Hores de marxa: 9h30' - Acumulades Totals: 259h15
Km./Dia: 30,7 - Acumulats Totals: 576,1Km. Falten fins Pol Sud: 569,1Km.
Dies avançant: 30 (26 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 45

Visca el dia 13, encara que sigui dimarts... a la porra els supersticiosos!

Ha estat un dia fantàstic en tots els sentits: Sol, bona visibilitat i una temperatura agradable (entre -17ºC i -12ºC); batut el meu rècord de Km. en un dia per 100 metres; he vist per fi les anhelades muntanyes de Thiel, i he superat el 50% de quilòmetres de la travessa.

A la foto no sé si podreu distingir-les bé, doncs al estar nevades, no donen prou contrast a tanta distància com per poder ser ben visibles (deuen estar a uns 40-50Km. d'on em trobo), però avui a les 10h30 del matí, he vist per primera vegada una muntanya des de feia 22 dies. Des de llavors, la única visió que tenia sempre que hi havia visibilitat, era la del blanc del terra i la línia de l'horitzó. Ha estat un flash impressionant, tot i que ja ho tenia previst. Sempre m'ha agradat veure muntanyes, però aquesta vegada les desitjava com mai. Significava moltes coses: un regal per la vista en primer lloc, la constatació de que m'acostava al paral·lel 85, i el fet de que estava a punt de passar la meitat dels quilòmetres previstos en aquesta travessa.

Quan preparàvem l'expedició amb el Carles, sempre dèiem que el primer objectiu clau era arribar a Thiel, i que una vegada allà, teníem moltíssimes possibilitats de completar el repte, donat que la segona part és, teòricament, més favorable en quant a terreny i sorpreses que la primera. Ara ja hi soc, i això vol dir que he fet un pas important per assolir la fita final. Però això no m'ha de fer abaixar la guàrdia, ni a nivell físic, ni a nivell mental, doncs encara queden molts quilòmetres, molts dies, i de ben segur, que moltes sorpreses i obstacles per superar. Però avui he consolidat un pas de gegant en aquesta aventura.

Espero poder fer alguna foto més bona demà d'aquesta serralada, però tampoc m'hi acostaré massa més, doncs jo baixo directe al Pol per la longitud 80-81W, i les Thiel estan situades a partir de la 85. I ja va bé, doncs tot i que són molt boniques, pel què em plantejo fer, millor veure-les de lluny, doncs muntanyes vol dir desnivells, i amb aquestes glaceres, desnivells vol dir molt mal terreny, molt esforç i moltes esquerdes.

Fixeu-vos bé en les dades de l'encapçalament del text. Per primera vegada comptabilitzo més quilòmetres fets que no pas els que em resten. Això dona energia i moral, doncs permet anar restant mentalment en comptes de sumar; però el cert és que encara queda un munt per tocar el destí final; i quan les torni a perdre de vista d'aquí uns 3 dies aproximadament, ja no tornaré a veure cap més cosa a l'horitzó fins que em trobi amb la base americana "Amundsen-Scott" annexa al Pol Sud. Jo prefereixo veure muntanyes que bases artificials, però de ben segur que si hi arribo, aquell engendro situat al costat del meu destí final, em farà una il·lusió tant gran com veure l'Everest per primera vegada!

DEDICO EL DIA A:

Tots els amics que m'han escrit una targeta de les que em prepara la meva dona cada vegada que me'n vaig a fer alguna animalada llarga. Cada dia abans d'anar a dormir, la darrera cosa que faig és llegir-me'n un, i així em dona un bon rotllo mental impressionant, que sense cap mena de dubte, m'ajuda a estar més agust encara i a descansar millor.

Aquest tema el va iniciar la Maria (la meva dona) l'any 1998, quan participava per primera vegada en moto a la cursa/aventura del Ral·li Dakar. En aquella època no hi havia telèfon satèl·lit, i un no trucava a casa fins l'etapa de descans, ni podia rebre missatges com ara a través de la web, i trobar-se cada dia amb una targeta manuscrita per algú que em donava ànims, em dibuixava alguna cosa o em feia alguna reflexió, suposava assolir un dels grans moments de la jornada. Ara hi ha molts més sistemes de comunicació, però aquest sistema tant personal, gairebé artesà i ple d'il·lusió, continua tenint un gran valor per a mi.

Gràcies a tots.