POL SUD 1911-2011
Del 25 d'octubre del 2011 al 15 de gener del 2012
Find us on Facebook
DOS HOMES, UN OBJECTIU
28 desembre 2011
34
DIA 59: 40 DIES SOL
Escombraries

Hores de marxa: 10h - Acumulades Totals: 395h45'
Km./Dia: 25,4 - Acumulats Totals: 935,6Km. Falten fins Pol Sud: 220,6Km.
Dies avançant: 44 (40 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 59
Posició: S 88º 06,029' - W 082º 07,480'

Avui la cosa ja ha millorat una miqueta. Durant les 5 primeres hores de marxa era tot més o menys com els darrers dos dies, però a la que he sobrepassat la latitud 88º 02', el terreny ha començat a canviar ràpidament: menys pendent, gairebé han desaparegut els sastruguis, i neu força dura. No és que sigui un camí de roses, doncs encara és força irregular, però pinta molt millor.

La veritat és que s'agraeix una millora així, doncs justament avui celebrava el 40è. dia tot sol de travessa. Als que seguiu el Blog des del principi, recordareu que quan vaig començar l'etapa en solitari, em vaig plantejar 10 cicles de 4 dies, per centrar-me sempre només en acabar el cicle corresponent i no obsessionar-me amb tot el què quedava. Sabia que si completava aquests 10 grups de 4, segurament no hauria arribat al destí final, però estaria molt a prop i en condicions de creure'm realment que podia aconseguir-ho.

Doncs bé... resulta que perseverant, les coses arriben. Ja he acabat aquest objectiu que jo anava seguint durant cada cicle, però ni ho comentava a la web per no atabalar, i estic a 7 o 8 dies de poder arribar, finalment, al Pol Sud. No és que estigui res fet ni assegurat, doncs encara queda molta feina i poden passar moltes coses, però certament penso que ara ja ho tinc molt ben enfocat. A aquestes alçades, hauria de passar alguna cosa grossa perquè no podés rematar la feina.

40 dies sol. 40 dies sense veure ni una cosa (a banda del què jo porto), ni un animal, ni una persona, ni un altre paisatge que la neu i el cel. Avui durant l'etapa he estat intentant trobar un sol dia de la meva vida on no hagués vist de prop o de lluny a alguna persona, i no n'he sabut recordar cap. I ara en porto 40 sense creuar-me amb cap ésser viu. Us ho imagineu? Veig fins i tot difícil que se'm torni a produir mai més una situació similar. Us emplaço a cada un de vosaltres a pensar si mai heu estat tot un dia sense veure a cap persona. Aposto a que ben pocs el trobaran.

------------------------------------------------------------

GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES

A la foto d'avui veieu el trineu només amb la primera capa de material carregat. I podeu observar que més de la meitat de la base són bosses d'escombraries (totes les que van fins a les garrafes de combustible que es veuen).

Són totes les deixalles que he produït durant la travessa. No pesen massa, però fan força volum, i les he de comprimir al màxim perquè no empipin.

Quan un fa una activitat qualsevol al medi natural, ha de procurar sempre deixar el més mínim impacte possible. I el què hem de fer sempre és no embrutar-lo ni deixar-hi deixalles de cap mena.

Aquí a l'Antàrtida l'acord entre les expedicions és que es recull tot tant sigui artificial (plàstics, papers, etc...), com natural (restes de menjar, etc...). Només es pot tirar el pis i els líquids sobrants (de cuinar, de rentar-se les dents, etc...) fent un foradet al costat de la tenda i tapant-ho bé després. I fins el grau 89 de latitud, també es pot deixar la caca, enterrant-la mínimament amb la neu. Entre el 89 i el 90 hem de fer-la en unes bosses ben resistents que ja portem, i portar-la de nou a la base. Això és perquè totes les expedicions integrals com la meva, o de només el darrer grau (que són les més nombroses), conflueixen en el darrer grau, i d'aquesta manera es manté sempre net. Ja em vaig trobar en aquesta situació fa dos anys quan vaig venir a escalar el Mt.Vinson (la muntanya més alta de l'Antàrtida), doncs tot i no ser una muntanya gens massificada per la llunyania, tothom qui hi va utilitza aproximadament la mateixa ruta, i si es deixessin les ‘cosetes' pel camí, seria una porqueria, doncs aquí tot es guarda molt de temps ben congelat.

Aquí no hi ha cap control sobre res, no hi ha pas ràngers o guardes o policia; i tot es fa per compromís, educació i respecte al lloc tan pur que estem gaudint. Seria facilíssim fer un forat amb la pala i enterrar cada dia la brossa. Es tapa i mai ningú se'n adonaria. Això és massa gran, no hi passa ningú, i es va cobrint constantment de gel i neu. Per això té més valor i un es sent més orgullós de saber que està respectant un lloc perquè així ho té assumit, que no pas per imposició o per control.

Al cap i a la fi, passa com tot a la vida. Per molt que pensem en bones conductes i intencions, i per molt que en parlem, el què compta al final són les accions que realitzem... es vegin o no es vegin. Si algú roba, encara que no l'enxampin, és un lladre. Si algú estafa, encara que ningú no se'n adoni, és un estafador. Si algú menteix, encara que ningú ho percebi, és un mentider. I per això, si algú embruta o deixa porqueria en un lloc de la natura, encara que ningú ho vegi, el què és també està clar: un porc!

