POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
16 desembre 2011
30
DIA 47: ULL, QUE ENCARA QUEDA MOLT...
Muntanyes de Thiel - 2

Hores de marxa: 10h' - Acumulades Totals: 277h45
Km./Dia: 24,8 - Acumulats Totals: 629,1Km. Falten fins Pol Sud: 526,1Km.
Dies avançant: 32 (28 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 47

A l'Antàrtida un dia estàs content i rient amb la boca ben oberta, i l'altre et cau un cop de puny a la boca que et fa saltar totes les dents.

Anhelava arribar al grau 85, perquè totes les informacions deien que a partir d'allà tot millorava i la marxa es feia més fàcil i ràpida. Però des que ahir a les 12h vaig sobrepassar aquest punt, tot han estat dificultats. Ahir va ser la nul·la visibilitat del relleu del terra, que m'impedia avançar amb un mínim ritme; i avui una altre sorpresa: feia sol, zero vent i visibilitat perfecte; a més el terra era força pla i regular, amb només algunes muntanyetes de neu molt fàcils de veure i esquivar... tot sembla ideal, oi? Doncs no, resulta que la neu estava molt tova; com si hagués nevat el dia abans (que no va succeir), o com si no fes fred (i mira que en fa i hauria d'estar congeladíssima). I això feia que el fregament del trineu el convertís en un mort molt difícil d'arrossegar.

Normalment durant les 4 o 5 primeres hores de marxa estic molt fresc i amb forces, i en tot cas, pateixo i tiro com puc a partir d'allà fins el final. Però avui a les 3 hores d'avançar amb aquella neu, no podia més. M'he plantejat seriosament parar i plantar la tenda, i així agafar-me mig dia de descans, doncs estava rebentat i no em veia amb energia per fer tota l'etapa. Fins i tot m'he aturat amb la intenció de fer-ho o pensar-m'ho, m'he tret els esquís, m'he preparat un te mentre em menjava una barreta energètica... i al final he decidit que no parava, i que aniria tirant fins que pogués, encara que hagués de parar més sovint. Resultat: en comptes d'agafar-me mig dia de festa, he batut un nou record... però no el de quilòmetres aquesta vegada, sinó el d'hores de marxa. En total he arribat a les 10h perquè m'he capficat en intentar arribar el més a prop possible dels 28Km. posats com a mitjana per el càlcul de dies que porto per arribar al Pol Sud.

Al final, pencant molt i molt, he pogut fer-ne 24,8, però com que en tenia 6 de reserva guanyats sobre els 28 des que vaig fer aquests càlculs, encara estic dins la mitjana prevista, i me'n queden 3,8Km. de reserva per si de cas. Ara a veure com seran les properes etapes, perquè amb aquesta neu no es pot arribar als 28 en menys de 12h. Veuré els propers dies si he de rectificar els càlculs o no. I és una llàstima, perquè ara tal com està el terreny, si fos una mica dur, avançaria molt bé i sense patir tant.

Tot això no deixa de ser un avís, de que l'eufòria d'haver avançat molt bé els darrers dies i d'haver arribat a l'equador de la travessa, no em pot fer abaixar la guàrdia. Aquí queda encara molta tela per tallar. Són molts dies els que tinc pel davant, molts quilòmetres i continuo estant en un dels entorns més extrems del món. Per tant, concentració al màxim, i a no confiar-me gens de que això ja està del tot encarat.

Perdoneu el rotllo, però és que portava molts dies pensant en com avançaria a partir del grau 85 (50% del recorregut), i la decepció, de moment, és majúscula. Avui he patit molt física i mentalment. Cada pas que donava requeria moltíssim esforç, treure el punt d'honor i l'energia d'allà on en quedés, i a més, tenir una sensació de derrota contínua contra el pla que tinc segons la mitjana calculada. Us semblarà exagerat tot això, però aquí, amb les menjades de coco que porto i el sacrifici que s'ha de fer cada dia per viure-hi i avançar un bon tram, totes aquestes coses són cabdals.

A mi no m'agrada pas ni exagerar ni posar-hi massa èpica al tema, sinó al contrari, mirar-hi la part positiva i, si pot ser, fer-ne una mica de conya de tot plegat. Em sembla que no ho he dit massa vegades, però ara sí que us ho destaco, per si no ho havíeu apreciat encara: això és molt i molt dur... és duríssim... i us asseguro que ho dic des del coneixement d'haver-ne fet unes quantes de coses exigents.

En fi, demà serà un altre dia, i hem d'esperar què ens depara i com responc tant de cap com de cos. Avui quan he estat a punt de parar, ha tornat a guanyar la ment, però tampoc se'n pot abusar d'aquestes victòries, perquè si no, un dia el cos es pot declarar en vaga temporal, general o decidir que dimiteix directament.

