La culminació amb èxit tot gran repte, es composa d'una estranya barreja d'alegria i tristor.

Alegria per haver assolit l'objectiu, per haver superat els perills, l'esforç extrem i les incomoditats. Alegria per tornar a la vida còmode, segura i envoltada de la família i els amics. Alegria per poder consolidar els aprenentatges i resultats de la feina feta. Alegria perquè un és conscient de quan important haurà estat per ell el que ha viscut.

Però també tristor per deixar enrera un entorn únic i una situació o manera de viure radicalment pura i allunyada dels hàbits de la nostra societat. Tristor perquè tota la illusió i energia posada en un projecte, ja passen només a ser records i deixen de ser motor per avançar cap a un moment i un objectiu que ara ja està assolit.

Un dels grans esforços que hem de fer sempre els humans és saber aprofitar i viure el moment present. Això no vol dir deixar de recordar amb carinyo i ganes d'aprenentatge el passat, ni deixar de planificar i treballar pel futur; però sempre estant molt presents i essent molt conscients en el moment real que estiguem vivint. Massa sovint pot passar que quan estem en un lloc (per exemple la vida normal), anhelem poder estar en un altre (per exemple fent una aventura com la de l'Antàrtida); mentre que quan estem a l'altre (passant-les canutes però vivint a fons en una aventura, per exemple), només volem tornar al lloc anterior (a casa, a la vida normal). Creieu-me que desenvolupar només aquesta habilitat hauria de ser un gran repte per a tots nosaltres.

Sigui com sigui, ahir al connectar la meva Blackberry (jo encara no sóc d'IPhone, sorry), em va donar al sensació de tornar a estar endollat a ‘Matrix'. De totes maneres, i lògicament, em fa molta illusió ja no tant sols retrobar-me amb família i amics, sinó també gaudir a fons de la meva vida habitual, esperant haver evolucionat una miqueta més com a persona i, així, veure com els dons mons o els dos espais poden conviure i fusionar-se en un mateix per, al cap i a la fi, intentar ser feliç sigui quina la situació o el moment que un estigui vivint.

Ara: Una de les coses que si que trobaré a faltar ineludiblement, és el vostre contacte i energia constant al haver estat tant de temps compartint la vivència d'aquesta aventura Antàrtica. Espero i desitjo que bé sigui a través d'aquesta Web, bé a través de qualsevol altre mitjà, puguem anar estant connectats d'alguna manera.

Entre tant, em tiraré a la ‘gula' més absoluta, i em penso inflar a menjar de tot i molt, encara que em mori de mal de panxa... He de recuperar els 15Kg. que he perdut, i de pas, realitzar una de les obsessions que tenia constantment durant les llargues hores de marxa en solitari durant la travessa:  Menjar, Menjar i Menjar!!  Aconsello a amics i relacionats que ni se'ls acudeixi convidar-me a dinar o sopar en un restaurant durant un temps, si no es volen arriscar a quedar-se arruïnats.