SOUTH POLE 1911-2011
From 25 October 2011 to 15 January 2012
Find us on Facebook
TWO MEN, ONE GOAL
29 November 2011
24
DAY 30: THE NUMBER TWO

Hours of journey: 9h45 - Accumulative: 116h45
Km./Day: 20 - Accumulative: 209,6Km.
Days of progress: 15 (11 Solo) - Inactive Days: 15 (0 Solo) - Total Days: 30

Big up to number "2"...the two of twenty. At last I have been able to reach the 20 Km.

It's not much, but to me is very important and even necessary.

I have started the march at good pace, with a very acceptable terrain conditions and I have not stopped for 4 hours... Result: I did 9,6 Km. A very good short term goal if I compare it to the one from the other days. It is for that reason I saw it clear I could get to 20, and I have set it as today's target.

After my first stop, terrain conditions where much more complicated, but I have tried to gain some ground the best I could. Another stop to refuel at the 6th hour of today's journey and back on track to give it a very good shot. Then, the terrain changes again into the best one I've seen so far. I'm starting to keep up at a pace that finally allows me to enjoy skiing (bearing in mind I'm carrying a very heavy "dead body"), and at the same time to reach the 20 Km target. Once again, after an hour, the terrain set me back again, it got even worse to the extent to be the worst area found so far.

In the end, I've got myself to do 20 Km, but after investing almost 10 hours. In any case, I feel pleased and motivated, despite accepting that the maximum daily hours I have to be working at, has to be between 8 and 9h, as going over that limit implies pushing my feet, my back, my muscles in general, and my own energy beyond common. There are still loads of stages to complete and I have to dose myself.

At least it has come to show if the twenties also show up on the milometer of this bloody and permanently frozen land.

Comments
lluis mata
30 November 2011
10:33 H
ets lo puto amo. has passat dels 20/dia i has atravessat la barrera dels 200 km!
Aquesta setmana vaig estar ensinistrant les burres perquè m'ajudessin a pujar la llenya de les feixes de més avall. La meva mare va dissenyar unes alforges casolanes aprofitant un vell cobrellit. Impresionant. La bleda, la burra savia i ponderada, estava preciosa amb les alforges naïf - res a envejar a Custo Barcelona - Amb dedicació i perseverancia li vaig fer entendre que hi havia premi cada vegada que fes un viatge amb la llenya: ració de pinso i alguna pastanaga. Les pastanagues li xiflen. Al quat intent ja gairebé era una portejadora experta i vaig assumir, orgullós, que tenia una burra molt inteligent. Al següent dia, però, vaig haver d'admetre que la seva inteligència superava de molt els meus pronóstics: Així que em va veure amb les alforges... va fotre el camp! i la molt malparida em va semblar que reia! De lluny em mirava i per la posició de les orelles, crec que m'indicava que em posés les alforges jo.
Ara he optat per tenir-hi llargues converses. Intentaré valorar-li la feina, que se senti important, no sé, ja t'aniré informant.
Apa, campió, cuida't molt
JOAN CANAL CASOLIVA
30 November 2011
10:28 H
Hola maxacón,

Tú dius que els correus que t'arriven et donen forçes per anar endevant i et son necessaris, doncs be, sàpigues que per mi llegir les teves "cròniques" i les teves vivències també em donen força per veure que el que semblen problemes en alguns moments, realment son miseries que no ens han d'enfonsar ni fer trontollar ni un moment.

Gràcies Albert i molta força per anar tivant del teu carro particular. Ets un crack.
Laia
30 November 2011
09:29 H
Albert,

Avui t'envio un poema:

Un home anhela els teixits del cel

Si tingués els teixits brodats del cel,
obrats amb llum d'or i de plata,
les blaves i tèrboles i les obscures teles
de la nit i del dia i de la mitja llum,
estendria les teles als teus peus:
però jo, que sóc pobre, només tinc els meus somnis;
he escampat els meus somnis als teus peus;
trepitja blanament, perquè trepitges els meus somnis.

W. B. Yeats, Trenta-quatre poemes (traducció de M. Villangómez Llobet)
Miquel
29 November 2011
23:29 H
Va, Albert, que la teva fama es va incrementant dia a dia. La veritat és que no crec que passi dia, des que fas la travessa, que no surtis en alguna conversa o tertúlia amb amics, coneguts o saludats fent tota mena de comentaris, a saber : Has vist..., Quins cu.., Quins pebrots... És molt valent..., Quan l'hi falta..., Per quan en té...., És boig...., Qui el va pa..., Es un putu ós..., Quin paio..., Aquest ho acaba..., No deixa de sorpendre'm..., És un caparrut...., Segur que ho farà...
Total, ja veus com has esbalotat el galliner amb la teva gesta. Jo, si fos tu, ja em començaria a plantejar de viure de les conferències perquè tindràs tanta feina com vulguis...
Afegeixo una frase mítica del meu ídol "chiquito de la calzada" perquè puguis riure una miqueta.
Apa, petó al front i bona nit super-heroi!!!
LA FRASE DEL DIA : "tienes más mala cara que Marco en el dia de la madre"
David Tormos
29 November 2011
23:03 H
Felicitats per el nou repte. Ara que ja vas "a ritme" saps aquell que diu;

Un cargol és atropellat per una tortuga a l?intentar creuar el carrer. Arriba el policia i diu:
-Què ha passat?
I contesta la tortuga -
No ho sé, ha anat tot tant ràpid?

Manten-te ferm, i com diem als amic que fan un viatge llarg, no corris, l'important és arribar.
Petons i força.
1
2
...
5
»
Take part! Write your comment
Name*:
E-mail:
Write the text on the image*:
Comment*:
* Mandatory fields
SOUTH POLE 1911-2011 Powered by: www.albertbosch.info