POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
27 desembre 2011
32
DIA 58: RELACIÓ ENTRE COS I MENT
Cos i Ment

Hores de marxa: 10h - Acumulades Totals: 385h45'
Km./Dia: 23 - Acumulats Totals: 910,2Km. Falten fins Pol Sud: 246Km.
Dies avançant: 43 (39 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 58
Posició: S 87º 54,337' - W 082º 00,815'

Recordaré aquests dies de Nadal (24-25-26), com els tres torrons... d'aquells torrons d'Alacant que costen tant de trencar, de mastegar i de desenganxar de les dents. Si... al final tenen bon gust i queda un bon record; però carai, com costen de rossegar!! Han estat els tres dies seguits més durs de la travessa.

Avui la superfície ha millorat molt poc, i el tema s'ha vist agreujat per una pujada constant, a vegades, força pronunciada; amb un fred brutal (-29ºC al sortir de la tenda, però n'estic segur que ha anat baixant), acompanyat per un intens vent de cara que en alguns moments gairebé estava al límit de poder suportar-se i seguir la marxa.

Tot plegat, no masses Km. per 10 hores d'etapa, i un gran desgast per l'esforç i el fred. Avui pensava haver arribat al grau 88 segons les meves estimacions, però encara no hi sóc. No em falta massa, però vaig endarrerint-me respecte al pla que preveia.

De totes les informacions prèvies que tenia, la que ha resultat més fiable és que el grau 87 era difícil. En altres no he encertat, però en aquesta, que era més aviat negativa, la he clavat!! A veure si també es compleix la previsió de que el tema millora molt a partir del grau 88.

Però s'ha de mirar les parts bones, que també n'hi ha després d'aquests tres dies tant durs:

1) Demà (dia 27) superaré segur el grau 88, i això vol dir que ja encararé cap el 89, que suposarà estar ja al darrer grau de la terra, a un salt del Pol Sud.
2) Estic a una alçada de 2.556 metres, i el Pol Sud està a 2.835. Per tant, només em queden uns 300 metres per pujar en els 250 Km. que resten.
3) Mantinc la previsió que em queden 8 etapes, comptant la de demà (dia 27). Vaig molt just, hauré d'apretar molt, però sóc optimista i penso que la cosa ha de millorar forçosament segons les informacions que tinc. Podré recuperar aquest decalatge que porto.
4) Avui tocava Mousse de Xocolata... i això fa superar qualsevol tipus de patiment que s'hagi pogut tenir. Què més podria desitjar aquí a baix? Ho cura tot. Fins i tot estic pensant en posar-me'n a les entrades, per veure si m'hi creix més el cabell...

------------------------------------------------------------

DIÀLEG COS-MENT:

La veritat és que aquestes experiències posen al límit la sempre curiosa, interessant i de vegades complexa, relació entre la ment i el cos de qui les està fent.

Ahir mateix, en un parell de moments en que no bufava gens de vent i el silenci era radical, vaig interceptat dues converses entre la meva ment i el meu cos, que intento reproduir-les el més fidelment possible:

La primera va ser durant la marxa:

- Cos: Ment, avui és Nadal, recordes?

- Ment: Si, Cos. Ja t'he felicitat aquest matí, veritat? Perquè m'ho tornes a dir?

- Cos: Creus que per tractar-se d'una data tant especial, avui ens podrem aturar a les 9h, al menys per un dia?

- Ment: Home, doncs no és gaire convenient. Hauríem de mirar de fer-ne una mica més si volem fer els Km. que tocarien avui, que encara falta molt pel Pol Sud, i l'amo té ganes d'avançar al màxim.

- Cos: Si, ja ho sé que l'amo no vol parar. Però és que havíem dit que miraríem de no passar mai de les 9 hores de marxa, i això després de renegociar el límit que havíem establert en 8 hores, i resulta que fa un munt de dies que no baixem de les 9h30 o 10 hores fins i tot... i començo a estar rebentat.

- Ment: Vinga cos, que al vespre et pots alimentar molt bé i recuperar a tope dormint moltes hores... no et queixis tant.

- Cos: Però què dius?, si gairebé no em queixo mai. Per tu és molt fàcil dir-ho, perquè només penses; però el que es fa la gran matxacada sóc jo. És a mi a qui li fan mal els peus, els muscles, els lligaments i les articulacions, i qui té les cervicals que ja ni les sent... i qui aguanta aquest fred congelat i horrorós tot el dia. A tu si que no et ve d'una hora més o menys...

- Ment: Ets injust al dir això, cos. És cert que jo no em canso físicament, doncs això et toca a tu. Però la meva feina també és molt dura i tremendament esgotadora: he de prendre decisions importants constantment. He d'estar permanentment alerta perquè aquí a baix qualsevol errada pot tenir conseqüències perilloses, i més ara que anem sols. He d'aguantar moltes hores de marxa monòtona cercant temes interessants i distrets per no quedar-me també congelada a la meva manera. I el més dur de tot, he de fer front a poderosos enemics que m'ataquen constantment, com són la por, l'enyorança, les ganes de comoditat, la mandra de patir, l'ansietat per tot el què falta, i molts d'altres que ataquen sense pietat a la que abaixo la guàrdia. Creu-me que és tant o més dur per mi que per tu, amic...

