Hores de marxa: 9h30' - Acumulades Totals: 239h15
Km./Dia: 30,6 - Acumulats Totals: 515,9Km. Falten fins Pol Sud: 629,3Km.
Dies avançant: 28 (24 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 43

Doncs si, avui he superat per primera vegada els 30Km./dia. Ha estat una sorpresa doncs la visibilitat durant les 4 primeres hores era molt dolenta i costava veure el relleu del terra. Però la superfície era molt bona i era fàcil trobar la traçada. Anava més cansat que ahir, però tenia moltes ganes de superar, com a mínim, els 28Km, doncs he calculat que si aconsegueixo mantenir des d'avui (inclòs), una mitjana diària de 28 Km. recorreguts, tardaré 24 dies fins el Pol Sud. Ara que ja he fet forces tirades per sobre els 25 i un parell al voltant dels 30, penso que 28 al dia pot ser un bon objectiu... De moment, seguint aquesta mitjana que estreno avui, ja només me'n quedarien 23, i en porto 2,6Km. de reserva (la diferència entre els 28 i els que he fet avui), per aplicar a algun dia que no hi arribi, o per aplicar-me un bonus d'algun dia al final.

Amb aquests càlculs, estaria a l'objectiu final el dia 3 de gener si no faig cap aturada a descansar o per culpa del mal temps. I penso que, sempre sense aturades, com a molt podria millorar un parell o tres de dies, o empitjorar-ne també uns 3 o 4. Per tant, i creuem els dits, espero arribar al Pol Sud entre cap d'any i reis aproximadament.
-----------------------------------------------------------------------------------------------

XAPUSSES ANTÀRTIQUES:

Fa tres dies, quan us parlava de com m'organitzava a nivell d'orientació, us deia que no podia anar sempre amb el GPS perquè a l'exterior de l'anorac i en marxa, les piles s'esgoten en poc més d'una hora. Llavors, miro el GPS de tant en quant (cada hora o dues hores), i segueixo sempre el rumb amb la brúixola. El què faig és buscar una referència visual i anar fins allà, i una vegada hi soc, mirar la brúixola per fixar el rumb de nou, i anar fins una altre referència. Però el què passa és que sovint no tinc referències visuals clares (núvols, muntanyes, marques visibles a llarga distància a la neu per sastruguis, zones més fosques o més clares, etc...), i llavors has d'anar consultant la brúixola cada dos per tres, i perds molt temps, a banda de que vas fent petites desviacions que sempre és distància perduda al cap del dia.

Per solucionar això, hi ha un sistema que he vist que expedicionaris polars el portaven sovint. Aquest consisteix en un ‘compàs', que és el mateix que una brúixola en forma de roda que va flotant i sempre indica bé la direcció correctament, estigui en la inclinació que estigui, o encara que estigui en moviment (segurament n'heu vist alguna vegada a sobre el tablier d'algun cotxe 4x4). I porten el 'compàs' amb un sistema que s'agafa de la cintura, i el tenen sempre al davant per poder anar seguint el rumb constantment sense aturar-se. Jo vaig demanar sobre la conveniència o no de portar aquest sistema per aquesta expedició, però se'm va dir que no valia la pena, i no vaig investigar més. I el fet és que ho trobo molt necessari, i aconsellaria a tothom qui faci travesses d'aquestes, que ho portés.

És a partir d'aquí quan fa uns dies em vaig posar a fabricar una ‘xapussilla' que em servís de compàs per la funció aproximada que us he comentat. Material requerit: una brúixola, una fixació de recanvi, un bon tros de planxa d'alumini que tinc per protegir el fogonet (vaig agafar la del fogó de recanvi), cinta americana i un cordill. Resultat: m'he fabricat una espècie de ‘compàs' que podeu veure a la foto, que no és tan precís com un amb la brúixola/bola suspesa, però em fa molt bon servei. No és massa precís quan estàs en marxa, ja que el moviment fa que la brúixola no estigui exactament orientada, però si que et va donant una bona idea de si et desvies o no del rumb, i a la que vas molt a poc a poc o t'atures, ja marca perfecte el rumb i pots anar seguint.

Total, que estic més feliç que un anís amb el meu inventillo, que sens dubte, també m'està ajudant a millorar el ritme aquests dies, doncs m'estalvia un munt d'aturades a revisar constantment la direcció.

DEDICO EL DIA A:

Tot l'equip d'INVERGROUP... El meu equip de treball: la Mònica, les dues Raquel's, la Montse, la Elisabet, i el pobre Ignasi que deu estar dels nervis en mig de tantes dones tot sol.

Són un grup magnífic de treball, que ja estan acostumats/es a que de tant en tant polsi el botó de l'hiper espai i desaparegui un temps per fer alguna animalada pel món. I sempre maximitzen la seva professionalitat i la seva responsabilitat perquè tot rutlli perfectament durant la meva absència. Gràcies a tot aquest team, puc fer les aventures que faig, i per això els hi estic tremendament agraït.

De tots, un pensament antàrtic molt especial per la Mònica Palencia, que treballa amb mi des que va entrar fent pràctiques quan estava a la Universitat ja fa 10 anys, i ara exerceix perfectament una funció clau al despatx, de gerent executiva. A més, ella aquest 2012 afrontarà una de les grans aventures de la vida d'una dona: Ser Mare!

A totes les demés, moltes gràcies per ser tant bones professionals, i sobre tot, cuideu-me a l'Ignasi, l'únic home del castell quan no hi soc jo, perquè no vull que acabi tan ‘Loco' com vosaltres... que de serioses amb la feina ho sou un bon tros, però de boges i divertides, també un altre bon trossàs!! Només s'ha de veure els comentaris que em deixeu a la WEB, signant com a "LADYS CC276"... a veure si la gent es pensa que són missatges d'algun club de mala vida situat a la ‘Comarcal 276', quan vol dir la direcció del nostre despatx (Consell de Cent, núm.276).