POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
07 desembre 2011
44
DIA 38: LA VIDA A LA TENDA (2)
Dins de la tenda menjant

Hores de marxa: 9h45' - Acumulades Totals: 191h30
Km./Dia: 25,4 - Acumulats Totals: 381,8Km. Falten fins Pol Sud: 763,2Km.
Dies avançant: 23 (19 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 38

Energia recuperada (de moment), i la superfície millorant mica en mica. Les primeres 5 hores era una constant alternança de zones dures amb d'altres més toves, però les darreres 4h45, ha predominat el sol dur, i he pogut avançar molt millor, podent fins i tot superar per poc la meva millor marca diària de quilòmetres: 25,4 en total. Ara cansat i animat... espero que demà no pagui el sobre esforç d'avui i m'agafi una altre ‘pàjara' com la d'ahir.

--------------------------------------------------------------------------------

Ahir ens havíem quedat a l'hora d'anar a dormir. Passo a continuació a explicar com és la vida aquí cada dia des del matí fins que em poso de nou els esquís:

LA VIDA A LA TENDA (PART 2)

El rellotge "POLAR RS800CX" que m'han donat com a patrocini tècnic, és una màquina estupenda per entrenar i per practicar tot tipus d'esport. Però té un greu problema: no s'espatlla mai al matí, i cada dia fa sonar la seva alarma ben puntual a les 5h50'.

És el moment més dur del dia: llevar-se. A dins del súper sac de plomes s'hi està ben calentet, i a la tenda estem sempre per sota de 0ºC al matí; i a més, si un pensa la matxacada que li queda pel davant, i escolta el vent picar contra la tenda, no li venen gens de ganes de sortir... gairebé un desitjaria un dia de tempesta brutal per poder tenir la consciència tranquil•la i poder-se quedar a dins del sac. El fet és que és molt important ser puntual al llevar-se, perquè amb el munt d'hores de marxa que hi estic posant, i fent tot sol totes les tasques de desmuntatge i muntatge de la tenda, no sobra cap estona.

Normalment em dono de temps per pensar-m'ho fins a les 6h15-6h20. Llavors una empenteta amb decisió, i ja estic incorporat i a punt per tornar a la guerra. El primer de tot és abrigar-se una mica i el segon és treure tot el munt de coses que han dormit amb mi a dins del sac. Ahir me'n vaig oblidar d'explicar-ho, però el fet és que a l'anar a dormir, poso amb mi tot allò que no vull que estigui fred o congelat al dia següent. D'aquesta manera, dormo a dins del sac amb: El Buff, la màscara per la cara, els guants, els mitjons del dia següent, la camiseta i les malles 2ª.capa, l'ampolla d'aigua plena, totes les bateries, la càmera de fotos i el GPS. Imagineu-vos-ho... .

De seguida encenc el foc per començar a fondre neu i escalfar la tenda. Val a dir que està molt mal fet, i és una imprudència important, fer el foc a dins la tenda... de fet, tothom sap que no s'ha de fer, i ho indica ben clarament a totes les tendes del món. Però aquí és necessari tant per poder escalfar una mica l'ambient i poder viure unes hores sense congelar-se, com per poder assecar les coses humides o congelades (Guants, buff, mitjons, etc...).

Mentre vaig fonent neu, em preparo l'esmorzar. Normalment consta de la part d'embotit i formatge que em vaig guardar del sopar del dia abans, més galetes i una gran tassa de llet (porto llet en pols) amb cola-cao o cafè. Acabo omplint d'aigua les dues ampolles que porto amb polvos energètics Power Bar (entre les dues 1,5 litres), i un termo d'un altre litre i mig, on hi poso una bossa de te i una mica de sucre.

A partir d'aquí em vesteixo per la batalla de nou, i vaig recollint totes les coses de la tenda, guardant-les sempre al seu lloc, cosa fonamental si es vol tenir tot a mà ràpidament quan convingui