- Cos: Bé, disculpa si t'he ofès. Només volia dir-te que m'està costant molt això, i que començo a anar al límit. Sempre em dius que falta menys, però en realitat no m'informes exactament de quant falta. Em podries dir exactament quant calcules que queda fins el Pol Sud?

- Ment: Uns 270Km. Si no hi ha aturades per mal temps i no parem a descansar cap dia, calculo que hi tenim uns 10 dies de marxa fins a l'objectiu final.

- Cos: Com? 270Km.? 10 dies encara? Estàs boja! Em pensava que ja gairebé hi érem. Això és moltíssim. Ara sí que em fa mal tot, fins i tot els pels de les pestanyes. No crec que sigui capaç d'aguantar aquest ritme i patiment durant 10 dies més. Impossible!!

- Ment: No t'esveris, cos. Que no és tant greu. Estem a la fase final, però encara falta força. Tu et veus amb forces per poder aguantar l'etapa de demà, com a mínim?

- Cos: Dona.. doncs una etapa més si que l'aguantaré sigui com sigui...

- Ment: Ho veus, doncs ja està. Demà et tornaré a preguntar el mateix, i ja veuràs com repetiràs resposta. I així, fins el Pol Sud. No pensis en els 10 dies, concentra't en demà...

- Cos: Bé, vist així... però em sembla que sempre m'acabes enredant. Jo faré el què pugui, però no garanteixo res.


... I la segona conversa fou tot just abans de dormir, ja a dins el sac:

- Cos: Escolta ment, continuant amb el què parlàvem durant l'etapa, hi ha una cosa que no veig clara...

- Ment: Digues... què et fa mal ara?

- Cos: No, no vull pas queixar-me de res ara. Senzillament volia preguntar-te què en traiem nosaltres dos de tot aquest esforç extrem, si total, al final tots els mèrits se'ls emporta l'amo?

- Ment: No és ben bé cert que tots els mèrits se'ls emporti l'amo. Som un equip, i així ho reconeix tothom, ell ho diu sempre, i ens deixa molt ben parats quan ho fem bé.

- Cos: És que no sé si és bo per mi fer aquests excessos, saps. De vegades penso que hauria de tenir una vida més tranquil·leta...

- Ment: Si, i engreixar-te com un porc, o tenir problemes de salut, o semblar un iaio... mira la part positiva, caramba: Estàs actiu, serveixes per fer un munt de coses, per l'edat que tens encara tires prou, i pots menjar de tot. Tot té pros i contres, però jo penso que tu en treus més coses a favor que no pas en contra. Ara, això sí, et requereix molta feina d'entrenament i de tant en tant, alguns esforços especials com aquest. Però creu-me que hi surts guanyant. I no em diguis que no reps premis tot sovint?... bàsicament en forma d'àpats d'aquells que tant t'agraden.

- Cos: Tu tens arguments per tot i sempre em vens la moto... però així doncs, i tu, què en treus de tot això?

- Ment: No et dic que de vegades també desitjaria una vida més tranquil·la i repetitiva, però llavors m'ho penso bé i m'encanta això que fem. Em serveix per estar sempre activada també, per aprendre noves situacions, per donar el millor de mi mateixa, per guanyar molta confiança, per estimular-me en molts projectes, etc... i també tinc algun premi de tant en tant, sobre tot quan l'amo em deixa filosofar una mica per aquí i per allà, que és el que més m'agrada.

- Cos: Noia, doncs si que ho veus tot rodó... i pensar que jo ara mateix estic ben preocupat per l'etapa de demà, i tu aquí visca la vida... N'hauré d'aprendre més de tu.

- Ment: No és que tot ho vegi perfecte i ideal en aquests precisos moments; però el que si tinc clar i ho he après en moltes aventures, és que si deixes anar els pensaments pel cantó negatiu, tant tu com jo acabem triturats en dos dies en un lloc com aquest; en canvi, si ens ho agafem pel costat bo, tot anirà bé, i creu-me que els dos n'estarem molt orgullosos quan haguem acabat. Per tant, bon rotllo, a ser positius, i a dormir, caramba, que avui estàs molt preguntón. Vinga, bona nit...

- Cos: Bona nit doncs... fins demà.

........

- Cos: Ment, estàs dormida ja?

- Ment: Gairebé... què vols ara, pesat?

- Cos: Però si tinc pipí aquesta nit, em deixaràs aixecar a fer-lo a l'ampolla, veritat?

- Ment: I tant que si, ja ho saps.... ara, si tens cosa més grossa, llavors de cap manera. Aquí no s'apreta l'esfínter fins demà a les 8 del matí, tot just abans de començar la marxa i estant ben equipats, entesos?

