... cada dia que toca postre liofilitzat és una festassa!!

Ben tip, em rento les dents, faig un pis i cap el sac. Val a dir que el pis si que no el tinc programat, és clar. Sempre faig pipí agenollat a la tenda, dins d'una ampolla expressa que tinc per això; i el buido en un foradet que abans he fet a un costat de l'avancer de la tenda, on també hi van a parar els líquids sobrants bruts del menjar. Mai s'hi tira res sòlid, doncs això va tot a la brossa, que carrego en bosses dins el trineu.

Una vegada al sac, m'hi quedo una bona estona incorporat (com es veu a la foto), i aprofito que la tenda està calenta després d'haver cuinat, per connectar l'ordinador i fer aquesta crònica diària, i mirar si rebo o he de contestar algun mail. Només puc rebre/enviar mails a 8 persones, doncs és un sistema molt restringit per evitar qualsevol problema, i amb aquestes persones ja sabem què es pot i què no es pot enviar. Aquestes 8 persones son: La Montse Bertran (que s'encarrega de coordinar aquesta web), la Sandra Garcia (Premsa), l'Oliver Vallès (Coordinació de projecte), el Rafael Galán (Temes del projecte i de feina), en Joan Riedweg (per la preparació del documental que volem fer), la Mònica Palencia i l'Ignasi Ubach (per temes de feina), i la meva dona per temes varis....

Després d'això anoto els detalls del dia en una llibreta, i en una altre em faig un fart d'apuntar idees, conceptes o animalades que he anat pensant durant tota la marxa. Finalment, i això acostuma a ser cap a les 10h30/11h, em llegeixo una de les targetes que entre la meva dona i alguns amics m'han preparat per cada dia amb un missatge concret, em poso la mascara per evitar la llum, i a dormir, que l'endemà hi ha guerra una altre vegada!

Comentaris
Joel
08 desembre 2011
07:25 H
M'ha encantat llegir el que fas i amb el detall que ens ho expliques... grÓcies per compartir-ho! Per a mi el millor el detall dels mitjons i que no llencis les deixalles...
dom
07 desembre 2011
16:59 H
Albert

Aquests posts sˇn molt interessants! de debˇ que llegint-los podem arribar a imaginar les sensacions que tens en el teu dia a dia!
De vellet pots dedicar-te a escriure. Salut i forša!
Dom
Alfons Esterlich
07 desembre 2011
13:36 H
Nanuuuu!!
Quina cr˛nica del dia a dia!! A mi m'agradaria saber com carregues les bateries. TambÚ si tens alguna lectura per entretindre't . └nims que ja queda menys!!
rafel
07 desembre 2011
11:53 H
Hola Albert!!!!!!!!!!!
La teva cr˛nica diÓria es una llišˇ per a tots de superaciˇ personal, perseveranša i vitalitat......(per adjectius podria anar-ne escrivint sense parar...),a part d?aprendre sempre alguna cosa nova.
Estic convenšut que arribarÓs al final, pas a pas i per el que expliques cada un d?ells molt treballats
per˛ a tu no ni ha ning˙ que et pari, ni struglis, ni les butllofes, ni la soledat, ni les inclemencies del temps, ni altres contratemps.....
Molts Ónims i gaudeix a tope, es fÓcil dir-t?ho des del sofÓ de casa escrivint, de cada un dels moments que estÓs vivint, TOT SOL
en aquest immens territori blanc e inh˛spit..... a mes tampoc tingues massa pressa per tornar doncs ja saps que per aquÝ les cosses pengen d?un fil...jajaja
Pensa que aquesta teva soledat es relativa, ja que com la punta d?una pirÓmide, des de a mils de Km tens una base de seguidors que tambe empenyem i fem molta pinya per que ho aconsegueixis....
Forša, molta sort i una forta abrašada campiˇ...
Pep SegalÚs
07 desembre 2011
11:09 H
Yeeeepp!!!
Albert! i el Dakar quŔ? Que comenšarÓ sense tu!!!!
DesprÚs de patir de valent l'any passat, t'has buscat un altre repte per... relaxar-te???
Una abrašada, company.
Avui he deixat obert el congelador de casa una estoneta en solidaritat amb tu... ;)
Vinga, que ja falta menys pels Santigosa 2012!!!

Una abrašada,

p
1
2
...
6
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info