Hores de marxa: 9h30' - Acumulades Totals: 267h45
Km./Dia: 28,2 - Acumulats Totals: 604,3Km. Falten fins Pol Sud: 540,9Km.
Dies avançant: 31 (27 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 46

Em feia molta il·lusió d'arribar al dia d'avui i fer una etapa tot celebrant particularment el dia del centenari de l'arribada de l'home per primera vegada al Pol Sud. Però malauradament, ho he celebrat a l'estil antàrtic: amb una etapa dura i amb molt de fred. Ara mateix estic a dins el sac escrivint això, i em trobo del tot destemplat pel fred que fa a la tenda, i pel que he patit a la segona part de l'etapa d'avui.

Pel què fa a la marxa del dia, només dir que a les primeres 4 hores tot ha anat sobre la normalitat, però llavors s'ha anat tapant, i he acabat patint de valent durant les 3 darreres hores perquè no es veia res i, sobre tot, no es veia en absolut el relleu de la neu on trepitjava, i així és impossible agafar un ritme mig decent, a la vegada que un queda marejat del tot després d'hores d'estar tan concentrat amb el metre de terra que té davant l'esquí.

El fet és que avui el tema va de DOBLE i MEITAT. Amb el Carles pensàvem estar al Pol Sud en el dia d'avui, i estic tot just a la meitat exacte; i pel que veig, si tot em va bé, arribaré a l'objectiu aproximadament a la meitat de temps que va passar entre que Amundsen va conquerir el Pol, i que va arribar-hi, ja perdedor, el capità Scott. També pensàvem arribar a la meitat del trajecte els dos membres del projecte, i també només hi som la meitat (abans Carles i Jo, ara només jo sol). I el fet és que tot això és el doble de dur del què em pensava, però també per això, d'aconseguir-ho tindrà per a mi el doble de valor.

No s'ha pogut arribar al Pol Sud per la celebració del centenari, però també és bonic viure-ho de camí cap allà, i fent-li a l'Amundsen i a la pròpia Antàrtida, l'honor d'estar patint i esforçant-se al màxim, i apreciant el fet de que tot i haver passat ja 100 anys, aquesta terra encara és gairebé tant pura, dura, incerta, extrema i preciosa com quan aquells aventurers pioners es van atrevir a desafiar-la.

DEDICO EL DIA A:

Evidentment, avui només puc dedicar el dia a Roald Amundsen i als seus quatre companys amb qui va anar fins el Pol, i que no sé perquè gairebé mai ningú els esmenta: Oskar Wisting, Olav Bjaaland, Sverre Hassel, Helmer Hanssen.

Ells formaven part d'una classe de gent que era agosarada fins el límit, perquè s'enfrontava a reptes que mai havia fet ningú i no hi havia ni precedents, ni referències, ni comunicacions, ni rescats, ni pla ‘B'. I això en una època en que el món encara tenia molts indrets per descobrir.

Als que ens agrada l'aventura, al màxim que podem aspirar és viure experiències molt intenses i amb variants que les compliquen una mica, perquè mai podrem igualar o acostar-nos al veritable esperit d'aventura de les èpoques anteriors.