Jungle Marathon
Del 10 al 17 d'octubre del 2010
L'Amazones a ritme de cursa
15 octubre 2010
2
QUARTA ETAPA - 25KM.
Per sort avui l'etapa ha estat més suau que la dels dos dies anteriors. Ahir jo estava realment preocupat, doncs una etapa com les anteriors em sembla que m'hagués deixat els peus ja tant fotuts, que continuar hagués estat un suplici...  i a un ja li agrada patir i esforçar-se... però d'aquí a fer El Fakir ni va un bon tros!!  Per això estic animat, doncs l'etapa no ha estat tant exigent i he arribat amb els peus força igual a com els tenia ahir. I això em fa agafar confiança, si faig una  bona reparació entre mig, de cara a la ‘castanya' que ens espera demà.

Ara, aquests tios no em perdonen una...avui la sortida era a davant del riu, que havíem de travessar d'entrada, nedant uns 200 metres... o sigui, xops de cap a peus des del minut 0. Desprès 4 hores corrents per la selva... per sort avui hem pogut ja córrer més del 50% de l'etapa.

En Jaume i el Xavier continuen al seu lloc (2n. i 3er), i si no passa res demà a l'etapa llarga, aquests serien els llocs que haurien de tenir al final, doncs la diferencia que porten al quart classificat ja és de més d'una hora...  i atrapar aL 1er, si no li passa res greu, és molt difícil, doncs el tenen també a més d'una hora. El Xavier està perfecte tant a nivell de forces com d'estat físic (cap problema en lloc). El Jaume va molt bé a nivell de forces, i amb una butllofa empipadora al peu.

En Cyrus i Jo hem tornat a fer junts tota l'etapa, i avui l'he pogut seguir molt bé tota l'estona. Les reparacions que varem fer ahir als meus peus han aguantat bé, i he pogut acabar sense massa dolor i,sobre tot, sense massa més mal que el dia abans. No sé ara mateix quan hem quedat... se que una mica pitjor que ahir em quant a posicions (+/- 18), però no hem perdut massa temps, ja que avui tots anàvem molt més junts que a les etapes anteriors.

De cara a l'etapa de demà, una bestiesa de 90Km., en Jaume i el Xavier, el que han de fer és no agafar cap defallida per poder mantenir les seves posicions. I el Cyrus i jo em de mirar de trobar l'equilibri millor entre no rebentar-nos i anar prou ràpid per a fer el mínim d'hores possible de nit. I sobre tot poder passar el control de pas numero 4, al Km.32, abans de les 9 hores de cursa, doncs si no t'obliguen a dormir allà, i no pots reprendre la marxa fins a les 5h del dia següent, comptant tot el temps...i lògicament, enviant la classificació (tant individual com la d'equips) a fer punyetes. La nostra illusió , és pujar dels

Top 15 on estem ara a la classificació general, als Top 10 on estàvem al final de l'etapa 3, quant a l'etapa de demà... els dos ens veiem amb forces i estem acostumats a fer coses llargues i dures... i el punt més feble, apart de qualsevol defalliment possible em tants Km. i em les condicions d'aquí, son els  meus peus, ja molt tocats i reparats des de fa un parell de dies...

Una vegada superada l'etapa llarga de 90Km., encara queden els darrers 30 Km. de la darrera etapa, però llavors les classificacions ja no acostumen a canviar massa, ja que els temps que es guanyen o es perden a l'etapa llarga, ja són molt difícils de neutralitzar durant la darrera jornada.

Això si, per no perdre el costum i perquè no ens acostuméssim a córrer un sol Km. amb els peus secs, demà tornem a tenir la sortida just a davant del riu... amb la variant que ara el riu és molt més ample, i haurem de nedar uns 400 metres per a creuar-lo.

Avui el Cyrus i jo ens hem trobat una super serpota a la ruta, al Bell mig de la selva. Per sort era gran (força més que una Cobra), i l'hem pogut veure i parar-nos un metre abans... Quina impressió... i estava la mateixa avançant (no enrotllada i descansant)...  i com que avançava cap a la direcció on anàvem nosaltres, hem hagut de vorejar pel mig de la selva per avançar-la sense perill. La serp era de color marró amb taques verdes, en un terra ple de fulles marrons i verdes... o sigui, que veure-la es una punyetera casualitat. La resta de l'etapa hem estat corrent amb un "Yu-yu" de por, doncs ens donava la sensació de que a tot arreu hi havia serps, aquí tot ho semblen, i a la vegada, és molt difícil de distingir-les...

També a una periodista que estava fent fotos als corredors, li ha picat una aranya, i li ha deixat una marca (com cremat) a la mà on li ha picat, i tot el braç força botit... però no l'ha pogut identificar, i per tant, hi ha hagut uns moments de cert histerisme entre l'equip metge, doncs no sabia ningú si podia ser molt o poc perillosa. Hauríeu d'haver vist a tots els metges (força jovenets i jo diria que no massa experts em medicina tropical), mirant un manual de medicina tropical i picades de bitxos estranys...per sort no deuria ser greu, doncs la periodista encara volta i no fa pas massa mala cara...En fi, ja us ho explicaré amb més calma, vaig a "l'hospital" a veure com em veuen els peus, passo un altre mail quan pugui!!!! "Desitgeu-me sort!!!"

 

Nota de l'equip de seguiment:

Si voleu enviar un mail a l'Albert: us heu de connectar a la Web junglemarathon.com prémer l'opció jungle maratón 2009 anar a la pestanya Race ‘10i anar a E mails, a partir d'allà podeu redactar un text de no més de 250 paraules i seguidament heu d'escriure la paraula que trobareu en un requadre a l'espai de sota.

Comentaris
Nadia
16 octubre 2010
15:26 H
Bon ben ici il pleut, neige à 1200 m et froid..alors tjs envie de rentrer??
A part ça..NOUS on a pas de news de votre part, vu les reslutats on a deduit que vs êtes tjs de ce monde.. belles rencontres?
Bon courage pr ce dernier jour et Happy End ... Bon repos ;) Nadia et Cie
CARMEN MARIA
15 octubre 2010
19:31 H
XICOS SOIS LOS MEJORES, ME TENEIS IMPRESIONADA!A TOPE!MUCHA FUERZA!!!
1
Participa! Escriu el teu comentari
Nom*:
E-mail:
Escriu el text de la imatge*:
Comentari*:
* Camps obligatoris
Jungle Marathon Powered by: www.albertbosch.info