POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
11 desembre 2011
34
DIA 42: VELOCITAT EXTREMA
Velocitat Extrema

Hores de marxa: 9h30' - Acumulades Totals: 229h45
Km./Dia: 29,6 - Acumulats Totals: 485,3Km. Falten fins Pol Sud: 659,9Km.
Dies avançant: 27 (23 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 42

Gairebé 30 Km. Fantàstic! Estic molt cansat perquè he anat tot el dia donant el màxim, però ha valgut la pena. I a més, ja estic als 84º06' de latitud sud, enfocant els 85º, als que, si em van bé les següents etapes, podria arribar-hi el dimecres dia 14, i celebrar el 100 aniversari de que Roald Amundsen va arribar al Pol Sud, tot just a la meitat de camí en quant a quilòmetres.

De totes maneres, no penso que sigui massa habitual en els propers dies d'arribar a la trentena de Km. Ho dic perquè és difícil igualar les condicions d'avui, que eren perfectes en tots els sentits: Sol amb excel·lent visibilitat; poquíssim vent al matí i gairebé nul a la tarda; una temperatura molt agradable (entre 10 i 15 graus negatius, que amb sol i sense vent, és realment bona, una vegada hi estàs acostumat); un terra molt bo durant gairebé tota l'etapa (fins i tot amb trams on la neu estava tant compactada que podia realment esquiar, si es pot dir esquiar quan tens algú que t'estira del darrera amb tota la seva força); jo amb molta energia (estic content de tenir dies amb les forces a tope després de 23 dies de marxa sense aturar-me); i amb una actitud molt lluitadora, doncs m'he llevat amb ganes de treballar a fons per treure'm les sensacions negatives dels dos dies anteriors, que no m'estaven ajudant massa.

Si calculem 9 hores de marxa efectiva, descomptant mitja hora de l'acumulació d'aturades a beure i menjar que acostumo a fer en cada etapa, avui em surt una mitjana de pràcticament 3,3Km/h.

3,3Km./h.... Mare meva quina velocitat!! Això sí que és Extrem!! Espero que sigui veritat que en aquesta immensa terra gelada no hi visqui ningú i, per tant, no hi hagi policia, doncs segur que m'empaperaven de multes per circular tant ràpid. Hauria d'haver instal·lat un anti-radar al trineu! Àlex (Crivillé): Contacta amb el Jorge Lorenzo i el Fernando Alonso, que us repto als tres a veure si podeu resistir aquesta impressionant velocitat durant nou hores. A veure si no agafeu por dels riscos que corres anant tant ràpid; a veure si suporteu la potent acceleració que suposa pel cos passar de 0 a 3,3Km. en uns 12 segons; a veure si aguanteu la pressió als ulls, que s'enfonsen per l'elevat vent a la cara; a veure si sobreviviu al desplaçament del cervell degut a la increïble força centrifuga que es produeix al agafar una corba a aquesta velocitat; i sobre tot, a veure si no us hi adormiu, que emocionar-me per anar a aquesta velocitat, té tela!

A més a més, avui he arribat a una deducció important, després de dies donant-li voltes al tema. Com que tinc molt temps per pensar, com no paro de fer càlculs, i com que vaig aprovar estadística (molt justet) a la carrera, he arribat a una conclusió clau: que els dies que tinc de postres ‘Mouse de Xocolata', son els que em funcionen millor. Avui, evidentment, em tocava aquest postra que tant m'agrada dels que porto, i deu ser per això que he anat tan a fons durant tot el dia... i ho he comprovat al diari, i passa el mateix amb els altres dies que m'esperava tant suculent fi de sopar. O sigui, és una conclusió científica absolutament demostrable, que el Mouse de Xocolata liofilitzat és un aliment essencial a posteriori de l'exercici per a tots els esportistes d'èlit. Ara quan torni, espero que la revista Nature em publiqui un article al respecte.