Cap a les 7h45/8h, una vegada tot ja gairebé a punt per treure-ho de la tenda i posar-ho al trineu, ve un dels moments més clau del dia: fer caca. És molt important anar ben regulat en aquest tema, i poder-ho fer sempre a la mateixa hora, doncs creieu-me que fer aquí aquesta feina és una de les tasques més delicades. És fonamental anar ràpid, doncs encara no s'ha inventat la manera d'anar de ventre sense abaixar-se els pantalons i calçotets, ni un es pot fregar amb guants. Per tant, sense conyes, és un moment delicat pel risc de congelacions. I si ja seria greu que a un se li congelés un dit, imagineu-vos la tragèdia que suposaria tenir congelacions a la part aquella que ens penja als homes d'entre mig de les cames. Així doncs, em preparo com si anés a fer una tasca d'alta seguretat de forma cronometrada: pantalons només amb el velcro, tirants abaixats, el paper ben preparat amb doble full a la butxaca de la jaqueta i amb la butxaca oberta, i... a l'atac. Fins i tot, per mica que pugui, tot i portar barret, ulleres, buff, etc... surto fora la tenda sense guants, doncs si un va ràpid perd molt menys temps i fa més bona feina. Normalment aquí tenim sempre un èxit rotund, doncs el cos se'm regula força bé en aquests temes. La veritat és que seria una moguda haver-se de llevar a la nit per anar al WC, o haver de fer-ho durant la marxa del dia.

Immediatament acabat, torno a entrar a la tenda, m'acabo de posar tot en ordre, i ja començo a treure els paquets cap a fora. Ho poso tot el màxim de ben col•locat possible al trineu, i començo a desmuntar la tenda. Aquesta operació de muntatge de trineu i desmuntatge de tenda, em pot durar entre 20 i 40 minuts, depenent del vent.

Acostuma a ser entre 8h30 i 9h, i a partir d'aquí, tot a punt per començar unes altres 9 hores aproximadament de matxacada per la neu, fins que arribaré a un punt on tornaré a començar a muntar la tenda de nou, i a repetir totes i cadascuna de les tasques que us he intentat descriure entre ahir i avui... i així ja porto 19 dies des que estic sol, 38 en total, i me'n queden, com a mínim, una altre trentena... That's live at Antarctica, my friends...!


DEDICO EL DIA A:

Tots els que heu acabat de llegir els POSTS d'ahir i d'avui fins el final. Ja sé que m'enrotllo força, però heu d'entendre que tot el dia sol caminant, dóna molt per pensar... de fet, em reprimeixo molt, doncs sempre tindria un munt de coses per escriure a la WEB, i ho deixo estar, per risc de ser massa pesat.

Per això marco amb una línia la part de petita explicació del què ha donat de sí l'etapa, i la resta de temes. Així, qui només vulgui seguir el dia a dia, sap on ha d'aturar-se si no vol seguir amb el tema.

De fet, amb aquest sistema, de tant en quant, aniré explicant algunes altres coses de la realitat d'aquí a baix, o curiositats relacionades, val?

Repeteixo a tots el de sempre: gràcies per seguir-me, i gràcies per tots els missatges que deixeu... Prometo contestar a tothom personalment quan torni, encara que em porti setmanes de feina!!!

 

Comentaris
enric
10 desembre 2011
23:45 H
No m'havia llegit la resta de comentaris, però queda clar que Catalunya és un pais escatològic, tots ens hem quedat amb el rollo "caga o muere" !
enric
10 desembre 2011
23:43 H
Ei, gràcies per la dedicatòria !!

Amb aquestes descripcions, quasi quasi que ja m'hi veig, però per sort tinc més seny (o menys collons) i m'estic a caseta ....

Bona sort, i que vagis bé de ventre els dies que et queden !
Bernat Créixams
08 desembre 2011
16:46 H
Albert, et vaig seguint eh, encara que no tan com voldria... celebro que tot vagi bé, i segueixo admirant la teva constància i perseverància. Tots dos sabem que és així com s'arriba a algun lloc.
Em permeto la llicència d'enviar-te una cadena de conceptes que per a mi són altament motivadors, sobretot en els moments més durs, quan el més important és avançar, encara que sigui a petits passos...
THINK.
LEAD.
HAVE A WINNING PLAN.
READ PEOPLE.
DO WHAT NEEDS TO BE DONE.
KNOW THE RIGHT TOOL FOR THE JOB.
DON'T GIVE UP.
I el més important, que et caracteritza del tot a tu: HATE LOSING.
Aquest esperit guanyador que et fa tirar sempre endavant, és el que et permetrà arribar al Pol. MOLTS ÀNIMS I MOLTA FORÇA!!!
Aniol
08 desembre 2011
13:34 H
Anims Albert, ens agrada molt llegir cada dia el teu escrit, i el que mes m'agrada es veure el tros que et queda fins arribar al mig de l'Antartida a traves del google earth

Aniol
vicente
08 desembre 2011
13:05 H
Albert, gracias por contestar una de las preguntas claves, que me hacia desde hace tiempo...el tema de lo que todos hacemos a primera hora. Ha quedado muy claro...un fuerte abrazo y adelante CAMPEON
1
2
...
9
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info