MARATHON DES SABLES PERÚ
Del 28 de novembre al 04 de desembre del 2017
Corrent al desert contra el Canvi Climàtic
03 desembre 2017
0
PENÚLTIMA ETAPA
Campament

L'equip WORLD NATURE EXPLORING avui té per davant una etapa de 42,2Km. que els portarà de Barlovento a Mendieta. Aquesta serà la darrera etapa més dura, desprès ja només els hi quedaran 19,6Km. per finalitzar la MARATHON DES SABLES PERÚ.

En resum, l'etapa anterior els hi va anar molt bé a tots dos, encara que varen tenir algun ensurt; el Quim va tenir que afluixar la marxa per mal d'estomac, problemes que l'acompanyen des del primer dia a Perú, ho va trampejant, perquè és molt valent i tossut i va acabar l'etapa, cansat per l'esforç i també pel dolor, però molt animat! Ha tingut 24 hores per recuperar-se, esperem que abandoni ja el mal de panxa.

Pel que fa a l'Albert, estava molt impressionat per sortir amb els 50 primers classificats, això li va donar energia per anar corrent durant la majoria del recorregut sempre que no hi hagués una molt forta pujada o grans dunes, conservant una mica per poder fer una matxacada en el tram final e intentar conservar la seva posició entre els Top50. Va mantenir el ritme, però passat el CP6 i a 7Km. de l'arribada es va notar molt fluix, va tenir una baixada important, per culpa de no haver menjat prou, però es va recuperar.

Va ser una etapa amb moltissima calor, i per sort, gens d'aire en la primera part, terreny amb moltes dunes i sorra fina, desprès es va anar complicant i varen tenir molt vent fort de cara, impedint-los així poder avançar més ràpid. El que destaca l'Albert és la sensació autentica de desert absolut quant va córrer durant gairebé 7Km. sense veure a ningú, totalment sol, envoltat de dunes en la seva immensitat.

L'etapa de descans la varen fer a una platja deserta del Pacific, acompanyats de crancs, gavines i lleons marins, així que segur es varen poder refrescar i esperem també, que recuperessin les forces!

 

A continuació podreu llegir l'experiència viscuda pel Jose Arimany:

" Crònica de Jose Arimany des de Aguas Calientes-Perú:

L'altra cara de l'Aventura:

La meva experiència a la Marathon Des Sables Perú ha estat ben diferent del què m'havia imaginat, i no ha estat per falta de dedicació: hem preparat durant mesos el material i m'he entrenat a consciencia, molt més que en qualsevol altra ocasió.

Dit això, la cosa va anar així:

La primera etapa va ser extremadament dura, feia molta calor i l'organització va canviar el recorregut a última hora i ens va fer passar per un riu sec que es trobava seguint un canó, no passava ni una gota d'aire i la temperatura era altíssima, la sorra que trepitjàvem era molt fina i ens va comportar un desgast brutal. En tota l'edició de MDS Marroc que vam córrer amb en Quim i l'Albert el 2011 no vam trobar tanta sorra com en aquesta primera etapa, el desert d'Ica no té res a veure amb el Marroc, es molt més hostil i inacabable. Vaig arribar a meta amb vòmits i una deshidratació severa, van assistir-me dues hores a l'hospital. Un infern!

Després de dormir 12 hores seguides, però no poder menjar, vam iniciar la segona etapa.

Al CP1 vaig començar a tenir nàusees i vòmits i no em vaig veure amb cor de continuar, entrava en una zona de dunes amb dificultats per l'evacuació.

L'organització estava desbordada amb més de 40 persones que abandonaven la cursa al CP1. Van trigar mes de 7 hores a recollir-me i 3 més de trasllat fins a Nazca, més 24 hores per recuperar l'equipatge, total 48 hores descollocat.

No és una queixa ni busco excuses, entenc que una cursa tant dura comporta solucions dures.

Em va sobtar que donessin aigua amb gas. Era pels problemes estomacals? Per la deshidratació? No em va agradar gens!

Explico això perquè després de quinze anys fent curses d'aquest tipus mai havia abandonat, i la decepció es molt gran després d'haver-ho preparat tot amb tanta il·lusió, però he après que quan el cos diu prou, l'has d'escoltar.

L'Albert i en Quim estan fent quelcom extraordinari, més enllà de la competició, són molt tossuts.

Per l'Albert és un entorn natural, sempre s'adapta molt ràpid per més hostil que sigui.

En Quim va patir molt mal de panxa, era per plantejar-se abandonar, però és d'una manera que si té una mínima esperança tira endavant.

Moltes felicitats a tots dos per fer el què estan fent!!! "

Platja deserta Pacific
Comentaris
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
MARATHON DES SABLES PERÚ Powered by: www.albertbosch.info