POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
17 desembre 2011
22
DIA 48: SI NO FOS PER...
Aparells Electrònics

Hores de marxa: 9h45' - Acumulades Totals: 289h30
Km./Dia: 26,4 - Acumulats Totals: 656,5Km. Falten fins Pol Sud: 499,7Km.
Dies avançant: 33 (29 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 48

Una mica millor que ahir, amb el terra a estones més dur i estones igual de tou que el dia abans, i amb dues pujades força pronunciades durant l'etapa. Avui he pujat 142 metres, que en terminis antàrtics i amb el punyeter trineu, és un desnivell considerable.

Tot i només arribar als 26,4 Km., estic força content perquè no m'he cansat tant com ahir, ni he patit les conseqüències del sobre esforç que vaig fer, i perquè realment el terreny es va consolidant com a molt pla i regular. Si no fos per la neu tova i la pujada, segur que superaria els 28Km./dia objectiu. Però ja se sap: si no fos per la neu tova, si no fos per la pujada, si no fos pels sastruguis, si no fos pel vent, si no fos pel mal de peus, si no fos per haver estat bloquejat a la tenda 15 dies, si no fos perquè el fred és extrem, si no fos pel pes del trineu, i si no fos per moltes coses, ja seria al Pol Sud prenent-me una Estrella Damm faria dies... però el que fa interessant aquests reptes és precisament que costen i que un s'hi troba molts obstacles que ha d'anar superant. És com la vida en general: sempre ens passa que si no fos per alguna cosa, estaríem perfectes. Però és que l'essència de viure és, precisament, anar relativitzant, convivint i superant tots aquests "Si no fos per..."
-----------------------------------------------------
L'ELECTRICITAT A L'EXPEDICIÓ

Ja fa dies que tocava explicar algun tema més general de la travessa. I un que volia explicar-vos, i que força gent ha demanat en els seus comentaris, és com gestiono aquí tot el tema de l'electricitat.

Porto un munt d'aparells que necessiten energia elèctrica. A la foto hi son tots, a excepció de la càmera de fotos, perquè òbviament la necessitava per fer la foto. Val a dir que això ho he descobert quan ho tenia tot molt ben col·locat, amb la càmera de fotos inclosa, i ben content, he anat a immortalitzar el moment, però em faltava l'eina principal, que no podia ser fotografiada i fer la foto a la vegada.

Us explico quins són (començant per la fila de dalt a l'esquerra):

- La bateria principal: Si tinc aquesta bateria carregada, puc carregar tots els aparells. És molt petita, lleugera, i pot alimentar coses que requereixin fins a 16v.
- Balisa de geoposicionament ‘Yellowbrick'. És la que dona un senyal d'on estic cada mitja hora via satèl·lit. Aquesta va coordinada amb el sistema Race Tracker, i és el que possibilita que pugueu veure el meu recorregut a la web en temps real. Només porta la pròpia bateria.
- Dos telèfons Satèl·lits Iridium, amb un total de 4 bateries. Un no l'utilitzo, i només el porto d'emergència.
- Càmera de filmar Canon, amb un total de 4 bateries.
- Ordinador portàtil Asus, amb un total de 2 bateries.
- El GPS, que funciona amb piles.
- Una càmera de filmar "Go-Pro", per poder agafar imatges de vídeo sense haver-la de manipular, només col·locada al front o en algun altre lloc. Només porta la seva pròpia bateria.
- Ipod Apple. Només porta la pròpia bateria.
- I a la meva ma fent la foto, la càmera de fotos Canon, amb un total de 3 bateries.

La bateria principal la vaig carregant durant tot el dia, si fa sol, amb la placa solar fotovoltaica que col·loco a l'exterior del trineu, com podeu veure a la foto del final del text. Per poder carregar aquesta bateria es necessita força potència, i si no fa sol, o des de dins la tenda, la placa no en donaria prou per carregar-la. Per tant, hi ha dies que no em carrega.

Com he dit abans, des de la bateria principal, ho podria carregar tot, però resulta que l'ordinador només pot carregar-se a partir d'aquesta bateria principal. I per què us feu una idea, en un dia que la bateria principal se m'ha carregat molt bé durant la marxa, arribo a carregar l'ordinador una mica més del què gasto fent-lo servir (Fent i enviant aquesta crònica, mirant els missatges vostres de la web, i contestant 2 o 3 mails que acostumo a tenir). Per tant, vaig justet de bateria cada dia, i no podria carregar massa cosa més des d'aquesta bateria principal Conclusió: Que només utilitzo aquesta bateria per carregar l'ordinador.

A partir d'aquí, puc carregar directament amb la placa el telèfon satèl·lit i les bateries de les càmeres de fotos i de filmar. Podria carregar també el Yellowbrick, l'Ipod i la Go-Pro, però no tinc els cables adequats, i ho he de carregar directament des de l'ordinador amb un cable USB (cosa que em fa gastar més bateria d'ordinador el dia que he de carregar aquests aparells).

Quan carrego aparells directament amb la placa fotovoltaica, ho faig al vespre des de dins la tenda mateix. Estenent la placa oberta en un racó de la tenda, només amb la llum que entra, ja dona prou potència per a poder carregar-los, doncs requereixen tant sols entre 8 i 10v.

