Aviat farà un mes que he tornat de l'Antàrtida, i ara que tinc una mica més de calma i perspectiva, penso que és un bon moment per agrair a tots els mitjans de comunicació el tractament que ha rebut la nostra expedició.

He quedat realment sorprès del gran reso que ha tingut a tot nivell. Des dels mitjans més importants de Catalunya i la resta de l'estat espanyol, fins el seguiment de la web del projecte. De fet, va ser espectacular el seguiment de les cròniques diàries publicades puntualment en aquesta web durant tots els dies de la travessa, i que va rebre 48.000 visites úniques al llarg de la travessa.

Jo no entenc pas aquestes activitats com una competició entre persones o regions, i m'interessen ben poc els records, doncs el que més valoro són les experiències i aprenentatges obtinguts; però quan un fa aventures o esports extrems on no hi ha un jurat, un cronòmetre o una unitat de mesura i control exhaustiva (com si passa en els esports purs de competició), és sempre important que tots els conceptes relacionats estiguin molt clars. Per això, i resumint molt com a conclusió de tot el que ja ha quedat prou explicat en aquesta web durant moltes setmanes, els punts clau de la meva expedició, són els següents:

- La meva expedició NO és en SOLITARI. Com es pot comprovar a la pròpia pàgina web del projecte (http://www.polsud1911-2011.com/), i a totes les notes de premsa que hem enviat als mitjans, el nostre repte estava plantejat i es va iniciar entre dues persones. De fet, fins i tot l'eslògan el definia com "Dos homes i un objectiu". El què va passar és que després de 19 dies i 30 Km. recorreguts, restant uns 1.120Km. pel final, el meu company Carles va tenir una lesió al peu, i va abandonar, afrontant jo en solitari la resta de la travessa. Per tant, no es pot considerar de cap manera una expedició en solitari, doncs només ho hagués estat si des de l'inici fins el final ho hagués fet tot sol. Encara que si que n'estic molt orgullós i ha estat molt important per a mi, poder adaptar-me a la solitud sense haver-ho previst i quan encara faltava un 98% del recorregut.

- Si que he fet tota l'expedició sense rebre absolutament cap subministrament per part d'alguna assistència externa. Des del mar fins el Pol Sud vaig portar tot el material al trineu, arrossegant més de 134 Kg. a l'inici.

- No vaig utilitzar cap tipus d'energia externa. Evidentment cap element motoritzat, i tampoc cap tipus de vela o ‘kite', que sense desmerèixer gens aquesta modalitat, suposa una manera totalment diferent d'afrontar aquestes expedicions, doncs si anant només amb les pròpies forces podem fer entre uns 20 i 35 Km. al dia aproximadament, amb una vela es pot arribar a avançar en un dia més d'un centenar de quilòmetres amb bones condicions de vent.

- Evidentment varem activar una evacuació o assistència d'emergència degut a l'abandonament del meu company Carles, quan havíem recorregut tot just un 2% del trajecte, i una avioneta de la Base antàrtica de Union Glacier el va venir a recollir el dia 17 de novembre.

- Ha estat la primera expedició catalana que ha creuat l'Antàrtida des del mar fins el Pol Sud, sortint dos components (Carles Gel i jo) el dia 30/10/2011, i arribant-hi jo en solitari el dia 4/1/2012.

- El Pol Sud és un bon exemple de que el més important no és on s'arriba, sinó com s'hi arriba; doncs hi ha moltes maneres d'anar fins allà, que varien moltíssim en les seva dificultat i complexitat. Es pot viatjar al Pol Sud amb avió directament, o fent només un petit tram de la travessa, o des de la costa, o creuant de costa a costa passant pel Pol. Hi ha un lloc web de referència (http://www.explorersweb.com/), que estableix les bases i les estadístiques de les diferents expedicions, per tal de tenir uns criteris i un control de tot plegat. Estableix, per exemple, què és una "Expedició o viatge polar complert" que es considera només si es fa com a mínim des del mar i sempre superant els 10 graus de latitud, i ho diferència d'una "Expedició o viatge polar parcial" quan es fa des d'un punt intermedi.

A partir d'aquí, aprofito per recordar les expedicions de l'estat espanyol complertes que hi ha hagut fins ara:

- ANY 1994: Expedició organitzada pel programa "Al Filo de lo Imposible", i formada per Francisco Soria, Francisco Gan, Pedro Expósito, Benito Molina i José Carlos Tamayo. Varen sortir el dia 3/12/1994 de la Bahia d'Hercules, arribant al Pol Sur el 24/1/1995, havent rebut assistència de subministrament.

- ANY 2002: Expedició formada per Guillermo Bañales y Ángel Navas, sortint de la Bahía d'Hercules el dia 11/11/2002 i arribant al Pol Sud el 2/1/2003 havent rebut assistència de subministrament.

- ANY 2008: La gallega Chus Lago aconsegueix ser la primera (i única fins ara) expedició en SOLITARI de tot l'estat espanyol en completar la travessa antàrtica. Surt de la Bahía d'Hercules el dia 12/11/2008 i arriba al Pol Sud el dia 8/1/2009, havent rebut una assistència de subministrament. Jo que vaig tenir l'oportunitat d'experimentar durant 1.120Km. la solitud extrema quan el meu company va abandonar, puc valorar millor que ningú l'enorme valor de la seva gesta, i la fortalesa física i mental que va tenir aquesta dona per assolir aquest repte històric.

- ANY 2011: Hem estat 3 expedicions espanyoles fent el Pol Sud. Encara no han sortit publicades les nostres estadístiques, així que només anomeno sense exposar els detalls a les altres dues expedicions: Una formada pel "Basque Team", integrat per Juan Vallejo, Alberto Irruñategui i Mikel Zabalza, afrontada sense assistència i utilitzant veles o ‘kites' de tracció. Una segona formada per Ramón Larramendi, Ignacio Oficialdegui, Javier Selva, Juan Pablo Albar i Juanma Viu, també afrontada sense assistència, i utilitzant un catamarà estirat per dues grans veles. I en tercer lloc hi ha hagut la nostra expedició.

Per acabar, vull fer també un esment especial d'una expedició que es va fer el gener de l'any 2009, anomenada "Polo Sur Sin Límites", i formada per integrants amb diferents graus de discapacitació, de la que en formaven part els catalans Xavier Valbuena i Eric Villalón. Aquesta  fita no surt a les estadístiques d'Explorersweb perquè només va estar una travessa o viatge parcial, realitzada des de la latitud 88º 40', i recorrent 150 Km. fins el Pol Sud; però no per això deixa de ser una gesta meritòria, especialment tenint en compte les circumstàncies dels components del grup. Ells van ser la primera expedició mundial en arribar al Pol Sud, de persones amb discapacitat, actuant amb un elevat esperit de superació, tot demostrant que les discapacitats no són mai barreres suficients per a no poder perseguir els somnis i els projectes de cadascú.