Bé, deixo de dir xorrades, que sinó al final pot ser si que pensareu que m'estic tornant boig... i no és pas veritat, eh, eh, eh, eh, eh... Oé, Oé, Oé... Vinga, vinga, oé, oé, eh, eh...
- Popeye el Marino soy... (que per un dia que em sento plenament energètic, ja puc cantar la cançoneta!)
- Visca el Pato Donald (Que parla millor que jo, i que camina tan patós com jo quan trobo sastruguis!)
- Bugs Bunny for president!! (A veure si al menys ens porta una mica més de sort que els que tenim...)
- .... I les Tres Bessones, a currar, que ja son prou grandetes (Que si hem de treure el país de la crisi, el què s'ha de fer és currar, i no fer com aquestes que fa temps que viuen del "cuento")

(Albert: Para ja d'escriure i desconnecta l'ordinador, que aquesta gent pensarà el pitjor, que et posaràs en evidència...)

Disculpeu... se me'n ha anat una mica l'olla... efectes de les altes velocitats, suposo.

Que tingueu bona nit...
...Ah... ara ho he pillat: per això m'estic tornant majara. Cada dia us dic bona nit, i aquí mai es fa de nit; sempre, sempre, sempre és de dia! Ara he vist el problema... no sé com resoldre'l, però al menys el tinc controlat!!

(Nota: I al pobre encara li queden unes quantes setmanes fins al Pol Sud... aneu preparant la camisa de força per quan arribi a l'aeroport!!)

 

DEDICO EL DIA A:

Voyager. Perquè els seus aliments liofilitzats son altament nutritius i estan boníssims (sobre tot el Mouse de Xocolata). Cada dia sopo súper a gust, la dieta no se'm fa gens avorrida, i noto que reposo les calories que necessito pel dia següent.

Fa temps que els consumeixo tant a la muntanya com a les ultra maratons en autosuficiència, i em semblen un gran invent de molta qualitat. Gràcies per la vostra col·laboració en aquest projecte.

 

Comentaris
Juan Kratzmaier
14 desembre 2011
17:31 H
Hola Albert,
Ayer descubri tu web mientras escribia un articulo sobre el centenario de Amundsen. Hoy a la mañana, desayunando con unos amigos, Marta Prat me dijo que eras amigo de su hermano. Ahora me tome un rato y acabo de leer tus dias 41 y 42, una de cal y otra de arena. Dame la orden y te mando un FedEx con mousses para que todos tus dias sean un 42. Te deseo mucha fuerza y mucha suerte en lo que te queda. Think flat! Un abrazo, Juan
JAUME VILA
12 desembre 2011
19:02 H
Ets lo puto crack, com mes dies passen mes en forma i encara tens temps per matemàtiques... Segur que els reis et portaran el repte.
Prudència.
Ni un pas enrera.
i disfruta.
una abraçada
David Lopez
12 desembre 2011
11:36 H
Vinga nano, endavant a tota màquina!
Ànims que el més dur segur que ja ha passat, a hores d'ara ja tens més seguidors que en Bisbal. Cada dia que passa tens l'objectiu i la tornada a casa més aprop. No baixis la guardia i aguanta que això és difícil de repetir i no te precedents.
Quan tibar el trineu per zones complicades et desmoralitzi pensa que estas fent un bon entrenament per poder tibar el Kayak, carregat en un mar d'aigua ple de sastruguis convertits en onades. Segur que vas millor a peu que nadant, oi? doncs no et desesperis que això no és res. Vinga que ja he començat a moure fils.

Força i lliscades desde Sant julià. Una forta abraçada.
Mònica Palencia
12 desembre 2011
10:48 H
Aquesta barreja d'ingredients d'alegria, positivisme, humor i una bona dosi de mousse de xocolata, és la recepta perfecta perque gaudexis tu i perque també gaudim nosaltres... I ara a per el 85º.
Jordi Conca
12 desembre 2011
09:58 H
Bon dia, Albert,
Endavant des de Manresa un RipollBages, que et segueix i que està molt satisfet de que un Ripollès estigui superant aquest gran repte. Properament ens veurem, una forta abraçada.


1
2
...
7
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info