POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
08 desembre 2011
28
DIA 39: SOLITUD EXTREMA
Tenda sola al mig de l'immensitat

Hores de marxa: 9h45' - Acumulades Totals: 201h15
Km./Dia: 25,8 - Acumulats Totals: 407,6Km. Falten fins Pol Sud: 737,6Km.
Dies avançant: 24 (20 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 39

Com costa de que millori el terreny... avui estava força dur tota l'estona, però absolutament irregular en tot moment, i amb grups de sastruguis enormes que havia d'anar esquivant. Amb tot aconseguia agafar prou bon ritme, però de cop em bolcava el trineu. Un total de 10 vegades l'he bolcat... més que el dia en que no tenia visibilitat.

Amb tot he aconseguit millorar una miqueta el quilometratge màxim que havia assolit ahir (25,8Km.), però fent un desgast energètic enorme, i apurant de nou fins les 9h45.
--------------------------------------------------------------------------------

Avui fa exactament 20 dies que estic absolutament sol, i que camino com un autòmat per aquesta terra gelada, repetint cada dia les mateixes rutines, i apurant al màxim les forces cada dia.

És difícil de tenir una sensació de solitud més extrema que la que es té aquí baix... No hi ha res, no hi viu ningú, no et trobes amb res a part del gel, no veus res, etc... Fa 20 dies que només m'escolto a mi mateix i al vent. I quan para el vent del tot (que ja ha passat dos dies), la buidor ho abasta tot, i s'escolta el silenci més impressionant que he percebut a la meva vida.

De fet, fins i tot fa 15 dies que vaig deixar de veure la silueta de les muntanyes d'Elsworth a la llunyania. Per tant, estic inclús sense la companyia de les muntanyes, i anhelant arribar a la serralada de Thiel per poder-ne trobar unes de nou (em queden uns 8 dies aproximadament).

No havia previst estar tot sol aquí al mig de l'Antàrtida, i evidentment, preferiria estar amb el Carles ara mateix. Però el cert és que tot i estar molt cansat i força fart de la monotonia dels dies, penso que també ha estat una oportunitat especial poder fer aquesta aventura en solitari. Per les meves responsabilitats familiars, segurament mai m'hagués plantejat fer un repte d'aquesta magnitud tot sol, però ara que m'hi he trobat, ho estic gaudint al màxim. Si ens deixem portar per les ganes de comoditat, el luxe del menjar de casa, l'enyorança, etc... un sempre sembla que vulgui marxar pitant d'aquí. Però si un valora quant únic i especial és poder estar en un lloc com aquest, i quant intens i enriquidor és poder estar-hi sol, només amb la pròpia companyia i el diàleg amb un mateix, veurà que és un afortunat ja no solament de ser-hi, sinó de ser-hi i estar-hi bé.

Estar tot sol pot ser una mica més avorrit, una mica més arriscat, una mica més angoixant, i una mica més dur. Però estar sol tant de temps i en unes circumstàncies tant especials, també permet fer un viatge interior molt profund on un té l'oportunitat de reflexionar amb molta qualitat sobre el passat, el present i el futur del propi pas per la vida. I això, si es fa amb prou curiositat, interès, llibertat, i amb la llibreta de les notes oberta i en blanc, suposa una tasca apassionant. I adonar-se'n de que el que un va trobant per aquest viatge interior passat i futur, no li desagrada del tot, no deixa de ser una bona notícia; perquè el que sí és segur és que si es ve en un lloc així amb algunes coses a la vida que grinyolen, al final, aquí acaben petant.

Estar i fer coses amb la gent que estimes o que són de la teva confiança, està molt bé. Però penso que també és important que la gent sàpiga buscar experiències per viure-les tot sol. No em refereixo a animalades d'aquest tipus com una expedició antàrtica, sinó a qualsevol cosa més senzilla. Sempre acostumem a voler fer-ho tot amb companyia. Però saber estar sol, saber viatjar sol, saber trobar-se totalment obert al món i a un mateix, és una de les experiències més plenes que un pot experimentar.

 

DEDICO EL DIA A:

La Montse Bertran, que és la que se'n ocupa d'actualitzar la web cada dia.

És una tasca clau que s'ha de fer durant molts dies, tant laborables com festius, i que és la que em permet, en realitat, no sentir-me tant sol, doncs és el meu propi mitjà de comunicació d'anada i tornada amb tots vosaltres.

Gràcies Montse!

 

Comentaris
MAU
09 desembre 2011
22:01 H
MIIIIIAAAAAUUUUUUUUUUUU PARE"!!!!
AVUI M'HE PORTAT MOLT BÉ I HE PASSAT PER DEVANT D'EN ROC I NO M'HE CAGAT A SOBRE NI M'HI HE BARALLAT!!!!
MOLTA FORÇA, SENY I SET VIDES DE GAT!!!
MAU ;)
jaume Pifarré
09 desembre 2011
16:09 H
Hola Albert, salutacions des dels Pirineus!!
Rep una mica de caliu en aquestes hores de extrema soletat.
Les imatges i textes denoten que es una aventura épica!
Salutacions de tot el staff PowerBar
Montse Bertran
09 desembre 2011
14:30 H
Moltes gràcies Albert, per haver-me dedicat la jornada d'avui... m'ha fet una il·lusió increïble quant he obert el teu mail i ho he vist!!! No et preocupis, ja que jo sóc una de les moltes persones que cada dia esperem ansioses les teves noves cròniques, per saber que tal vas avançant... Com sempre, molta força i ànims HEROI!!!!
Teresa Benet
09 desembre 2011
10:40 H
Bones Albert!
Disfruta cada pas, cada moment, cada pensament... Totes aquestes vivències que estàs tenint aquí baix et servirant quan tornis a la vida "normal"; i de ben se-
gur que no serà el mateix.
Penso, de veritat, que ets un privilegiat poder-les viure.
Un petó molt gran.

mrp
09 desembre 2011
10:30 H
Albert. Gràcies per compartir aquesta experiencia vital amb nosaltres i fer.ho d´aquesta manera tant apassionant. Ptons. Montse
1
2
...
6
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info