- Cos: OK Boss... que descansis.


DEDICO LA JORNADA:

Al gimnàs FITNESS VIC, al centre FISIOSPORT de Vic, al Jaume Campderrós, i al CONSULTORI BAYÈS de Vic. Perquè entre tots ells m'entrenen, em recuperen, em reparen, em revisen i, si convé, em curen!!

Gràcies a tots, perquè en gran part, per mèrit vostre, li puc anar clavant canya al cos, i de moment va aguantant prou bé!

Comentaris
jordi
28 desembre 2011
12:52 H
Fa dies que segueixo la teva aventura i en parlo a tothom que puc. Em sembla impresionant.

Fa anys vaig llegir un llibre de un que s'escapava d'un camp de concentracio a Siberia. El seu lema era: "Sempre un pas mes". Al final va arribar a la llibertat.

Espero que aviat arribis tu tambe.
monca
28 desembre 2011
12:02 H
No ho entec... qui enganya a qui ?
el cos a la ment o la ment al cos ?

ah !!!! clar ... és lo "puto " amo que els enganya a tots dos !!!

Ves en compte i que no t' enganyi també a tu !!!

Seny i Gas !!!
Carolina Sala
28 desembre 2011
11:24 H
Molt bones,
Ens vàs fer creure que estaves sol, però ja veig que no, que ara sou 3, hehehehe
Vinga noi, ens veiem a la tornada, que suposo que ens faràs una xerrada amb fotos incluides, oi?
Petons i abraçades desde Vic
CONSOL I CARME, JANPERE
28 desembre 2011
09:37 H
La meva cosina Mª Carme i jo , com molts et seguim tots el dies, la teva aventura és conmovedora, i el que és avui del cos i la ment ja ha sigut massa¡¡¡ et fa reflexionar, per tirar endevant,moltes felicitats, sort i ànims
lluis mata
28 desembre 2011
09:12 H
Hola crack. Per A o per B i una mica per C, fa dies que no em connectava. Però curiosament sabia que estaves avançant, imparable, tossut i marrà.
Vaig ser a Màlaga. Últimament volto força i sempre m?emporto un petit maletí on hi porto, entre d?altres coses, tres trastos que acostumo a fer servir en les visites. És sobre aquests utensilis que avui et faig la crònica. En aquestes darreres setmanes he agafat dues vegades el pont aeri abans de agafar l?avió de nou per anar a Màlaga. I sempre hi he portat les tres eines. Sempre. Cada vegada, primer a l?anada i després a la tornada he passat pels detectors de metalls i he tingut de fer el ritual de treure?m el cinturó i posar-ho tot damunt la safata: jaqueta, maletí i cinturó. Buenos dias, buenas tardes, apa adéu.

Doncs bé, just a la tornada de Màlaga, o sigui, el sisè cop que agafava l?avió, passo pel túnel i sono ? merda, porto la butxaca plena de xavalla ? i el agente em passa el catxarro per tot el cos i em fa posar les sabates en un altre aparell mentre m?escorcolla. Tot correcte. Després una senyora agente, la que vigila les pertinences que passen per la cinta, em demana que li obri el maletí ja que hi ha alguna cosa metàl·lica. Hòstia, el peu de rei! Li ensenyo: és un aparell de precisió per prendre mides, totalment metàl·lic i amb un extrem punxegut. No ho veu clar i me?l requisa. Pero hay algo más... Hòstia, el regle!. Un petit regle de vint centímetres totalment metàl·lic. Parece la hoja de un cuchillo. Requisat. Pero aún hay algo más... i busco perquè no recordo que més hi pot haver i mentre busco ho veig, -ai la mare- dintre la seva funda de pell preciosa,- ai, ai, ai- una navalla fantàstica, amb una fulla prima, llarga i afilada, potser d?uns quinze centímetres, perfecte per el quillo més quillo de tot Màlaga, tota brillant, preciosa. És de promoció, d?un proveïdor. Hòstiaaa la navaaalla! És molt comú en el món dels embotits i es fa servir per fer cates. Però la agente no ho sap això i em fulmina amb la mirada. I jo amb un somriure angelical em disculpo i li ensenyo el logo del proveïdor, però a la agente li importa un bledo. Debo parecer un terrorista li dic, mantenint el somriure més pueril possible. I la resposta m?encanta: Sí, da usted el perfil.

I la cosa no va passar d?aquí. Jo ja m?imaginava conill i incomunicat en una habitació gris de formigó, però per sort, només tenia el perfil, em faltava l?essència, i la agente amb bon ull clínic així ho va veure.

Però em pregunto com coi he anat passant tots els altres controls. O, amb més morbo, quantes navalles i objectes punxeguts estan volant cada dia per falta de guardies civiles competents.
En fi, apa nano que ja quasi ho tens
1
2
...
7
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info