 

DEDICO LA JORNADA:

A tots aquells que sabent que ser perfecte sempre és impossible, fan tots els esforços al seu abast per mantenir neta la natura o qualsevol entorn. A tots els que entenen que no sempre es pot reciclar al 100%, però si que procuren sempre fer el màxim al respecte. I a tots els que incorporen dins la seva evolució personal un factor constant de millora cap a la utilització i el gaudir dels recursos naturals, amb tot el respecte, precaució i sostenibilitat.

Ah... i a un sector molt concret i, malauradament, molt minoritari dins del col·lectiu dels fumadors: Aquells que una vegada han acabat la cigarreta, no llencen la burilla al terra (encara que sigui del carrer), ni per la finestra del cotxe, ni l'enterren a la sorra de la platja.

Recordeu que som el què fem...

Comentaris
enric
30 desembre 2011
15:21 H
I pensar que a les curses de muntanya trobes molts gels tirats pel terra !!

Jo els enviaria a l'Antàrtida a arrosegar un trineu ple d'escombraries com a càstig ;-) !!
Joel
29 desembre 2011
06:36 H
Avui reflexió per a utilitzar en la tutoria dels meus nens... som el que fem... dóna per a un llibre... en la propera entrada, si tot va bé, et quedaran menys de 200 km... això va molt bé!
David Tormos
29 desembre 2011
00:14 H
Ei xaval, en comptes d'anar més lleuger a mesura que passen els dies, com passa en les curses de resistència, resulta que tu continues arrosegant el mateix pes cada dia, però en comptes de coses útils amb coses ja fetes servir, o sigui pes mort total. Bé tot sigui per que puguem mantenir net el darrer indret purament natural del planeta. També ser ecologista té el seu pes, i no precisament en la consciència..... Ara l'acudit d'avui.

Un hombre tiene la costumbre de tirar la basura todas las noches al jardín de su vecino. Una noche éste lo sorprende y le dice:
Si sigues tirando la basura en mi jardín no tendré más remedio que dar parte a la policía.
A mí me da igual, si quieres se la das toda, yo no la quiero para nada.

I ara me'n vaig a tirar les escombraries al contenidor, que he sopat peix i fan olor.... apa fins demà.

Petons i força
Agustí Fajula
28 desembre 2011
21:59 H
He trobat aquesta entrevista que et van fer els de la COPE fa un parell de setmanes

http://vod.cope.es/audio/2011/12/23/progarchivo_13246006881877704070.mp3

Quins "animus" que tens... ;-)
JL Garcia
28 desembre 2011
21:47 H
Hola!

Vigila Albert: en qualsevol moment et pots trobar amb un control del CDP (Control de Defecacions Polars) per a comprovar que acumules la quantitat correcte de porquería des del grau 89. Són molt estrictes, no val a dir que vas restret... I et poden entrar a la tenda a qualsevol hora, que lo sepassss.

Ara és un moment clau, no et pot fallar la bateria del GPS. M'explico: fins ara no hi havia problema, si et fallava el GPS, podies utilitzar estratègia Hansel i Gretel per a tornar, tot seguint la quarantena de forats que has deixat endarrera (ara pensava en els forats, portes pals de golf? Quin gustasso fer uns birdies al PS; si la pilota és blanca, l'has cagat, però...). Parlant de cagar, tornem al tema. Si no vas deixant rastre i et falla la bateria, no pots tornar nano. La bateria és vital, te n'adones? Tant com la caca.

Bé, t'estava fent una broma pq avui és Sants Innocents, JAJAJAJAJA. El que no és broma és que avui s'han fet públics el sou del rey: 292.752 euros al 2011, dels que 152.233 corresponen a despeses de representació. No riguis Albert, que això és seriós. La reina Sofía, la princesa Letizia, i les infantes Elena i Cristina, reben conjuntament 375.000 euros. Que noooo, no faig conya, és veritat Albert. Que hem viscut 35 anys de monarquia enganyats: aquesta gent són humils i no gasten. Lo d'esquiar a Baqueira, els iots a Mallorca, el palau de la Magadalena, i tantes altres coses eren ficció que els ha tocat viure per imposició popular: a tots nosaltres ens agrada saber via Hola! que tenim uns reis la mar de guapus. Ja pots riure ja, que aixó no és cap innocentada, ets un incrèdul. I els pobres han sigut ara alliberats de la tirania del poble per un gendre "vasco-catalán" que havia jugat al Barça, i que porta a sobre més merda que tu Albert. Ara, més de 35 anys després de la mort d'en Paquito, han pogut sortir de l'armari i dir que són gent normal com tots nosaltres. I si continues rient, deixo d'escriure, cony!

Ja veus, la merda a vegades allibera, a vegades orienta i la de Yak no fa pudor (house dixit!).

Avui no dedico el post a ningú, que no s'ho agafin malament....

1
2
...
7
»
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
POL SUD 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info