Tot el dia d'ahir i d'avui he anat avançant amb les muntanyes de Thiel a l'oest (baixant a la meva dreta perquè s'entengui). Ahir no es veien, però avui si. He fet una foto que adjunto, perquè algú la demanava, però no s'aprecien massa bé tampoc... però al menys us en podeu fer una idea.

Avui volia explicar-vos un altre tema genèric de l'expedició, però se me'n ha anat el teclat cap una altre via. Disculpeu-me, ja ho faré demà (espero). Avui ja en tinc prou de jornada, tinc la bateria de l'ordinador molt baixa, i la meva pròpia bateria també, i necessito dormir molt.

Ah... i abans d'anar a dormir, encara m'he de dedicar a recollir totes les dents que m'han fet saltar del cop de puny, i a tornar-les a enganxar. I a que no sabeu com les enganxaré? Doncs si, evidentment: ho faré amb el què utilitzo per a reparar-ho tot aquí... la cinta americana.

Fins demà...


DEDICO EL DIA A:

Totes aquelles persones que estan passant per un mal moment, sigui per temes de salut, qüestions personals o les conseqüències de la crisi econòmica.

L'únic que se m'acudeix dir-los-hi des d'aquí, és que si cauen en la desídia, l'angoixa, el deixar-se anar, el victimisme, la inacció, i una actitud derrotista i negativa en definitiva, patiran molt per no arribar enlloc, estaran a mercè del pur atzar, seran carn de depressió o de psicòleg, i a més a més, no n'aprendran res de tot això. Però si lluiten, creuen en ells, activen solucions, relativitzen el problema i agafen en definitiva una actitud ferma i positiva, segurament se'n sortiran... pot ser amb alguna ferida, pot ser patint molt, pot ser tardant més del que voldrien, pot ser havent de prendre decisions molt valentes; però se'n sortiran. I el més important de tot és que veuran que han après, han crescut, i hauran contribuït a forjar una mica més el seu caràcter.

No podem dominar sempre les circumstancies, però sí que podem decidir quina actitud tenim davant d'elles.

 

Comentaris
Sejo
17 desembre 2011
20:57 H
Albert, després del comentari de la Camila, no hi a res mes a dir!!

ets concient q HO POTS ACONSEGUIR!!?
Tico
17 desembre 2011
19:24 H
Hola pare com estàs?¿?¿
Demà anirem a buscar els tions, ens ho passarem molt bé!!!!!
No entenem com s'han escapat perquè l'Alex els hi ha posat molt menjar....
petons i abraçades de la teva família
TICO
David Cochs
17 desembre 2011
19:15 H
Hey Superman!! soc a casa teva devant del foc amb els tus fills i la teva dona. Estic flipant molt amb el que estas fent, T he anat seguint per la prensa i els missatges que rebo de la teva web i ara la Maria m ha ensenyat com enviarte missatges. Deu ser impresionant estar en aquest oceà de neu i gel tot sol. T´admiro molt, i t´enveijo! Anem a sopar amb la Marga.. Una fortissima abraçada i anims! endevant Superman!!!
Monica
17 desembre 2011
16:03 H
Albert, endavant!!! Es normal que tinguis dies més baixos que altres, però quan en tinguis un de dolent, ja saps el que has de fer: concentar-te en el següent, que segur que serà millor!!! ;-) ... i pensa també en la corrent d'energia positiva que has generat des de l'Antartida.... des que ens vas comunicar el finançament del CD (ja fa gairebé un mes): la Cami, en Luis i jo estem treballant a bon ritme!!!! O sigui que a continuar tots endavant, tu aqui baix i nosaltres aqui dalt, fins que ens tornem a trobar i poguem celebrar de nou tots els èxits conjuntament!!!!
Si, si, ja sé que no es bo cantar victòria abans d'hora, però pensa tot el que has fet fins ara ja es pot considerar un gran èxit, perque tu en cap moment t'havies plantejat fer la travessa en solitari, i en canvi es el que estas fent!!!! No estaves preparat per això i vas decidit tirar-ho endavant amb la fermesa i tossuderia que et caracteritzen: IMPRESSIONANT. Estas fet un mega-crack: HO POTS ACONSEGUIR!!!!!
Josep M.
17 desembre 2011
13:36 H
Albert,
el que estas fent es BRUTAL!
segueixo els teus "post" cada dia i ja m'has enganxat mes que la web del Dakar. de fet al costat d'això, me'n adono que els meus dos Dakars han sigut simples sortides per anar a buscar bolets el diumenge al matí.
segueix així!!! has d'arribar!!!!!!
ets un crack
1
2
...
6
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info