Hores de marxa: 10h - Acumulades Totals: 415h45'
Km./Dia: 21,5 - Acumulats Totals: 983,5Km. Falten fins Pol Sud: 172,7Km.
Dies avançant: 46 (42 Sol) - Dies aturat: 15 (0 Sol) - Total Dies: 61
Posició: S 88º 33,796' - W 082º 23,020'

Ja veig que aquest carai de terra congelada no em regalarà res de res fins al final de tot...

Avui he desmuntat la tenda i he iniciat la marxa amb un bon sol, molt poquet vent, i una temperatura agradable. Tot prometia una bona jornada amb possibilitats de fer molts quilòmetres. Però al cap d'una hora i mitja de ruta, s'ha començat a tapar molt ràpid, i en poca estona no es veia absolutament res. He començat a navegar a cegues, només servint-me del GPS i la brúixola, com alguna altre vegada; i llavors la temperatura ha començat a baixar en picat, el vent ha anat augmentant fins fer-se molt intens i carregat de neu que arrossegava.

Amb tot això, que ha durat tot el dia, ha estat una jornada horrible. Per poder mirar cap on anar quan estava totalment a cegues, havia d'aturar-me cada molt pocs metres i comprovar el rumb amb la brúixola constantment i amb el GPS de tant en quant. I amb aquestes aturades i la manipulació dels aparells, m'he quedat congelat del tot varies vegades. Diversos cops he hagut de fer exercicis de reanimació per les mans, perquè les tenia gelades del tot i patia per possibles congelacions. Ha estat el dia en què he patit més fred durant la ruta de tota l'expedició. En un moment donat, el vent ple de neu i el fred eren tant intensos, que he decidit aturar-me i muntar la tenda, però al moment me'n he adonat que el mateix fred i vent em complicarien molt l'operació, i he decidit continuar com podés una bona estona més, per mirar de parar quan les condicions fossin més suportables, doncs al menys movent-me per la pròpia marxa amb el trineu, mantenia certa temperatura.

Al final he fet la jornada complerta, però només podent avançar 21,5Km., cosa que donades les circumstancies, ja dono per bona. Muntar la tenda ha estat una altre odissea, doncs el vent intens encara m'ho ha dificultat molt, se m'omplia tot de la neu que portava el vent, i els dits de les mans se'm congelaven en cada moviment que feia.

Amb aquesta jornada si que ja dono per consumit el ‘comodí' que em reservava respecte al meu particular compte enrere fins el Pol Sud, iniciat el dia de Nadal. Preveia arribar el dia 3 de gener, i ja ho moc al dia 4, quedant-me 6 dies amb l'etapa de demà (dia 30), si no continua aquest mal temps. Si la meteorologia es complica, encara patiré de valent per arribar-hi, doncs jo porto menjar suficient per menjar bé durant 7 dies, i apurant amb restriccions determinades, fins a 9-10 dies.
-------------------------------------

HOMENATGE A SHACKLETON

Pot ser el patiment d'avui era una mena d'homenatge a un home que hi ha patit molt per aquestes terres, i va fer de la superació de les dificultats un exemple de lideratge estudiat i admirat a tot el món.

Avui he passat pel grau 88º 23'. I aquesta va ser la latitud màxima que va assolir Ernest Shackleton a la seva expedició al Pol Sud, anomenada ‘Minrod' l'any 1909. I fou el punt més proper al Pol mai trepitjat per un home, fins que al 1911 el va sobrepassar Roald Amundsen en la seva exitosa conquesta del Pol Sud.

Amb les dificultats que he tingut jo a l'etapa d'avui, pensava que certament no es pot donar mai per aconseguit un objectiu, fins que un no el té en ferm a la butxaca. Avui he pringat molt, i ves a saber el què em pot passar els següents dies. Estem en un dels llocs més extrems del planeta, i tot és imprevisible aquí. I si no, demaneu-ho al Shackleton, que en el mateix punt on em trobo jo, i tenint gairebé al seu abast la possibilitat de ser el primer home del món en arribar al Pol Sud, va haver de renunciar-hi i abandonar.

Realment Ernest Shackleton fou un d'aquells exploradors i aventurers absolutament admirables. És curiós que les seves gestes han passat a ser de les més conegudes de totes les expedicions polars, i un gran exemple de lideratge i gestió dels moments crítics, tot i que ell mai va assolir l'objectiu.

Pot ser aquí valdria la pena reflexionar el concepte de l'ambició que porta als homes a plantejar-se grans objectius, doncs en tenim tres exemples aquí mateix, que mostren tres models totalment diferents, amb resultats, evidentment, també radicalment dispars:

1) Roald Amundsen: La seva ambició d'aconseguir la glòria en una gran expedició polar el porta a renunciar al seu gran i primer objectiu, el Pol Nord, al saber que un americà l'havia conquerit l'any abans. Es dirigeix al Pol Sud, però preparant l'aventura amb una meticulositat absoluta, i amb el convenciment de que tenia una experiència acumulada de primer nivell que li donava moltes garanties d'èxit. L'execució del pla fou gairebé perfecte, va aconseguir un gran èxit i ningú del seu equip va prendre mal.

2) Ernest Shackleton: Ambiciós de grans projectes d'aventures, va muntar diferents expedicions als pols. Una és l'esmentada, la ‘Minrod', amb l'objectiu de ser el primer home en arribar al Pol Sud. No hi arriba, però tothom torna sa i estalvi. Al 1914 organitza un altre expedició anomenada ‘Endurance', amb l'objectiu de circumnavegar l'Antàrtida en barco, doncs el Pol Sud ja havia estat conquerit. Tampoc ho aconsegueix al quedar el seu vaixell atrapat al gel, però la gestió de la crisis i la manera en què va liderar a un grup d'homes destinats a la mort, a la salvació de tots sense excepció, l'han convertit en una de les histories més èpiques i intel·ligents de la història de les expedicions. Ell tenia molta ambició, però mai fins el punt de sacrificar inútilment qualsevol vida humana. Ho va demostrar al 1909 donant la volta a la latitud on em trobo jo ara mateix, i al 1914-1916, donant-ho tot de manera molt intel·ligent i entregada per salvar a tot el seu equip.

3) Capità Scott: Té una ambició cega per aconseguir ser el primer home en arribar al Pol Sud. Li falta part de l'experiència polar de Roald Amundsen, però té molts assessors d'expedicions anteriors. Es veu especialment pressionat al veure que Amundsen, inesperadament, també intentarà conquerir el Pol Sud el mateix any que ell. Planifica el seu projecte amb molts errors, gestiona malament certes decisions, té problemes inesperats amb diferents temes, però ell mai dona mitja volta, encegat per arribar al Pol el primer. Al final si que hi va arribar, però Amundsen s'hi havia anticipat. I fruit de la mala gestió dels seus recursos, i una poca o nul·la previsió del viatge de tornada, ell i tots els seus acompanyats fins el Pol, van morir abans de tornar a arribar a la costa Antàrtica.

L'ambició és fonamental per afrontar qualsevol projecte important a la vida. És el motor que fa lluitar a fons per poder assolir l'objectiu i superar tots els obstacles que, de ben segur, un es trobarà pel camí. Però com tots els conceptes extrems, s'han de saber gestionar molt bé, perquè en comptes de motor per avançar no es converteixi en una drecera cap el fracàs més estrepitós.