D'aquesta manera es genera una altre de les rutines que he de seguir cada dia: Durant la marxa connectar la placa per carregar la bateria principal que buido a l'ordinador mentre us escric això; i abans d'anar-me'n a dormir, posar a carregar el telèfon o alguna bateria de càmera, etc...

El que més em costa sempre és tenir l'ordinador carregat, i més d'un dia ha anat pels pèls que no podia escriure i enviar la crònica.

I el que més em preocupa sempre és tenir el telèfon i el GPS en ordre. De tot el demés, en cas de no poder carregar pel què fos (imaginem que es trenca la placa), en podria prescindir en un moment donat. Però sense telèfon no podria passar per motius de seguretat bàsica al anar sol, i del GPS impossible prescindir, perquè igual me'n vaig a parar a Saragossa en comptes de al Pol Sud. Com que el GPS va amb piles i en porto de sobres, tema solucionat. I pel què fa al telèfon, tot i tenir un total de 4 bateries, sempre tinc les 3 de recanvi carregades, i només n'utilitzo una que vaig recarregant pràcticament a diari; d'aquesta manera, encara que passés quelcom i no podés carregar més, anant molt en compte amb com l'utilitzo, podria arribar fins el final.

A la foto no ho he posat perquè era un enrenou, però a més de tots els aparells i les bateries, porto un munt de cables per poder fer totes les connexions. Ara ja hi estic molt habituat, però al principi cada vegada que havia de connectar alguna cosa, era un mal de cap.

DEDICO EL DIA A:

Nil Bohigas. Que a part de ser un tipus trempadíssim, amb un impressionant palmarès de muntanya i altres esports d'aventura, i un empresari d'èxit i en el sector dels esports d'aventura amb la seva empresa NO LIMIT, és un dels pocs que pot entendre perfectament el què estic vivint tot sol en una zona polar com la que em trobo ara mateix. Fa uns dies em va enviar un missatge a través de l'Oliver Vallès (Coordinador d'aquest projecte), i així m'ho manifestava.

I és que hi ha molt poca gent que hagi fet travesses en solitari als pols. A Catalunya, a part de jo mateix ara, només hi ha el Nil, que ja fa uns quants anys va anar a fer el Pol Nord tot sol, i per molt pocs quilòmetres no va poder assolir l'objectiu.

Així doncs Nil, gràcies pels teus comentaris, i a la tornada ens trobem un dia per comentar tot junts com estàvem quan ens trobàvem tot sols en les darreres latituds del planeta terra.

Comentaris
Darío Rodríguez
20 desembre 2011
01:02 H
Pero esto ha de pesar al menos unos 5 kilos... Esta claro que las balizas y los teléfonos no son nada superfluo, mas bien todo lo contrario.... Animo y adelante Albert!!!
JL Garcia
18 desembre 2011
13:27 H
Surto de missa. Messi ha tornat a fer miracles, tot ha anat bé. Fins i tot uns brasilers s'han afegit a l'acte, i els hem convertit a la nostra fe.

Salut!
Carles Gel
18 desembre 2011
13:08 H
Ànims Albert, acabem de sortir per TV3, la marató, menys de 500 K per el final. Tu pots, valor i seny!!!!!
Martí LLena
18 desembre 2011
12:40 H
Hola Albert,
Sóc el Martí, fill de l´Oriol,
el meu pare està enganxadíssim seguint totes les teves aventures, la veritat, una passada, veure el que et proposes i com ho portes mostra una força psicologica i una voluntat per complir els teus somnis que em fascina. Tant de bó a la vida, i amb el temps, pugui jo arribar a tenir una força moral i mental tan gran, et tinc enveja.
A part d´això, deu ser una passada disfrutar de la bellesa que t´envolta, que tot i posart-ho difícil i esgarrapar-te les forces, et deu fer pensar i plantejar-te motes coses i problemes que avui en dia es viuen aquí.
Ànims i lluita, que tot i que segur que en molts moments, la majoria probablement, hi haurà patiment, aquesta experiència és única i envejada per molts també.
Sort i que acabi tot bé!
JL Garcia
18 desembre 2011
11:31 H
Albert, avui és diumenge, el dia del Senyor. El Senyor Messi. Ara a dos quarts, els feligresos tenim missa, missa de dos quarts de dotze. Retransmeten en directe l'acte que efectua l'església barcelonista des del Japó. Ja saps, allò de que el fútbol és així, hem donat el 100%, som 11 contra 11, han vingut a defensar l'empat, puurqué? puuurqué?, i altres lletanies.

No estic nerviós, no em fan patir. Que el Villa s'hagi trencat la tíbia no em fa patir. Tenen la feina i l'èxit assegurats, no problem. Tu em fas patir una mica més. Però darrerament els teus missatges han tornat a ser plens d'energia i sentit de l'humor. I això em relaxa. Em dóna confiança, i he apostat al Betandwin tots els meus estalvis a que arribes al Pol Sud, tu i tots nosaltres. Perquè aquest viatge el fem junts, et queda clar, oi?

Avui dedico el post als de YELLOWBRICK, que comença igual que aquella cançó tan amable i flipada d'un grup que va ser famós allà pels 60'/70', Beatles crec que es deien. No van anar mai al Pol Sud, però cantaven ielousubmarin, uiarlivininaielousubmarin, ielosubmarin.

Ui, que comença el Barça..... aaaaaabraçades i gols!
1
2
...
5
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info